dimecres, 27 de febrer del 2013

Jordi Gonzalbo publica ‘Itinéraires Barcelone-Perpignan. Chroniques non misérabilistes d’un jeune libertaire en exil’



Militava en un grup d'afinitat a Perpinyà on hi existia una confiança absoluta i per això es feia una feina positiva vers l’Interior llibertari.














TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/02/2013 
Perpinyà (Rosselló).- 

«A causa de la Retirada de 1939, a casa nostra, els nostres pares, es patia la frustració d’haver perdut non pas solament la guerra, sobretot la revolució en la que hi creien; El sentiment d’haver, durant un temps, aconseguit fer cohabitar utopia i realisme va revelar així mateix haver estat incompresos i deixats de banda  pel món obrer francès i europeu.» 
Llegim  però, que gran part entre ells i alguns dels seus infants van continuar com podien combatent el franquisme, a França,  amb l’ull mirant cap l’Interior, dans la Resistènce primerament, i a partir de l’"Alliberament", donant suport  al maquis espanyol o en tant que «passadors d’esperança». 
A través d’una exposició en primera persona, el company Jordi Gonzalbo ens fa entrar en el microcosmos del Moviment Llibertari Espanyol a exili a Perpinyà a través de la seva activitat en un grup de les Joventuts Llibertàries: «Hi havia dins del grup una confiança absoluta. Les reunions de treball eren laborioses, en el bon sentit del terme, i les decisions a vegades éren delicades quan s’havien de prendre. Érem, no obstant, lluny de ser militants purs i durs, érem  laxos i inclinats a tenir bon humor. 

Sense veritablement ser-ho, nosaltres funcionàvem com el que érem veritablement: un grup d’afinitat qui no corresponia a les característiques que hi havia encara en els nostres entorns i mitjans …» 
Jordi Gonzalbo va néixer a Barcelona l’any 1930 on els seus pares militaven a la CNT. Ell viu a  Perpinyà des de 1938. Entre 1960 i 1975, va participar en les activitats d’un grup de la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries (FIJL).  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada