Els contraris al ‘fracking' del Ripollès s'organitzen

Teredo Oils vol fer prospeccions a Sant Joan de les Abadesses i a Vallfogona després de Riudaura.  

Les recerques al Ripollès estan programades per un any i mig després de les de Riudaura, previstes per a l'estiu.

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/03/2013 

Ripoll (Ripollès).- 

La plataforma Al Ripollès, Junts Contra el Fracking ha aprofitat la seva presentació pública, feta aquesta setmana, per demanar a les autoritats locals i comarcals “que prenguin mesures urgents per tal de prohibir la fracturació hidràulica (fracking) al territori català, derogar els permisos concedits i en tràmit per a investigació d'hidrocarburs i treballar per un nou model energètic”. 

La nova plataforma concentra els col·lectius i particulars mobilitzats al Ripollès en contra de la concessió de permisos per investigar si en el subsòl d'alguns municipis de la comarca hi ha jaciments d'hidrocarburs. Com altres plataformes similars creades arreu del país, i coordinades en una plataforma nacional, la nova entitat ripollesa tem les conseqüències mediambientals i socials que tindria la utilització de la tècnica de la fracturació hidràulica si finalment es concedeixen permisos d'extracció. 

Teredo Oils vol fer prospeccions a Sant Joan de les Abadesses i a Vallfogona 

Després de Riudaura tocarà a Vallfogona i a Sant Joan de les Abadesses. Ho va afirmar el director general de Teredo Oils, Philip Paris. Ho va fer en el decurs d'una entrevista emesa per el 9 Televisió. Paris es va reiterar en què vol començar a fer prospeccions a Riudaura abans de l'estiu. Va qualificar Riudaura de zona molt seca i propera en uns 900 metres del nucli urbà. La significació de seca és perquè a Riudaura només hi ha gas i està sense petroli. A més el gas està situat en una zona que ja va ser foradada al 1964. Aquest fet és el que treu Riudaura del françking a l'engròs. És a dir, perforar el sòl i fer-se pas a través de les pedres subterrànies amb productes químics.

Això no obstant a Riudaura no volen cap tipus de fracking. És a dir, ni amb aigua, ni amb productes químics. Així ho afirma l'alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), la qual considera que segons les persones que hi hagin als ajuntaments, l'oposició al fracking pot ser més forta o més fluixa. En tot cas, la visita dels representants de Teredo Oils al mas la Fajula i a l'Ajuntament s'ha posposat. Estava programada pel dia 5 de març, però. segons Massana, l'empresa va trucar per anular-la. La causa, segons Massana, és que l'empresa ha sabut que el poble està aixecat. "Ens van dir que esperaran que la cosa estigui més calmada" va assenyalar. La previsió de l'alcaldessa és que serà difícil de calmar els opositors al fracking.  

"Les màquines hauran de passar per damunt dels nostres cossos", ha dit Blanca Gómez, portaveu de Riudaura contra el fracking. Ha explicat que a Riudaura la plataforma té 400 afiliats. A la resta de la Garrotxa encara en té més i que disposen de 5.000 signatures preses al carrer i de 20.000 fetes a través d'Internet.

Gómez ha definit de contradictòries les declaracions d'intencions de Philip Paris. Ha basat l'afirmacio en el fet que Teredo Olis té el permís, però no ha presentat el pla de labor. Tenia temps fins al 4 de gener per presentar-lo i ara el permís d'investigació, segons ella, està invalidat. 

Per tenir certesa de la inutilitat del Pla de Labor, la Plataforma ha demanat una reunió amb el director general de Mines, Pere Palacin. La trobada ha de tenir lloc el proper 18 de març.

Les previsions previstes per Teredo Oils a Riudaura són un any i mig de prospeccions per després demanar permís d'extracció al Ministeri d'Energia i Mines.

A l'entrevista Paris va referència a un punt de perforació situat entre Vallfogona i Sant Joan de les Abadesses. "A uns 5 quilòmetres de Sant Joan", va precisar. En referència a les perforacions a aquesta zona, Paris es va negar a descartar el fracking amb productes químics. El motiu és aquesta part del Ripollès no està seca. És a dir, a més de gas hi ha petroli. El que està previst és que les prospeccions entre Sant Joan i Vallfogona comencin un any i mig després de les de Riudaura. La part del Ripollès ja va ser investigada fa anys, però no es va arribar a prou profunditat per saber la quantitat de petroli que hi havia. El petroli de Sant Joan es transportaria en camió fins a l'estació de Ripoll, d'on sortiria amb tren fins a la refineria de Saragossa.  

"Des de Madrid es pot dir el que es vulgui", ha dit Ramon Roqué , alcalde de Sant Joan de les Abadesses. Ha assenyalat que tothom al Ripollès està contra el fracking i que Teredo Oils ho tindrà molt complicat per obtenir permisos de l'Administració Local.  

El gas i el petroli de roca s'han convertit en una esperança energètica que en temps de crisi provoca set o si més no una tolerància en altres èpoques impossible. Coneixedor de la situació energètica, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha demanat posposar el debat envers el ‘fracking’ a tenir resultats sobre les prospeccions d'hidrocarburs. La consideració és que a un país pobre en recursos energètics, li cal saber del que pot arribar a disposar. En tot cas, Puig sempre ha recordat que els permís final sobre unes possibles extraccions depèn de l'Estat. I, aquest, també, té interès pels recursos que es poden treure de les roques. 

Fa trenta anys va ser l’urani 

En aquest sentit, trenta anys després de la mobilització i victòria final contra la mineria de l'urani a la Catalunya Vella, les multinacionals addictes als recursos fòssils tornen a la càrrega.  

L'Estat capitalista espanyol, l’hivern de 1975, va publicar al BOE 777.330 hectàrees del territori com a reserva per a prospeccions de minerals radioactius, com es documenta a l’assaig ‘Catalunya sota el perill de l'urani’ (O. Cabré, P. Carbonell, J. Puig i S. Vilanova, a Edicions 62, Barcelona, 1981). La inscripció va començar a la zona volcànica d'Olot i continuà a Centelles, Calaf, Terrassa i Santa Coloma de Farners, entre d'altres. Darrere l'operació hi havia els militars de la Junta de Energía Nuclear i dos consorcis internacionals controlats per la Chevron Resources i l'Exxon Mineral Spain.

Aleshores la reacció va ser ràpida amb la creació de la Coordinadora d'Ajuntaments per una Moratòria Nuclear (Camon), equips científics de contrainformació, manifestacions i acció directa. L'extensió del moviment popular antiurani va fer que el juny de 1981 les multinacionals ianquis abandonessin les prospeccions. 

Ara, de nou, es repeteix l'agressió territorial sobre la Catalunya Vella en forma de prospeccions a la recerca de gas i petroli en tres grans àrees: una al voltant d'Osona, batejada com a projecte Leonardo, una segona a les comarques lleidatanes de la Segarra i la Noguera, dita projecte Darwin, i la tercera al Ripollès i la Garrotxa.

En aquesta ocasió les corporacions beneficiades són la canadenca R2 Systemes, i la seva filial Montero Energy, i la britànica Teredo Oils.  

El primer permís de la direcció general d'Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya s'ha fet al municipi garrotxí de Riudaura, ja mobilitzat. 

Amb la mateixa tenacitat que va sorgir la Camon s'ha organitzat una coordinadora d'ajuntaments afectats i s'ha constituït la Plataforma Antifracking de Catalunya. Aclarim-ho. El ‘fracking’, fractura hidràulica, és una tecnologia dura i contaminant basada en l'extracció de gas i petroli a 2.000 metres sota terra, les reserves estan incrustades en els estrats de pissarra, i el seu mètode és mitjançant explosions controlades, injeccions d'aigua i compostos químics que fragmenten la roca dura i alliberen els recursos fòssils que contenen.

El ‘fracking’ és en realitat una regressió energètica respecte al model que hauria de frenar el canvi climàtic i posar fi a la nostra dependència exterior. 

Aquesta entrega del nostre subsòl a empreses seleccionades pel govern Rajoy, amb la complicitat tàcita de CiU, es produeix al mateix temps que, paradoxalment, s'aprovà al Parlament de Catalunya la declaració de sobirania.

El ‘fracking’ és un frau a la nostra futura independència energètica. Aquesta tecnologia, denunciada per organismes científics independents, com la Union of Concerned Scientist, pels perills ecològics que comporta (contaminació dels aqüífers, emissions cancerígenes i risc de microsismes) hauria d'obligar els nostres polítics a exigir l'aplicació del principi de precaució (article 191 de la UE).

Aquest dies una taula de la Catalunya Vella fa crides a una mobilització general per l’afer del ‘fracking’ i les prospeccions petrolieres marines al mateix temps per aturar aquestes noves agressions del sistema capitalista.