Bermejo
investiga la concessió “precipitada”, per 80 milions d'euros,
del servei d'escombraries a l'empresa de Gustavo Buesa
Vol
saber si Crespo va evadir capitals a les Caiman
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 13/03/2013
Lloret de Mar (La Selva).-
El fiscal
anticorrupció ha ampliat el radi d'investigació del diputat
autonòmic per CiU i antic alcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo,
més enllà de les sospitoses relacions amb l'empresari rus Andrei
Petrov, considerat un capitost de la màfica russa. En
l'interrogatori de Crespo de dimarts al Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC), el fiscal va qüestionar Crespo sobre la
possible irregularitat en la concessió del servei de recollida
d'escombraries a l'empresa GBI, que dirigeix el magnat Gustavo Buesa
Ibáñez, vinculat a Iberdrola.
L'adjudicació
del servei de la recollida a GBI la va aprovar el ple, quan Crespo
encara era alcalde, el 13 d'abril del 2011, un mes abans de les
eleccions municipals, per 80 milions d'euros i per una durada de deu
anys.
Bases
precipitades
La
fiscalia sospita que les bases del concurs es van fer de manera
precipitada abans de les eleccions, de manera que no hi hagués opció
que altres empreses presentessin les seves pliques i per evitar que
amb un canvi de govern GBI no tingués la concessió. Segons un
informe a mans de la fiscalia, des del 1995 GBI té la concessió del
servei d'escombraries amb un bon tracte, ja que la maquinària de
l'empresa la pagava l'Ajuntament.
El
fiscal Fernando Bermejo també va requerir a Crespo que li expliqués
com era que si un dels seus fills cobrava 1.000 euros com a jugador
d'hoquei, a l'Agència Tributària no li consta aquests ingressos i
en canvi li consta que va cobrar 4.700 entre el 2009 i el 2010,
procedents de GBI. Crespo, que inicialment va declinar respondre a la
fiscalia, va demanar un recés amb el seu lletrat, Manuel González
Peeters, en veure que el fiscal li feia noves preguntes relacionades
amb el seu patrimoni, i després es va decidir a contestar-les. Es va
limitar a dir, però, que totes les actuacions que havia fet com a
alcalde eren dins de la més estricta legalitat. Crespo va assegurar,
això sí, que coneix Buesa des de fa anys, molt abans que ell fos
alcalde.
Va
respondre només amb un “no” a la pregunta més compromesa del
fiscal: si el 27 de febrer del 2002 havia tret una gran quantitat de
diners amb destinació a les illes Caiman en concepte “d'operacions
en valors representatius d'emprèstits”.
Crespo
va negar que Petrov li hagués regalat un rellotge l'11 de setembre
del 2010, coincidint amb el seu aniversari. Petrov ho afirma i la
instrucció disposa de la factura d'un rellotge Zenit valorat en prop
de 3.000 euros comprat en una rellotgeria de Lloret el dia abans. Va
dir que no recordava si rebia paneres de Nadal de Petrov i que si en
rebia les deixava a l'ajuntament per compartir-les amb tothom. Sí
que va admetre els viatges que va fer a Rússia amb Petrov, però va
justificar-los per la importància que tenia veure el funcionament de
les seves empreses de cara a comprovar-ne la solvència, ja que
havien d'executar una obra d'una importància cabdal per a Lloret.
Així va relatar com van sobrevolar, amb Petrov i Victor Kainakin,
l'empresa, suposadament del grup Gazprom, amb helicòpter i van
aterrar prop d'una ermita, i també com van dinar en un vaixell, que
li van dir que era seu, i on van veure una actuació de zíngars.
Un
altre patrocinador
La
magistrada Maria Eugènia Alegret també va interrogar Crespo en
relació amb un altre empresari, Santos Lázaro Arias, que havia
patrocinat el club d'hoquei quan ell era president i si l'empresari
havia començat a tenir problemes amb l'Ajuntament quan va deixar de
pagar. Alegret volia saber si Santos Lázaro havia tingut problemes
per obrir un gimnàs en no pagar 6.000 euros, i Crespo va assegurar
que ni el beneficiava quan patrocinava el club ni el va perjudicar
quan va deixar de pagar.
Un
interrogatori meticulós. Xavier Crespo durant tres hores va
respondre a les preguntes de la magistrada del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, per escatir si
la seva relació amb l'empresari rus Andrei Petrov podria constituir
diversos delictes de suborn.
En
les altres dues hores, Crespo va respondre al seu advocat, Manuel
González Peeters, i al fiscal anticorrupció Fernando Bermejo, al
qual inicialment es va negar a contestar. Després ho va acceptar,
perquè havia preparat les respostes amb el seu lletrat en un recés.
Bermejo va preguntar a Crespo si coneixia o emparava grans sortides
de diners de Petrov al paradís fiscal de les illes Caiman, fet que
aquest va negar.
El
fiscal també li va preguntar per cinc nous casos no inclosos en la
resolució d'imputació per suborn del TSJC, com la concessió de
l'empresa d'escombraries, no relacionada amb Petrov. A més, li va
preguntar si un dels seus fills havia cobrat un temps com a jugador
del club de futbol de Lloret. Crespo ho va admetre, tal com es feia
amb altres joves. El fiscal anticorrupció José Grinda, centrat en
el suposat blanqueig de capitals de Petrov, que investiga l'Audiencia
Nacional, va marxar a mitja declaració.
Xavier
Crespo, que va arribar dues hores abans de la declaració, cap a les
tres del migdia del dimarts, per no ser enregistrat per les càmeres,
no va voler fer declaracions en sortir de nit del Palau de Justícia.
L'advocat
de Petrov, Gustavo López, va assegurar que el seu client “es volia
integrar a la ciutat”, i per això va patrocinar amb 270.000 euros,
del 2007 al 2010, els equips de futbol i hoquei locals, “sense cap
pressió i a canvi de cap favor”. També va declarar que Crespo
havia lloat les inversions de Petrov al municipi a través de la seva
societat Development Diagnostic Company (DDC), i que el projecte de
transformar la plaça de braus en un centre comercial i el
repartiment en la participació del pàrquing, municipal i privada,
eren legals.
Els
dos viatges a Rússia de Crespo, un dels quals amb la família, van
ser justificats per valorar la capacitat del grup inversor a la
ciutat de la Selva. Pel que fa al regal d'un rellotge valorat en uns
3.000 euros que va rebre Crespo, es va negar que fos a canvi
d'obtenir uns beneficis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada