PROPOSTAA TOTA LA MILITÀNCIA LLIBERTÀRIA ACTIVA
A TOTA LA MILITÀNCIA LLIBERTÀRIA ACTIVA
Barcelona,
27 de febrer de 2013
“[El]
1936, on l’autonomia regional fou el fonament en que es van poder
expressar les tendències més radicals”.
(‘Contribució al programa dels consells obrers a Espanya’,
INTERNATIONALE SITUATIONNISTE núm. 10, 1966)
(‘Contribució al programa dels consells obrers a Espanya’,
INTERNATIONALE SITUATIONNISTE núm. 10, 1966)
L’edifici
institucional i polític bastit durant els darrers anys del
franquisme i la Transició s’està esmicolant cada cop més a
trossos majors, i a més, la ‘revolució independentista’ podria
aconseguir provocar l’ensorrament de tot l’Estat capitalista
espanyol. Aquell crit de morí l’Estat i visqui l’Anarquia, com
si fos una mena de mantra o lletania, ara si que pot ser, almenys la
primera part serà realitat.
El
desprestigi i desafecció dels partits de l’arc parlamentari, així
com d’aquells que aspiren a ser-ho, és tant evident i comentat que
no cal parlar-ne més. Si que, en canvi, caldria tractar
específicament del cas que més ens afecta, com ara CCOO o UGT, una
altra de les parets mestres de gestió i integració del Capital, que
durant quaranta anys han apuntalat l’Estat capitalista espanyol, ja
que han participat de forma activa en la derrota del sindicalisme
revolucionari i autònom de classe dels anys 70 del segle XX.
En
aquest procés polític que s’obre, en principi, al Principat de
Catalunya cal trencar definitivament amb aquest model de gestió i
integració del Capital, fruit d'un continuisme institucional burgès
del corporativisme de l’antic aparell de la CNS del temps del
franquisme, l’expressió política de la ideologia que predica la
concòrdia entre les classes socials, un interclassisme que ja es va
consolidar en els anomenats pactes de la Moncloa en el seu moment.
La
burgesia nacional catalana planifica possibles estructures pròpies
d’Estat cosa que obliga el proletariat i tota la gent assalariada a
estar alerta i imposar les seves pròpies expressions sindicals de
classe i de caire anticapitalista autònom.
Per
això, suggerim la necessitat històrica de pensar la manera i trobar
la formulació d’una confederació nacional del treball unitària
de base en el cas d’un nou context polític i jurídic al Principat
de Catalunya amb projecció, sempre que la base combatent proletària
cregui convenient i coherent, a nivell dels Països Catalans.
Aquesta
confederació del treball unitària de base hauria de tenir en compte
un conjunt de referents històrics, com ara la Carta d’Amiens de la
CGT francesa (1906), els consells obrers russos (1905-1017), rätes
alemanys (consells de 1919), el Congrés de Saragossa de maig de 1936
d’unificació de la CNT i els comitès revolucionaris catalans de
l’estiu de 1936, entre altres experiències.
Abans
de res, un objectiu bàsic i essencial en aquest nou context català
seria eliminar l’existència de les eleccions sindicals d’empresa,
ja que constitueixen la dictadura del parlamentarisme burgès a
l’empresa i a l’administració.
La
proposta militant passa per la implantació de les seccions sindicals
confederals de base amb la única finalitat de promoure l’assemblea
constituent del consell obrer a cada espai per negociar i implantar
el control obrer autoorganitzat, que cap partit, organització o
vanguàrdia substitueixi.
Equip d’Impuls de Crítica i Revolució
Equip d’Impuls de Crítica i Revolució
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada