Militava
en un grup d'afinitat a Perpinyà on hi existia una confiança absoluta i per
això es feia una feina positiva vers l’Interior llibertari.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/02/2013
Perpinyà (Rosselló).-
«A causa de la
Retirada de 1939, a casa nostra, els nostres pares, es patia la
frustració d’haver perdut non pas solament la guerra, sobretot la
revolució en la que hi creien; El sentiment d’haver, durant un
temps, aconseguit fer cohabitar utopia i realisme va revelar així
mateix haver estat incompresos i deixats de banda pel món
obrer francès i europeu.»
Llegim però, que gran part entre ells i alguns dels seus infants van
continuar com podien combatent el franquisme, a França, amb
l’ull mirant cap l’Interior, dans la Resistènce primerament, i
a partir de l’"Alliberament", donant suport al maquis
espanyol o en tant que «passadors d’esperança».
A
través d’una exposició en primera persona, el company Jordi
Gonzalbo ens fa entrar en el microcosmos del Moviment Llibertari
Espanyol a exili a Perpinyà a través de la seva activitat en un
grup de les Joventuts Llibertàries: «Hi havia dins del grup una
confiança absoluta. Les reunions de treball eren laborioses, en el
bon sentit del terme, i les decisions a vegades éren delicades quan
s’havien de prendre. Érem, no obstant, lluny de ser militants purs i
durs, érem laxos i inclinats a tenir bon humor.
Sense
veritablement ser-ho, nosaltres funcionàvem com el que érem
veritablement: un grup d’afinitat qui no corresponia a les
característiques que hi havia encara en els nostres entorns i mitjans …»
Jordi
Gonzalbo va néixer a Barcelona l’any 1930 on els seus pares
militaven a la CNT. Ell viu a Perpinyà des de 1938. Entre
1960 i 1975, va participar en les activitats d’un grup de la
Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries
(FIJL).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada