Vernissatge
de l’exposició el divendres 15 de febrer ‘Helios Gómez, la revolució gràfica’.
Participació
de l’Associació Cultural Helios Gómez.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 08/02/2013
Cotlliure (Rosselló).-
El dijous 28 de
febrer hi haurà el vernissatge de l’exposició d’obra del
revolucionari Helios Gómez Rodríguez al castell de Cotlliure
(Rosselló). En el vernissatge de l’exposició hi participaran,
entre altres persones, Gabriel Gómez Plana, president de
l’Associació Cultural Helios Gómez, i Carolina Mignot ,
presidenta de l’Associació Memòria Gràfica, que començarà a
les 6 de la tarda.
‘Helios
Gómez, la revolució gràfica’ és el nom de l’exposició que
s’obre al públic abans del vernissatge, el divendres 15 de febrer al castell de Cotlliure i que estarà oberta fins el 7
d’abril tots els dies de les 9 del matí a les 5 de la tarda.
Anarcoefèmides
de l’Ateneu Llibertari Estel Negre (Palma)
Helios
Gómez Rodríguez (1905-1956)
El
19 de setembre de 1956 mor a Barcelona el pintor, cartellista, poeta
i avantguardista anarquista, primer, comunista, després, i de bell
nou llibertari Helios Gómez Rodríguez. Havia nascut el 27 de maig
de 1905 al barri de Triana de Sevilla en una família, deia ell,
gitana; son pare era treballador del suro i Helios era el major de
set germans. Es formà professionalment aprenent l'ofici de decorador
de ceràmica a la fàbrica de la Cartoixa de Sevilla entre 1918 i
1919 i estudiant a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sevilla.
En
aquesta època va formar part de diversos grups anarquistes
andalusos. El juny de 1921 va ser detingut, amb Mazón i Navarro, a
Sevilla. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT), els
seus primers dibuixos aparegueren en el diari anarquista Páginas
Libres, que dirigeix Pedro Vallina, i il·lustrà també obres de
escriptors sevillans com ara Rafael Laffón i l'anarquista Felipe
Alaiz.
El
1925 exposà per primera vegada al Kursaal de Sevilla obres de
caràcter cubista, molt criticades per la tradicional societat
andalusa del moment, i, un any després, a l'Ateneu de Madrid i a la
Galeria Dalmau de Barcelona amb més èxit. Fermament convençut de
la necessitat d'un canvi polític, s'adhereix als grups anarquistes.
I, des del primer moment, decideix parlar, pintar i escriure dins
d'un mateix principi, d'acord amb la seva opció política. El 1927,
forçat a abandonar Sevilla per raons politiques, s'exilià a París,
on col·laborarà en la premsa llibertària en castellà (Tiempos
Nuevos i Rebelión), i serà expulsat per la seva participació en
els actes de protesta per l'execució de Sacco i Vanzetti. Després
s'instal•là a Brussel•les, on exposà a diferents galeries,
treballà com a decorador i il·lustrà l'obra Rien qu'un homme, de
Max Deauville.
El
1928 viatja a Amsterdam, Viena, Berlín i durant dos mesos a la Unió
Soviètica. El 1929, s'instal•la a Berlín on exposa també i es
relaciona amb el dibuixant George Grosz, el galerista
Herwarth Walden, propietari de la galeria Der Sturm, i diversos grups
d'agit-prop; col·labora amb algunes publicacions com el Berliner
Tageblatt i segueix cursos de formació en tipografia i interiorisme.
A principis de 1930, l'Asociació Internacional del Treball (AIT)
publica a Berlín el seu primer àlbum Días de ira. Després de la
dictadura de Primo de Rivera, a finals de 1930, Helios torna a
Espanya instal•lant-se a Barcelona, on col•labora amb nombroses
revistes republicanes i comunistes com L'Opinió, La Rambla, La
Batalla, L'Hora, Bolívar i Nueva España, i realitza portades i
il·lustracions de llibres, fonamentalment per a òrgans d'esquerres.
En aquest any publica el manifest Porqué me marcho del anarquismo i
ingresa en la Federació Comunista Catalano-Balear, incorporant-se al
Bloc Obrer i Camperol (BOC), del qual seria expulsat poc després per
pro sovietisme.
El
1931, ingressa en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), col•laborant
com a il•lustrador per a Mundo Obrero. Detingut a Madrid el 1932
per la seva militància, es tancat i traslladat a la presó de Jaén.
Aconsegueix la llibertat provisional i fuig a Brussel·les, on
assisteix a les grans vagues mineres del Borinage i publica un dibuix
en Drapeau Rouge, abans de sortir cap a l'URSS, responent a
l'invitació de les autoritats soviètiques a participar com a
representant espanyol en el Congrés Internacional d'Artistes
Proletaris.
Viu
a Moscou, viatja a Leningrad i a Siberià, exposa al Museo Pushkin el
1933 i l'Editora Estatal d'Art publica el seu segon àlbum,
Revolución Española. La seva obra abandona els elements abstractes
per a cercar un realisme impactant, de fàcil lectura i fort
contingut social, allunyat del realisme socialista que sempre
criticaria. Torna a Barcelona durant la primavera de 1934, però es
novament detingut, juntament amb altres revolucionaris entre ells
Lluís Companys, a la tardor en el context de l'aixecament obrer a
Catalunya i tancat en un vaixell presó. Un cop alliberat, retorna a
Brussel•les on es publicarà a principis de 1936, el seu tercer
àlbum, sobre els fets de 1934, Viva Octubre.
El
1935, funda amb altres artistes el grup «Els Sis», amb Elías,
Shum, Benigania, Porta y Josep Bartolí, i, el 1936, novament
legalitzades les organitzacions d'esquerra, el Sindicat de Dibuixants
Professionals, que impulsaria el cartellisme militant durant la
guerra amb una producció intensiva de cartells anarquistes i
republicans. Dibuixa també per a nombroses publicacions i pinta
quadres sobre la guerra.
Al
principi de la guerra civil lluita a les barricades per a la defensa
de Barcelona i s'adhereix a la Aliança d'Intel•lectuals
Antifeixistes de Catalunya. Nomenat Comissari Polític de la UGT,
organitza la Columna Ramon Casanellas i embarca en l'expedició de
Bayo per alliberar Eivissa i Mallorca. Després va intervenir als
fronts d'Aragó, de Madrid i d'Andalusia. El 22 de desembre de 1936
va ser acusat de matar el capità Arjona del seu propi bàndol a El
Carpio, al front de Còrdova, en aplicació d'una mesura
disciplinària exagerada i va fugir a Madrid per evitar represàlies.
Va exposar un quadre al Pavelló de la República de l'Exposició
Universal de París i que es conserva actualment al Museu Nacional
d'Art de Catalunya.
En
1937 és expulsat del Partit Socialista d'Unificació Marxista (PSUC)
i perseguit pels stalinistes, que l'acusen de trotskista, fets que el
van impulsar a retornar a la seva antiga militància anarquista en la
CNT. En 1939, com a milicià electe de Cultura de la 26 Divisió (ex
columna Durruti), es encarregat de la capçalera i maquetació del
diari de la divisió El Frente, així com de la organització de la
mostra en homenatge a Durruti de Barcelona.
Perduda
la guerra, es refugia a França, on es internat als camps de
concentració d'Argelers, Bram, Le Vernet d'Ariège, on conviurà amb
Max Aub, i Djelfa (Algèria), entre febrer de 1939 i maig de 1942.
El
1942 tornà a Barcelona, creant l'efímer grup Liberación Nacional
Republicana (LNR) i la «Casa de Andalucía».
El
1948 presentà una exposició a la Galeria Arnaiz amb obres de
caràcter surrealista i durant els seus últims anys realitzà murals
decoratius, com els del Jazz Colón i de la Residència Sant Jaume de
Barcelona.
Entre
1945 i 1946, i 1948 i 1954 es arrestat i empresonat a la presó Model
de Barcelona, on pinta en el corredor de la mort un oratori conegut
com La Capella Gitana, emblanquinat en 1996 i posteriorment
recuperat, i escriu la seva obra poètica.
Malgrat
l'ordre d'alliberament signat el 1950, es retingut pres il•legalment
quatre anys més i quan es alliberat en 1954, serà acollit
desinteressadament a la Residència Universitària de Sant Jaume de
Sarrià (Barcelona); però morirà, en 1956, a l'Hospital Clínic de
Barcelona a conseqüència de malalties provocades durant els anys de
reclusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada