Aquest mateix dia es va conèixer el text d'una carta oberta que Agustín Rueda havia dirigit a l'opinió pública a través d'un excompany de cel·la de la presó de Girona, on havia estat internat abans de ser traslladat a la de Carabanchel
El
18 de març de 1978 és enterrat a Sallent (Bages, Catalunya) el jove
anarquista, assassinat a cops a la presó de Carabanchel (Madrid),
Agustín Rueda Sierra. Des de primeres hores del matí la situació a
Sallent i a tota la conca minera era de vaga general. Els
establiments comercials obriren durant algunes hores per evitar el
desproveïment durant el cap de setmana. Sobre les quatre de la tarda
es van concentrar més de 3.000 persones al barri miner de La
Botjosa, on havia viscut Agustín Rueda. La comitiva va cobrir
després en absolut silenci els dos quilòmetres que separen aquesta
zona del centre de la localitat. Una bandera roja i negra de la CNT i
una altra negra anarquista, així com diverses pancartes al·lusives
a la mort d'Agustín Rueda, presidien la manifestació. Els
manifestants no van corejar cap eslògan. Una comissió es va dirigir
fins al dipòsit de cadàvers i portà a coll el fèretre, cobert amb
una bandera de la CNT, fins el nínxol on el cadàver va ser inhumat.
Enric Marcos, secretari del Comitè Regional de Catalunya de la CNT,
va pronunciar unes paraules de condemna de l'assassinat del jove
llibertari i els presents entonaren A
les barricades.
El sepeli va ser constantment vigilat per forces de la Guàrdia
Civil. Aquest mateix dia també es va conèixer el text d'una carta
oberta que Agustín Rueda havia dirigit a l'opinió pública a través
d'un excompany de cel·la de la presó de Girona, on havia estat
internat abans de ser traslladat a la de Carabanchel. En aquesta
carta Agustín Rueda denunciava la política del Govern en matèria
penitenciària, que no ha millorat les condicions de vida,
alimentació, assistència mèdica, cultura i tractament que els
presos reben. També fa una crida a la societat i subratlla el
caràcter no perillós dels presos comuns, que han arribat a la seva
situació a conseqüència del feixisme; demana una oportunitat
perquè els reclusos puguin rehabilitar-se, així com un indult que
els brindi la possibilitat de transformar-ne l'existència en
llibertat com un dret que els pertany. La carta acaba reiterant la
petició d'indult, la reforma del codi penal i del sistema
d'institucions penitenciàries i la legalització de la Coordinadora
de Presos En Lluita (COPEL).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada