Els Crespo Llobet, al descobert

Els nous germans Dalton casolans a Convergència i a les màfies russes. 

Una nissaga que arrenca dels Llobet a l’estafa del Banc de Barcelona de 1920. 

Amics d’Urdangarin i del clan Pujol.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/02/2013 

Lloret de Mar (La Selva).- 

Llegim en l’edició en paper del dimecres 13 de febrer del setmanari DIRECTA un relat detallat sobre els Crespo Llobet, una mena de germans Dalton.

Josep Maria, el gran. Xavier, el mitjà. Victòria, la germana Petita. Nascuts en el si d’una família de l’alta burgesia catalana han anat a escoles elitistes i sempre han viscut envoltats de comoditats, a redós d’un clan familiar acostumat a viure de renda gràcies a un considerable patrimoni que ja tenia abans de la nostra guerra. Però, l’herència, no ho explica tot. Els germans, en especial Josep Maria i Xavier, han teixit una densa xarxa de relacions entre les més altes esferes, que passa per cognoms, com ara el gendre del Borbó, parlem d’Iñaki Urdangarin, o el clan Pujol, i que els han permès mantenir un poder adquisitiu molt alt i introduir-se en el món de la política i els negocis.

Una nissaga de poder

A la seva nissaga de poder hi destaca Josep Llobet, un dels onze cofundadors l’any 1899 del Futbol Club Barcelona, i Enric Llobet, origen de la fortuna familiar ja que va ser membre de la junta de govern del Banc de Barcelona de 1905 a 1908, fundat pel burgès Manuel Girona, que va fer fallida l’any 1920, darrera la qual va quedar documentat que hi havia un descendent del fundador Joan Girona i el propi Llobet, que es van quedar un fons de reserva de dos milions i mig de pessetes de l'època. La família Llobet va adquirir un immoble al carrer Princesa, a Barcelona, i un palauet al passeig de la Riera Teià de Mar, on encara hi viu Josep Maria Crespo.

Diverses opcions de compravenda han engreixat el patrimoni agrícola i immobiliari que s’estén per Alella, Teià i Barcelona, el qual tots tres germans van heretar el novembre de 2001, després d’un accident dels seus pares al carrer Bailén de Barcelona en explotar una bombona de gas butà.

Josep Maria i Xavier mantenen una estreta amistat amb Iñaki Urdangarin i l’advocat barceloní i  íntim amic del marit de la Infanta Cristina de Borbó, José María Esteve Castellar. Xavier Crespo i Iñaki Urdangarin van estudiar als Jesuïtes de Casp, només es porten deu anys de diferència. La seva relació personal es remunta a l’època en que Urdangarin jugava handbol al Picadero de les Corts. Crespo li feia d’entrenador. Des d’aleshores, formen part de la mateixa colla d’amics, on també trobem els germans José María i Ramón Esteve. Aquesta colla, a vegades, es troba a Vall-de-roures, on els Crespo tenen una casa en el casc antic d’aquest poble del Matarranya. També si fan trobades de Xavier Crespo amb regidors de Lloret de Mar.

Hi ha una relació en el món dels negocis entre els Crespo i els Esteve. Josep Maria Crespo i José María Esteve van ser consellers delegats de l’assessoria Sysquality SL, que encara controla Josep Maria Crespo Llobet a través de l’empresa Ingeniería y Arquitectura Troina SL, Maurino Pardo, marit de la germana de José María Esteve Castellar, Juliana, també participa de negocis amb Josep Maria Crespo Llobet, com secretari de l’empresa Desarrollos Integrales Constructivos SL, responsable de les edificacions il·legals de Can Juncadella, a Lloret de Mar, en el PEIN del massís de Cadiretes, una empresa controlada per Josep Maria Crespo per mitjà d’un testaferro.

Per tancar aquest triangle entre Crespo, Esteve i Urdangarin cal esmentar que José María Esteve Castellar el 4 d’octubre de 1997 va fer de testimoni a la catedral de Barcelona conjuntament amb la princesa Alèxia de Grècia, el príncep Kubrat de Bulgària i onze testimonis més en l’enllaç matrimonial entre el seu amic Iñaki Urdangarin i la Infanta Cristina de Borbó. Va tornar a fer de testimoni d’Urdangarin quan el juny de 2012, quan va ser citat pel jutge de Palma que instrueix el cas Noos, José Castro. Esteve Castellar va ser preguntat per una facturació de 10.180 euros pagada per la consultora Alzoon SL en concepte d’un projecte de bàsquet 3x3, una de les empreses que jutge creu que es va beneficiar del frau, ja que “s’havien desviat quantitats rebudes pel Institut Noos cap aquestes entitats a través de factures simulades”.

Manuel González Peeters, l’advocat de Xavier Crespo Lloret, també és el de Diego Torres, l’antic soci d’Urdangarin que implica la Infanta Cristina en el cas Noos.

Un professor de La Salle Bonanova 

Nascut l’any 1956, Josep Maria Crespo Llobet, que va registrar Can Juncadella a nom de Flinder Data SL al cadastre municipal de Lloret de Mar, va estudiar als Jesuïtes de Casp i es va llicenciar en arquitectura a la UPC, on va conèixer els que, més endavant, serien socis seus a múltiples empreses, majoritàriament de caire immobiliari, com ara Genis Petit o Marcos Recacha.

Professor de geometria variable a La Salle Bonanova, campus d’arquitectura de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Crespo es va iniciar en el món dels negocis a través d’Orinbar SA, una promotora immobiliària constituïda el 1994 amb despatx al carrer Balmes de Barcelona, de la mà de Josep Lluís Petit i Marcos Recacha. El març de 2000, aquests socis van decidir estendre el negoci immobiliari a les benzineres i van constituir Gasorinbar SL, dedicada a la comercialització de productes petroliers al detall. En questa empresa hi participen altres habituals, com ara el propi Josep Maria Crespo, Genís Petit i Xavier Masip. Crespo Llobet continua controlant l’empresa a través de Troina SL, de la qual és administrador únic i copropietari conjuntament amb Genís Petit.

Els negocis, que compagina amb la seva tasca docent i al despatx d’arquitectura que comparteix amb Miquel Bantulá, arriben al seu punt àlgid amb la seva entrada al Kazakhstan.

De la mà de Josep Santancreu, empresari del grup ETS SA, un grup amb negocis en la gestió de residus a Bèlgica, Hongria i Veneçuela, entre altres estats, i dels cossos consulars, Josep Maria Crespo fa diversos viatges a Almati, al Kazakhstan. A partir d’aquí, Josep Maria Crespo s’involucra en la creació d’Estaciones de Servicio de Kazakhstan SL i coneix alguns membres de la família del president Nursultan Nazarbayev, actual propietari de la finca de Can Juncadella.

La llista d’empreses i societats dirigides per Josep Maria Crespo Llobet és llarga. Hi ha Arco en Gola SL i Junts Organitzem Promocions SL, ambdues amb seu al seu despatx d’arquitectura, al carrer València núm. 226, a Barcelona.

Legionarios de Cristo i Josep Maria Crespo 

La llarga llista de membres de la família Petit que acompanyen Crespo en els seus negocis culmina amb un germà que va optar per un camí diferent: l’ordre catòlic ultraconservador LEGIONARIOS DE CRISTO, Joaquim Petit, el mossèn que va presidir l’enllaç matrimonial de Josep Maria Crespo, un casament que va aplegar gran part de la burgesia catalana.

Que d’un dia per l’altre i sense avís 

En aquest context històric, en referents propers a comitès contra les màfies, es plantegen qüestions com ara que caldrà, a peu dret, sense seient a cap plaça, una ocupació massiva de tots els centres del poder constituït. En el sentit del dilema seguim fent escrits, remenant la cua, llegint decàlegs desmobilitzadors, organitzant més flashmobs, o manisfestacions festives, en definitiva, venent una mena d’agripop anticrisi, i deixant que els de sempre, i com sempre, ens fotin anant i tornant in saecula saecolurum mentre el CNI i la seva marca blanca Método 3 gaudeixen col·locant en serials, o per entregues, el pack del seu espionatge,

O qualsevol minoria, si més no per sobreviure, té el deure, històric i moral, de revolucionar la situació dominant, però, si, a més, aquesta és majoria no té perdó de déu, o de qui sigui, que no ho faci. 

I al contrari, la passivitat en l’acció, és consentir que el corrupte, lladregot i criminal sistema hegemònic, per defensar els seus privilegis i immunitats, ens segueixi ofegant amb més repressió i, tanmateix, permetre que la seva decadència i descomposició derivi, en primer terme des de la podridura, en una impossible "regeneració" sense cap legitimitat ni ideal, a l’espera, quan no per donar-hi temps, a la puntual arribada de l´autoritarisme jacobí des de les Castelles oligàrquiques i terratinent. 

En aquest parer, caldria accelerar el discurs obrint, de bat a bat, el debat de la presa del poder per part de les masses explotades i oprimides, ja que és l’única cosa a la que els explotadors i opressors li tenen por de veritat: que d’un dia per l’altre, i sense previ avís, sense una convocatòria legal prèvia de vaga general sindical, tot se’ls hi hagi acabat.