La mobilització social va començar el 31 de gener.
La gent de Bàscara, igual que el 1936, capdavantera de la mobilització social a l’Empordà
Ocupem carrers, ocupem carreteres estratègiques,
Ocupem carrers, ocupem carreteres estratègiques,
ocupem l’Empordà!
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 01/03/2013
Bàscara (Alt Empordà).-
Els
veïns i les veïnes de Bàscara (Alt Empordà), com han dit fins al
moment, pensen resistir amb les protestes a la Nacional II fins que
retirin els camions d'aquesta via i els facin passar per l'autopista.
Aquest divendres 1 de març, tot i la pluja, s’han manifestat a la
carretera durant una hora al matí i han fet ús del pas de peó a la
tarda. Continuen buscant més suport d'altres poblacions
i associacions.
La
policia autonòmica identifica la gent de Bàscara
La
presència dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra a Bàscara el
dilluns 25 de febrer al matí per controlar les mobilitzacions dels
veïns i les veïnes que reclamen que es desviïn els camions per
l'AP-7 ha estat interpretada pels manifestants com una provocació
política en tota regla. Dilluns passat al matí, durant el tall
diari de la N-II de les nou a les deu del matí, aquests agents
antiavalots de la Generalitat de Catalunya van fer aparició per
primera vegada. A la tarda, quan els veïns i les veïnes utilitzen
repetidament els passos de vianants, els antiavalots dels Mossos van
tornar per segona vegada i van protagonitzar una discussió pujada de
to amb algunes de les persones presents, a les quals van demanar la
documentació i van ser identificades com elements antisistema. Més
noms a les llistes negres del Departament d’Interior de la
Generalitat. El dissabte 16 de febrer va tocar a quaranta joves de
Girona que feien una cercavila reivindicativa per dret a l’habitatge
i el dilluns 25 de febrer va tocar el rebre a la gent de Bàscara.
Uns mateixos agents en dos escenaris diferents. Però davant la
protesta veïnal de Bàscara per aquest nou abús de poder dels
agents de la Generalitat el dimarts els antiavalots no van aparèixer
en el decurs de les dues concentracions.
El
diumenge passat, 24 de gener, es va tallar la N-II bolcant un cotxe
abandonat de feia temps. “Ara ens diuen que no ens hem portat bé;
però la gent està emprenyada i, si el que fem al matí no és prou,
és normal que alguns vulguin actuar d'una altra manera. Em pot
agradar més o menys, cal seny, però no podem controlar-ho tot”,
deia el dimarts Eugènia Carbó, una de les portaveus. L'alcalde,
Lluís Lloret, recordava, per la seva banda, que ja és la quarta
setmana de mobilització. “És el termini que ens havien donat per
arreglar-ho i no en sé res més. Només em diuen que estan
negociant”, explicava.
El
centre de Bàscara s’havia escalfat a la tarda del diumenge amb un
altre tall de la carretera pels veïns i veïnes, aquesta vegada no
previst, i que va culminar amb un cotxe bolcat. La primera acció es
va fer de sis a set de la tarda. Després de dissoldre's, alguns
veïns i veïnes van tornar i van bolcar a la via, cap a dos quarts
de vuit, un cotxe, un Ford Escort. Es tractava d'un cotxe abandonat a
l'antiga parada del bus, davant la llar dels pensionistes.
Desconcert
inicial a la N-II
Pels
volts d'un quart de nou del vespre del diumenge, una trucada al 112
va avisar els Mossos d'Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el
Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que s'havia produït un
accident de trànsit a la N-II, al centre de Bàscara. Però quan els
serveis d'emergències es van desplaçar fins al lloc dels fets, es
van trobar que l'avís no era real, sinó que alguns veïns i veïnes
del municipi havien bolcat un vehicle enmig de la via. En vista
d'aquest fet, els Mossos d’Esquadra van tallar el trànsit a la via
i van desviar els conductors per l'AP-7.
Els
veïns i les veïnes de Bàscara ja havien dit prou als accidents a
la N-II contundentment el 31 de gener passat, quan centenars de
persones van tallar per primera vegada la carretera al centre del
municipi i van cremar pneumàtics, fent barricades de foc. Aquell dia
havia mort Pilar Quer, una veïna de Bàscara, en un accident a la
N-II a Vilamalla. Des de llavors, cada dia entre setmana de 9 a 10
del matí els veïns tallen la via com a acte de protesta, i des de
fa cinc dies, quan un altre veí de Bàscara va tenir un accident a
Pontós, també fan ús intensiu del pas de vianants amb semàfor
situat al mig del poble de set a vuit del vespre.
Creix
la protesta
Els
veïns i les veïnes de Bàscara de dilluns a divendres provoquen una
llarga cua de cotxes entre les set i les vuit de la tarda. Des del
dimecres 20 de febrer aquesta segona mobilització social diària
consisteix a fer un ús intensiu dels passos de vianants. El primer
dia, el dimecres 20 de febrer, es van limitar a activar repetidament
el semàfor per aturar els cotxes. Dijous i divendres, 21 i 22 de
febrer, les persones concentrades també es van dedicar a utilitzar
massivament el pas de vianants que no té semàfors, i van provocar
llargues aglomeracions de cotxes en la línia recta que ve d'Orriols.
De fet, l'anunci de Foment que ha donat llum verd a les obres per
obrir l'accés nord de l'AP-7 a Figueres no ha tranquil·litzat la
gent de Bàscara i els seus entorns, ja que consideren que això no
els solucionarà el problema.
En
la plataforma Prou Camions a la N-II tampoc volen entrar a valorar si
els 300 milions que Foment vol dedicar al desdoblament de la N-II de
Girona a la Jonquera inclouran o no inclouran una variant a Bàscara.
“Nosaltres ens centrem a demanar que tots els camions passin sempre
per l'autopista, com es fa a tot Europa, no només com una solució
provisional”, repeteixen els portaveus de la plataforma. El
projecte de variant no fa unanimitat entre els veïns i les veïnes
perquè molts consideren que ja estan prou encaixonats entre
l'autopista i la via del TAV i que una variant només destrossaria
una mica més el territori del terraprim empordanès. Malgrat tot,
l'alcalde, Lluís Lloret, vol creure que els 300 milions previstos
inclouran una via ràpida encara que sigui de només un carril en
cada sentit i l'Ajuntament ja es va pronunciar per un traçat del
costat de l'autopista. Lloret critica, però, que no s'acabi de
prendre una decisió i que vagin sortint notícies contradictòries
sobre aquest afer.
La
protesta que protagonitzen des de fa quatre setmanes, que va començar
el dijous 31 de gener amb neumàtics que feien de barricada, els
veïns i les veïnes de Bàscara per reclamar que deixin de circular
camions per la tristament famosa Nacional II que creua el poble
s'està convertint en tot un exemple de lluita social de caire rural
a l’Empordà: tallar una carretera que enllaça Barcelona, Girona,
Figueres i Perpinyà i impedir circular-hi; provocar problemes de
trànsit creuant de manera compulsiva i ininterrompuda el pas de
vianants que hi ha a la població; complir el deure de rebel·lia
social davant l’abús de poder, cosa que fa els veïns i les veïnes
de Bàscara que protesten cada dia una de la gent més responsable
que podem trobar a l’Empordà, perquè amb la protesta diària no
fan res més que complir amb el seu deure com habitants d’un
municipi que pateix greuges de l’Estat. O sigui, reclamar a qui
pertoca que d'una vegada per totes posi fi a una situació que hauria
de fer caure la cara de vergonya a tots aquells que des de fa anys
han permès que l'estat de la N-II sigui cada dia més deplorable i
lamentable. Per això, quan falten deu minuts per a les nou del matí
ja hi ha una desena de persones a la cruïlla de la carretera
d'Esponellà a Sant Mori amb la N-II, a Bàscara. Una de les persones
que esperen té a punt sota el braç la pancarta per desplegar. Va
arribant més gent i a les nou en punt ja són prop d'un centenar que
s'apoderen de la carretera. Uns despleguen la pancarta ‘En record
de les víctimes de l'N-II’ mentre un altre grup instal·la taules
i cadires. La mecànica està perfectament rodada ja que els veïns i
les veïnes de Bàscara tallen diàriament, de dilluns a divendres,
una hora la N-II per reclamar que es desviïn els camions per
l'autopista. La intendència funciona. L’altre dia, Maria Rosa
deixava un moment el seu restaurant ‘Les Roques’ i porta 7 litres
de xocolata calenta que comença a repartir. Per als més valents, la
Teresa i l'Antonio, que vénen d'Orriols, havien preparat 8 kg de
mongetes amb xoriç. Com cada matí, l'Eugènia Carbó obre la seva
botiga de reparació d'electrodomèstics i torna a sortir per
barrejar-se amb els veïns i les veïnes que ocupen l'asfalt. “Sembla
festiu, però no ho és”, deia l'Eugènia, que ha viscut
en carn pròpia el drama de moltes famílies de Bàscara. Ara fa cinc
anys va perdre el seu marit en un dels molts accidents que es van
acumulant en aquest tram de la N-II. “Era un dijous, ell havia
sortit per la feina, un conductor de camió cansat va envair el
carril contrari. El conductor del camió superava de 780 km el temps
de conducció permès, no es va adonar de res, anava adormit”,
explicava l'Eugènia. La mobilització cada dia davant de la porta de
la seva botiga li recorda diàriament el drama, el seu i de les seves
dues filles i de la família del seu marit difunt.
En
aquestes xerrades diàries al mig de la carretera l'Eugènia diu que
han comptat onze morts del municipi en accidents a la carretera, són
moltes famílies destrossades en un municipi d'uns 950 habitants. Tot
i admetre que la mobilització actual “ho torna a remenar tot”,
els mals records, l'Eugènia agraeix la mobilització social, surt
cada dia amb els altres i és una dels portaveus de la plataforma que
coordinen les accions.
A
l'altra banda de carretera, l'Àngel Sala té una botiga de
maquinària agrícola. Sis o set anys enrere un camió descontrolat
va entrar a la botiga. A la casa dels seus avis, a l'altra punta del
poble, també s'hi va encastar un camió. En els dos casos no hi va
haver ferits de miracle.
“És
insostenible, no hi ha cap altre pas com el de Bàscara en tota la
N-II a l'Estat espanyol. Al costat tenim una autopista de sis carrils
buida i Albertis només parla de diners, no de víctimes”, deia
l'Àngel.
A
banda i banda del barratge diari, en Joan, del bar Sala, o la Montse,
de la llibreria, també estan amb la gent que talla el pas. El fet de
tenir un comerç no els fa diferents. “Cada dia veiem camions que
s'avancen; al pas de vianants més d'una vegada has de tancar els
ulls pels ensurts. Això és un pecat, un perill real, no és cap
capritx”, diu en Joan.
“Tots
els comerços estem amb això, les cases on no ha passat alguna
desgràcia han d'aguantar tot el dia el soroll, els vidres que
tremolen, vidres trencats”, explica la Montse.
En
aquest context, ‘Quina serà la propera víctima’ posa una de les
pancartes desplegades. Encara que comparteixin un plat de mongetes o
una xocolata calenta, queda clar que no hi ha res de festiu en les
motivacions dels que tossudament es planten al mig de la carretera
cada dia a Bàscara des de fa setmanes. Quan toquen les deu, pleguen
pancartes, taules i
cadires i “fins demà”; fins que no passin camions per la N-II.
Onze
morts a la Nacional II
Fent
un recompte dels accidents mortals en què s'han vist involucrats
habitants del municipi, els veïns i les veïnes de Bàscara arriben
a la xifra d'onze morts. També diuen que en nou d'aquests accidents
hi havia implicat un camió. En un municipi d'uns 950 habitants,
moltes famílies ja han viscut en carn pròpia el drama dels
accidents a la N-II. Per això, els veïns i les veïnes de Bàscara
diuen que ja n'hi ha prou, que ja n'estan farts i fartes de tantes
víctimes d'accidents. I ho diuen clar i català i sense fer mal a
ningú, ja que potser amb aquestes mobilitzacions socials del dia a
dia aconseguiran que els mirin, a ells i a elles, i siguin escoltats.
Alguns polítics electes ja ho han fet, tot i que els veïns i les
veïnes no es mostren massa optimistes, ja que de moment només s'han
escoltat declaracions de bones intencions, que és el que sol passar
en aquests casos. Però, cada vegada està més clar que la
perseverança en la rebel·lia i una actitud ferma de protesta social
són eines indispensables per aconseguir moure i solucionar tot allò
que ja s'hauria d'haver mogut i solucionat ja fa molt temps.
A
més, queda demostrat, una vegada més, que la protesta social s'ha
convertit en l'únic llenguatge que entenen els que manen, els
mateixos que ens han portat al desordre i a la confusió actual.
Sense la protesta, tornaran a mirar cap a l'altre costat dels
problemes. Per això, a Bàscara i arreu cal sortir al carrer, ocupar
carreteres estratègiques, manifestar-se, queixar-se... Ocupem
l’Empordà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada