dimarts, 12 de febrer del 2013

L’activista Enric Duran no s’ha presentat al judici que començava avui 12 de febrer


Comunicat d'Enric Duran

Davant d'un judici que podria esdevenir una farsa
La desobediència, l'única opció per garantir que es respectin els meus drets avui

Els tres jutges que componen el tribunal de la secció segona de l'Audiència Provincial han decidit que no es pot suspendre el judici oral que té programat el seu inici per avui dimarts al matí.
No els ha semblat prou raó per suspendre el judici el fet de no tenir una nova defensa després que hagi perdut la confiança en el meu advocat per no haver sabut la data de judici amb els 4 mesos d'antelació que va ser convocat, sinó amb només tres setmanes.
Tot i que el dret a la defensa és un dret fonamental reconegut per totes les constitucions i tractats internacionals, prefereixen considerar que és un frau processal el voler canviar d'advocat amb tant poca antelació després de tants anys esperant el lent procés judicial, quan, com és evident, és a partir del fet que conec la manca d'informació esmentada, que s'ha generat la indefensió en què m'he trobat.
De qualsevol manera, potser aquesta decisió no m'hauria de sorprendre perquè, segons la interlocutòria del 4 d'octubre —a la qual no vaig poder accedir fins fa menys de tres setmanes—, l'acceptació i la revocació de testimonis ha anat de la següent manera:
  • testimonis de l'acusació, acceptats 15 de 15.
  • testimonis de la defensa, acceptats 0 de 23.
Segons es pot veure en aquesta interlocutòria, els arguments per justificar aquesta desproporcionada decisió són escassos. En citaré un paràgraf, del propi tribunal, perquè penso que el text parla per si mateix (l'original és en castellà):
«Procede denegar la totalidad de las testificales propuesta bajo números 1 al 23 por la defensa del acusado Sr. Duran Giralt ya que las mísmas ninguna relación tienen con los concretos hechos indiciariamente delictivos atribuidos al mismo. De entrada           debe decirse algo que por obvio no habría ni que mencionarlo. Lo que constituye objeto de enjuiciamiento son unas presuntas falsedades documentales como medio para cometer unas presuntas estafas a diversas entidades bancarias por parte de D. Enrique Duran Giralt, así como un delito de insolvencia punible atribuido al mismo. No se juzga conducta alguna atribuida a entidades bancarias, de forma que todos los testigos propuestos con el fin de acreditar lo que la defensa califica de prácticas bancarias abusivas son impertinentes e innecesarias.»
Sota la mateixa pauta són denegats tots i cadascun dels testimonis, repetint en textos d'una o dues línies, la màxima «ya que las mismas ninguna relación tienen con los concretos hechos».
I amb aquesta acció, és el propi tribunal qui està vulnerant el meu dret a la defensa. I ho fa perquè contradiu tractats internacionals signats per l'Estat espanyol com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que diu en el seu article 14. 3. e:
  • Tota persona acusada d'un delicte té, durant el procés, en plena igualtat, la garantia d'interrogar o fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la compareixença dels testimonis de descàrrec i que aquests siguin interrogats en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec.
Però, sobretot, vulneren el meu dret de defensa perquè estan prejutjant-me quan no deixen que l'argumentació presentada en l'escrit de la defensa es pugui corroborar a través dels diversos testimonis que havien estat escollits pels seus coneixements i experiència, i que podien demostrar que la meva decisió, per a realitzar l'acció de reapropiació de diners dels bancs, va ser motivada per un estat de necessitat. Un estat de necessitat que provenia del fet de conèixer informació fefaent que ja a l'any 2005 el crèdit bancari sense control acabaria en una gran crisi econòmica que s'acarnissaria en contra dels drets socials de la majoria de la població.

L'estat de necessitat és un eximent penal de primer ordre i tot l'escrit de la defensa gira al voltant de demostrar que existia aquesta situació d'exempció penal, tal com queda expressat entre d'altres en l'article quart de l'escrit.
Quarta.- Circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal. 
Subsidiàriament, i pel negat supòsit que es pogués considerar que l'actuació de l'Enric Duran compleix algun tipus penals del quals se l'acusa, concorreria l'eximent complet del l'article 20.5 del Codi penal en concórrer, com s'ha relatat a la conclusió           primera, tots els seus requisits.
Està recollit en l'article següent:
Estan exempts de responsabilitat criminal:
  1. El que, en estat de necessitat, per evitar un mal propi o aliè, lesioni un be jurídic d'una altra persona o infringeixi un deure, sempre que concorrin els següents requisits:
    1. Que el mal causat no sigui major que el que es tracti d'evitar.
    2. Que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte.
    3. Que el necessitat no tingui , pel seu ofici o càrrec, l'obligació de sacrificar-se.
Em sembla que a hores d'ara és prou obvi a la llum dels fets succeïts aquests anys, que el mal que es tractava d'evitar era tan i tan gran que qualsevol acció era poca per poder-hi fer alguna cosa. Tan gran, que l'estat de necessitat és pel cap baix un argument que s'ha de considerar en lloc de menystenir-lo i ignorar-lo abans de començar el judici, com ha fet aquest tribunal.
Un tribunal que em vol portar a un judici penal en qual em poden sentenciar a 8 anys de presó, sense haver-me assabentat de la data en temps degut, sense advocat de confiança, sense testimonis i per tant sense manera de poder justificar l'estat de necessitat com a forma d'exempció de presó, què pretén fer?
Davant de tot això, crec que la situació que es podria donar en aquest judici, només té un nom i és el de farsa judicial.
Segons la Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Farsa_judicial):
«Farsa judicial és una expressió utilitzada per referir-se a la situació en què, per dissimular la intenció de condemnar a una persona en particular que resulta especialment molesta per al poder establert, i conferir-li a aquesta maniobra una aparença de legalitat, és sotmesa a un judici fraudulent, el resultat final del qual és previsible, i en el qual no se li confereix a la persona contra la qual s'estableix el judici cap de les garanties pròpies d'un degut procés que li permetin accedir a la justícia.»
Així doncs, davant d'un tribunal que per passiva i per activa, m'ha demostrat que està disposat a passar per sobre dels meus drets fonamentals, què hauria de fer jo? M'hauria de presentar i confiar que un cop a la sala acceptaran les meves sol·licituds que abans no han estat acceptades? I que podria fer si no fos així? Reclamar-ho al tribuna constitucional? I quan tardaria a respondre? I, mentrestant, fins on ens portaria la impunitat judicial?
Entenent que si participo en el judici d'avui puc ser afectat d'una acció judicial il·legítima i potser fins i tot delictiva, concloc que la millor decisió que puc prendre es no presentar-m'hi i fer valer així, des de la desobediència civil, el respecte als meus drets fonamentals.
En la meva absència i sense la capacitat d'exercir directament la seva coerció en contra meva, el tribunal tindrà aquest matí la seva darrera oportunitat de rectificar i acceptar la suspensió del judici en base als meus drets o criminalitzar la meva decisió i protagonitzar una nova fugida endavant.


Enric Duran Giralt
12/02/2013

+ informació:
(0034) 605 098116

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)