El
naixement de l'entitat va ser, sobretot, conseqüència de la
preocupació que existia a la comarca per les obres dels Jocs
Olímpics del 1992
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 11/03/2013
Banyoles (Pla de l’Estany).-
El 15
d'aquest mes de març es complirà un quart de segle des del dia en
què Limnos va néixer de manera oficial. Una trajectòria tan llarga
no sempre és sinònim d'haver fet molta feina o d'haver influït en
la societat, però en el cas d'aquesta associació de defensa del
patrimoni natural del Pla de l'Estany és clar que sí. La seva
constitució el 1988, en un acte als locals dels Sindicats a què van
assistir una vintena de persones, no va sortir del no-res, atès que
a la comarca ja existia gent preocupada per la protecció de
l'entorn.
Limnos
sol assenyalar concretament la feina del naturalista Josep Maria
Massip, però es pot dir que el catalitzador que va fer possible
aquell col·lectiu va ser la immediatesa dels Jocs Olímpics del
1992, on Banyoles en seria la seu de les proves de rem, i el temor
per les obres que s'havien de fer. “Cal pensar que no hi havia cap
mena de protecció; l'estany estava declarat ‘paratge pintoresc' i
prou”, recorda el biòleg i professor universitari Xavi Vila, un
dels fundadors de l'entitat. L'objectiu de minimitzar els efectes
d'aquell esdeveniment sobre el medi es va complir, consideren a
l'associació. Probablement aquella empresa iniciàtica seria clau
perquè el grup, format per homes i dones de sectors diversos,
majoritàriament joves, es consolidés i iniciés una trajectòria
molt dinàmica.
Just
abans dels jocs, Limnos va arribar a tenir uns 130 socis, la xifra
més alta que han assolit. Actualment en són un centenar.
Ells
mateixos fan un recompte de la feina realitzada en l'últim
lliurament del seu butlletí, ‘La llúdriga’. Esmenten, entre
altres accions, la campanya per a la declaració del parc natural,
una figura que les administracions es resisteixen a crear, la
mobilització perquè es creés una reserva natural de fauna salvatge
a l'illa de Fares, la campanya contra els abocadors incontrolats, les
actuacions per denunciar els abocaments de purins...
El
2008 van posar en marxa un programa d'activitats de voluntariat que
està aconseguint mobilitzar gent en projectes tan diversos com ara
plantades populars d'arbres i estudis sobre la presència de
determinades espècies a la zona. En la feina del dia a dia, han
trobat un bon aliat en el Consorci de l'Estany, ens amb què
col·laboren regularment.
En
25 anys la societat ha canviat prou perquè entitats com ara Limnos
no hagin d'esmerçar tantes forces a conscienciar sobre la necessitat
de preservar l'entorn natural i, per contra, es vegin obligades a
posar l'accent en empreses més globals: la lluita contra el canvi
climàtic, la necessitat de reciclar, l'ús d'energies
alternatives...
A
‘La llúdriga’ avisen de cap on s'han de dirigir ara els
esforços: “Hauríem d'estar ja treballant per la propera crisi
ambiental i per la manca de recursos naturals i energètics, i això
hauria de ser prioritari a l'hora d'establir una estratègia per
sortir d'aquesta crisi en què ens han col·locat banquers,
empresaris i polítics.” Aquesta mirada genèrica s'ha combinat amb
una incidència notable en els assumptes locals. Ara mateix, Limnos
està fent sentir la seva veu crítica amb el planejament urbanístic
de Sota Monestir, a Banyoles, perquè volen una major protecció dels
horts i els recs, i estan animant la població a participar en les
trobades i els tallers de la redacció del nou pla general de
Banyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada