La
convocatòria aplega unes cinquanta famílies, i la xifra va
augmentant
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 07/02/2013
Banyoles (Pla de l’Estany).-
Són quarts
de vuit del vespre d'un dijous. A l'espai jove Cal Drac de Banyoles
una cinquantena de dones i homes, representant cadascun d'ells d'una
família de la ciutat que no pot pagar la hipoteca i està en risc de
ser desnonada, estan reunits per parlar del seu cas en concret,
buscar solucions, sentir-se emparats amb solidaritat i paraules
esperançadores i, per descomptat, rebre consells i decidir com
actuar. En essència, es tracta de posar remei a la desinformació i
la confusió que els està complicant molt la situació extrema en
què es troben.
Hi
ha tant dones com homes, i tots són de procedència o bé magribina
o bé subsahariana. “Pràcticament tothom que ve aquí és
immigrant, però en realitat hi ha molta gent de Banyoles de tota la
vida que ja els han desnonat o estan a punt de fer-ho i que, per
vergonya, pel què diran, ho porten d'amagat. Jo els entenc”,
explica una assistent social a l'atur que col•labora amb la
Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'estructura que
organitza aquestes assemblees setmanals i fa costat als afectats.
La
PAH calcula que hi ha unes quatre-centes famílies a Banyoles que no
estan pagant la hipoteca. Una bona part de les famílies
representades a Cal Drac ja han rebut “el totxo”, que és com
anomenen la comunicació del jutjat que els assabenta que ha començat
el procés que pot culminar amb el desnonament. L'inici de la reunió
recorda l'estereotip de les sessions de grups d'autoajuda: “Hola,
em dic M., visc a Canaleta [un barri de Banyoles], tinc tres fills,
el meu home té una feina temporal i jo treballo a estones però fa
temps que no em paguen. Devem a Cajamadrid les quotes de dos anys.”
I així fins a cinc famílies que s'estrenen en aquestes trobades.
Cada cop n'hi arriben quatre o cinc de noves. S'expressen en una
barreja de castellà i català i, pel que veiem quan els passen un
imprès perquè donin les seves dades de contacte, alguns gairebé no
saben escriure el seu nom. Una col·laboradora externa fa
d'intèrpret, si cal. Avui s'hi ha afegit també un home, en Diego,
que no té problemes amb la hipoteca però vol ajudar.
“El
pis és vostre” En
Víctor i la Sònia, de la PAH, dirigeixen l'assemblea. L'home els
recalca tres principis bàsics: “Mai de la vida deixeu la casa, per
més que el banc us amenaci. El desnonament és més fàcil per a
ells si abandoneu el pis. El banc us espantarà, però tingueu clar
que el pis és vostre i que no pot entrar-hi ningú sense ordre
judicial.” Aquest és el primer consell. El segon: “Córrer. Quan
rebeu els primers documents reclamant els diners, cal mirar les dates
de citacions per no saltar-nos-en cap.” I el tercer: “Demaneu de
seguida l'advocat d'ofici [un cop reps “el totxo” tens deu dies
per aconseguir advocat] i comenceu a recopilar la informació que us
demanin.”
En
aquestes reunions setmanals es decideix, si cal, acompanyar un o més
afectats a parlar amb el banc, presentar-se als jutjats o, com van
fer el mes passat, preparar una concentració davant d'un banc de la
ciutat.
“Tenim
la sensació que, en haver vist que estem organitzats, s'ho miren
més, abans de fer un desnonament”, els diu en Víctor. I durant un
moment a la sala s'ha respirat optimisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada