Anul·la
l'ús preferent del català a les dues corporacions arran d'un recurs
de Convivència Cívica Catalana
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 21/03/2013
Girona (Gironès).-
El Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ús preferent del català
que estableixen els reglaments lingüístics de les diputacions de
Lleida i Girona. El tribunal ha estimat parcialment un recurs
presentat per l'associació espanyolista Convivència Cívica
Catalana, encapçalada per Francisco Caja, (a la imatge) i ha decidit d'abolir el
reconeixement del català com a llengua preferent en aquestes dues
corporacions i també la necessitat que els ciutadans explicitin
l'opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.
Totes
dues diputacions van anunciar ahir que recorrerien al Tribunal Suprem
contra la sentència. El portaveu de CiU a la Diputació de Girona,
Albert Piñeira, va explicar que ja havien donat l'ordre als serveis
jurídics d'estudiar les vies per a interposar recurs. Aquest text va
ser aprovat per unanimitat el maig del 2010 i, malgrat que Piñeira
assegurà ahir que acataven la decisió judicial, també digué que
no en canviarien el contingut fins que no s'hagués esgotat la via
del recurs. El portaveu de CiU va dir que era un nou atac al català
per part d'una minoria que volia instrumentalitzar la qüestió
lingüística.
Per
una altra banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé,
va dir que els efectes que tindria la sentència serien mínims,
perquè no posava pas en qüestió l'ús habitual i normal de la
llengua catalana a la institució, sinó tot el contrari: 'Manifesta
que s'han de continuar treballant els expedients administratius en
llengua catalana dins la institució.'
Precedent
de Barcelona
El
TSJC ja havia suspès cautelarment diverses parts d'aquests
reglaments mentre no resolia els recursos presentats.
En
les dues sentències d'ara, datades el 6 de març, el TSJC fa servir
jurisprudència, com ara la sentència del Tribunal Constitucional
(TC) contra l'estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el
reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que va anar en
la mateixa línia que les que ara s'han fet públiques. D'aquesta
manera, el TSJC determina que la posició de les dues llengües
oficials és de 'paritat jurídica' als poders públics de Catalunya.
El
tribunal estableix que les administracions tenen l'obligació de
respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, 'de manera que
queden en una posició de disponibilitat lingüística'. A més,
recorda que la jurisprudència constitucional espanyola admet la
qualificació del català com a llengua d'ús normal a les
administracions 'mentre no impliqui imposició', i que la sala
contenciosa administrativa del TSJC considera que la configuració
del català com a llengua pròpia i d'ús normal 'no afecta ni exclou
el castellà com a llengua igualment oficial'.
En
el cas de la Diputació de Lleida, s'anul·len els articles 2, en què
es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta
administració, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre més,
s'anul·la el que fa referència a la necessitat que el ciutadà
expliciti la tria lingüística mitjançant una petició formal
expressa.
A
la Diputació de Girona, també s'hi anul·la l'article 2, que
estableix el català com a llengua d'ús preferent, a més dels
articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre més qüestions, aquests
articles establien que l'expedició de documents es faria en català,
o bé en català i castellà si el ciutadà ho demanava; que els
impresos s'havien d'oferir en la versió catalana, mentre que les
versions en castellà es posarien a disposició sempre que els
interessats ho demanessin; que només es farien impresos bilingües
quan alguna circumstància especial ho requerís; que el personal de
la diputació faria servir el català en les comunicacions
administratives orals, llevat que l'administrat demanés de ser atès
en castellà; o bé que les disposicions pròpies s'havien de
publicar en català.
Així
doncs, el TSJC estima parcialment els recursos presentats per
l'entitat espanyolista Convivència Cívica Catalana, que ahir va
celebrar les sentències perquè, a parer seu, confirmen el respecte
al bilingüisme a què resta obligada l'administració.
Les
sentències no són fermes i les parts poden presentar un recurs de
cassació a la salta contenciosa del Tribunal Suprem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada