El TSJC tomba la privatització d'Aigües Ter - Llobregat a Acciona

Desestima el recurs de la Generalitat i manté l'anul·lació de l'adjudicació d'ATLL. 

Alguns partits demanen desfer la concessió a Acciona.  

David Fernández ha defensat que calia recuperar la gestió pública i fer una “reinversió dels beneficis en preservar els ecosistemes i els cabals ecològics dels rius.” 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/03/2013 

Girona (Gironès).- 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), que el gener passat va resoldre, a instàncies d'Agbar, que Acciona havia de quedar fora de l'adjudicació de l'empresa Aigües Ter - Llobregat per no haver respectat el programa d'obres.

Acciona i la Generalitat de Catalunya van presentar recursos demanant la suspensió cautelar de l'anul·lació de l'adjudicació, però ara el TSJC els ha desestimat. 

Tant la Generalitat com les empreses Acciona i Aigües de Catalunya, que formen part del consorci que va guanyar l'adjudicació, demanaven la suspensió cautelar de l'execució de la resolució de l'OARCC, però el TSJC l'ha desestimada perquè considera que la resolució 'no conté cap error manifest i evident en la seva fonamentació', sinó que 'es basa en un argument perfectament sostenible' que haurà de ser examinat 'quan s'analitzi el fons de la qüestió litigiosa'. 

A més, en les tres interlocutòries fetes públiques avui, l'alt tribunal català considera que els efectes que la resolució de l'OARCC pot tenir sobre el sistema tarifari “no ha quedat ben determinada”. La Generalitat manté que es produiria un increment d'uns 30 milions d'euros anuals, però el tribunal no ho considera prou justificat. Recorda que l'estructuració de les tarifes ve donada per més elements, com la comissió de preus, més tenint en compte que es tracta “d'un subministrament en alta que no repercuteix directament sobre els usuaris del servei”. 

Pel que fa a les conseqüències que la resolució de l'OARCC pot comportar per a la Hisenda de la Generalitat, resulta obvi, segons el tribunal, que la nul·litat del contracte “comportarà la devolució a l'adjudicatari de les quantitats que aquest hagi abonat”. Aquesta quantitat són gairebé tres-cents milions d'euros, que Acciona va dir a començament d'any que reclamaria a la Generalitat, més danys i perjudicis. 

Això no obstant, segons les sentències del TSJC, l'abonament del cànon corresponent “serà assumit pel nou adjudicatari, en condicions equivalents a l'anterior, per la qual cosa tampoc cal apreciar l'existència d'una pèrdua rellevant per a la Hisenda de la Generalitat”.

Poc abans de fer-se pública la sentència, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha comparegut a la comissió parlamentària de Territori i Sostenibilitat per informar sobre la privatització de l'ATLL. L'ha argumentada dient que era necessària tant per complir l'objectiu de dèficit com per la inviabilitat de l'empresa, amb un passiu de 850 milions, entre deutes i pèrdues, que la feien inassumible per al govern.  

El conseller de Territori, Santi Vila, ha defensat l'actuació del Govern autonòmic tot remarcant que Acciona oferia un preu de l'aigua més barat. També avançava que la Generalitat presentaria un recurs si el TSJC no li donava la raó, com ha passat finalment. 

Mas-Colell ha subratllat que la concessió a Acciona havia generat uns ingressos patrimonials que ajudaven el Govern de la Generalitat a apropar-se considerablement a l'objectiu de dèficit del 2012. I també que havia servit per a sanejar una situació complicada de l'empresa. “Amb aquesta operació, el govern també ha contribuït a la salut econòmica de la companyia i al preu de venda, quedant-se amb els passius”, ha afirmat. 

Ha remarcat que l'ATLL havia fet inversions importants, com la dessaladora del Prat o el túnel de la Fontsanta, i que es finançava amb aportacions públiques (fons europeus i disposició addicional tercera) o amb crèdits. Vist que aquestes dues vies ara mateix havien quedat tallades, l'empresa va tancar el 2011 amb un endeutament financer de 687 milions, i unes pèrdues de 128 milions més. El retorn d'aquest deute s'havia de produir per la via d'incorporar a les tarifes de subministrament les amortitzacions de les inversions efectuades, però això no es va fer, cosa que “comprometia seriosament la continuïtat de les operacions de l'ens”. “La Generalitat no podia atendre les necessitats generades per les pèrdues de l'empresa”, ha resumit Mas-Colell, que ha afegit que tampoc no es podien dur a terme les necessitats d'inversió que requeria la xarxa per mantenir els nivells actuals de garantia i qualitat del subministrament.  

Santi Vila ha explicat com es va fer el concurs: es va prioritzar l'oferta econòmica, donant 75 punts dels 100 per aquest concepte. Així, si bé Agbar va guanyar en la part tècnica (20 punts davant dels 13 de l'oponent), Acciona es va emportar gairebé els 75 punts de l'altre capítol, mentre que Agbar va obtenir poc més de 31. “Aquesta empresa donava una oferta clarament més avantatjosa i amb un major benefici social”. Pel que fa a l'execució d'obres i al fet que Acciona ho programés en més anys que Agbar, Vila ha remarcat que aquesta periodificació era “merament indicativa”. En tot cas, ha recordat que la mesa de contractació del departament va puntuar Acciona amb un zero en aquest apartat. Per tot plegat, ha indicat que el resultat “objectiu i indiscutible” va ser per a Acciona, i ha subratllat que aquesta empresa oferia un preu de l'aigua més barat que Agbar, un 10% inferior, i això de cara al 2015, perquè l'altra empresa volia aplicar l'increment ara mateix, cosa que hagués suposat 30 milions d'euros més de cost per l'ús de l'aigua. Un altre argument a favor d'Acciona, segons Vila, era el manteniment de la plantilla de treballadors durant 50 anys. En definitiva, Vila ha defensat l'actuació malgrat la decisió de l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) d'estimar el recurs interposat per Agbar.  

Alguns partits demanen desfer la concessió a Acciona 

Marc Sanglas, diputat d'ERC, ha demanat al Govern de la Generalitat un “compromís ferm davant la ciutadania” que quan millori la situació econòmica es recuperi la gestió pública d'Aigües Ter - Llobregat. No obstant això, ha reconegut que retraure el contracte immediatament tindria uns”'efectes indemnitzatoris” que serien “difícils de solucionar econòmicament”. 

“No hi ha raons econòmiques, ni ambientals ni socials per no retornar aquest servei a la gestió pública”, ha afirmat Salvador Milà (ICV-EUiA) durant la seva intervenció. Milà s'ha sumat a la iniciativa de Sanglas de fer “un exercici de responsabilitat” i de pensar “com desfer el procés” de concessió amb els “menors costos i els majors beneficis socials, preveient les reclamacions”  per part d'Acciona o Agbar d'una “quantia considerable”.

Jordi Terrades (PSC) també ha exigit que ATLL torni a ser gestionada públicament, perquè considera que el fet d'estar “en mans privades no és bo per al país des del punt de vista social”. Terrades ha dit que encara eren a temps de retrotraure el contracte de cessió. Considera que “hi ha serveis públics essencials” que no poden ser gestionats “només des de la visió exclusiva dels mercats”.  

Santi Rodríguez (PP) ha criticat que gran part del debat hagi estat “dogmàtic” i ha centrat el discurs “no tant en l'adjudicació, sinó en el procediment”. Segons Rodríguez, en el procés de concessió s'han vulnerat els principis de “transparència, igualtat i neutralitat”. Entre diverses crítiques, Rodríguez ha criticat que el procés es va fer amb el Parlament dissolt.  

En aquesta línia també s'ha pronunciat el diputat de C's Jordi Cañas, que ha dit que el procés s'havia fet amb un “control polític i parlamentari del procés inexistent”. Segons Cañas, la tramitació s'ha fet malament i es va tancar el procés amb presses per tal de “limitar la desviació del dèficit”.

David Fernández (CUP) ha defensat que calia recuperar la gestió pública i fer una “reinversió dels beneficis en preservar els ecosistemes i els cabals ecològics dels rius”.