Nosaltres no fem màrtirs, però, carcel.ers de la memòria, recordeu que els revolucionaris som com una manada d'elefants que mai oblida
(Cabezas de tormenta)
El
14 de novembre de 1952 neix a Sallent (Bages, Catalunya) el
militant anarquista Agustín Rueda Sierra. Nascut en una barraca
d'una colònia de Sallent, poble miner de Barcelona amb un gran
percentatge d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire.
Després de l'escola farà feina quatre anys en una empresa auxiliar
de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un Club
Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals,
futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de
miner a Sallent.
El febrer de 1972 es produeix una vaga important i
un tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustín Rueda hi
participarà activament (assemblees informatives, manifestacions,
grups de suport...). El setembre del mateix any, i com a conseqüència
de la seva participació en l'ambient insurgent, és acomiadat de la
feina.
El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company
per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu,
i en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i
ingressa a la presó Model de Barcelona, d'on sortirà el febrer de
1973.
Després de diverses feines esporàdiques (picapedrer,
veremador...) i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de
maig de 1974 s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena i
després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son pare de
tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb
la qual cosa perd la llar familiar.
El 28 de d'octubre de 1975 es
llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es passa a França per
primer cop per ajudar un amic desertor i pren contacte amb els
exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria
Espanyola de la ciutat, regentada per l'anarquista Enric Mèlich, que poc després és destrossada per una
bomba quedant-se sense habitatge.
Després de diverses feines al camp
a Ceret i Conellà de la Rivière, l'octubre de 1976 arriba
clandestinament a Barcelona carregat de llibres i pamflets
llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a
Sallent on ocupa una masia abandonada.
El febrer de 1977 amb
passaport torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom
llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i
continua vivint de les feines del camp.
El 15 d'octubre de 1977 a les
6 del matí és detingut a la frontera per mor d'una delació.
Després de tres dies a la comissaria de la via Laietana, és portat
a la presó de Figueres per restablir-se de la pallissa, i a final de
mes és portat a la presó de Girona. Entra en contacte amb la
Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteix en membre
actiu. Els missers Vidal, del Comitè Propresos de CNT, i M. Seguí,
de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del seu
cas, però només el van veure un pic. Com a conseqüència de les
seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els seus
advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya
de Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL.
La nit del
13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó
descobreixen que Agustín s'ha assabentat del noms dels infiltrats
policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una
pallissa; el doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la
presó l'òbit a causa d'un «shock
traumàtic» a les 7.30 hores del 14 de març.
Ningú no el va veure
després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent on
va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia
evitar escàndols.
Dotze funcionaris de presó i dos metges van ser
jutjats i condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses
entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa mortal
«generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el
70% del cos d'Agustín Rueda. Cap d'ells va passar més de vuit mesos a la presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada