El centre de formació d’acció dels serveis secrets francesos a les instal·lacions militars de la fortificació del Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà

Un centre que es va descobrir durant l’ocupació per part de la CNT 66 d’una antiga escola bressol de l’Ajuntament de Perpinyà.
També hi ha entrenaments d’aquest tipus al Capcir, Alta Cerdanya i Conflent.
Al mateix temps es crea la sectorial Defensa per la Independència en l’ANC.

Madrid és un caldo de rumors de canvi de règim sense definició precisa mentre París està patint davant la possibilitat d’un estat català fronterer al departament del Pirineu Oriental. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/02/2013 

Perpinyà (Rosselló).- 

El lleidatà resident a la Catalunya Nord Aleix Renyé, periodista, actor, poeta i escriptor reconegut, antic quadre dirigent del extingit grup armat clandestí d’alliberament nacional català, denominat per la policia espanyola Exèrcit Popular Català (EPOCA), i actualment animador de l’Assemblea Nacional Catalana a la Catalunya Nord, concreta el paper real dels espies francesos a la ciutadella del Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà en la secció d’opinió, aquest diumenge 10 de febrer, a la revista PRESÊNCIA, del grup editorial Hermes, on dóna molta informació sobre aquest centre de formació dels serveis secrets de la República francesa.

Un centre que es va descobrir durant l’ocupació per part de la CNT 66 d’una antiga escola bressol de l’Ajuntament de Perpinyà. Aquesta ocupació sindical hauria d’haver servit per aconseguir de l’Ajuntament un espai adequat per a la CNT 66 a causa de l’augment de militància els darrers anys i a les necessitats d’atenció a la classe treballadora del departament, un espai que nega el dretà govern municipal d’aquesta ciutat.

Pressions de tot tipus van comportar que l’Ajuntament de Perpinyà possés un contencions contra la CNT 66 al mateix temps que aquesta antiga escola, que raons de seguretat s’havia d’esponjar, enderrocar pel fet d’estar situada justament a sota la rampa que utilitzen els militars francesos dels serveis secrets arran de la muralla de la ciutadella, que la CNT-66 va fer servir per fer tota mena d’actes sindicals i culturals, reunions de veïns i fins i tot una jornada de repòs de la marxa del 15-M de Barcelona a Brussel·les. És a dir, tothom veia pujar i baixar espies de la ciutadella.

En aquest moment en que l’Assemblea Nacional Catalana, segons el setmanari EL TRIANGLE, ja compta amb una sectorial per promocionar un futur exèrcit convencional en un possible estat capitalista propi català, dita Defensa per a la Independència (DxI), ens assabentem per l’escrit a PRESÈNCIA que “el centre de formació del grup dels serveis secrets francesos es troba a Perpinyà, situat a l’antiga ciutadella dels Reis de Mallorca [a Perpinyà], ha estat focus d’atenció arran del fiasco de l’operació d’alliberament d’un ostatge francès a Somàlia”, ja que “en l’operació van perdre la vida un nombre indeterminat d’islamistes, població civil i tres dels militars, agents secrets residents a la Catalunya Nord”, cosa que va obligar a François Hollande a venir discretament a Perpinyà per retrel’s homenatge, 

Els agents secrets s’entrenaven en terres de lloguer situades al Capcir, Alta Cerdanya i Conflent, que "el govern de París voldria comprar”, però que “els municipis concernits s’han negat a vendre un tros de muntanya catalana a l’exèrcit francès”.

Al mateix temps, el CNI va a hores extres al Principat de Catalunya mentre recicla personal que tenia a Euskal Herria per treballar també en els seguiments i provocacions a les comarques catalanes, segons informava fa uns dies el setmanari TIEMPO.

Segons el cronista Enric Juliana, antic militant del PSUC a Badalona, alguna cosa es prepara a Madrid, concretament exposa en l’edició d’aquest diumenge del diari ‘La Vanguardia’ que aquells sectors polítics espanyols que volen un govern central fort enfront el procés nacional català utilitzen els afers de corruptela per desgastar l’equip de Mariano Rajoy, que el dia 20 haurà de passar comptes al Congrés de Diputats, tot plegat per impedir un govern tècnic d’economistes i jutges de transició, cosa que defensa Manuel Castells en un escrit al diari del comte de Godó, titulat ‘Revolució’, que fins i tot podeu trobar copiat al web de la CGT de Catalunya. Un escrit d’aquest professor universitari i col·laborador del diari ‘La Vanguardia’ que pensem portarà molta cua, sobretot, si es cert el que afirma en la seva crònica de Madrid Enric Juliana: “Marian Rajoy té una fèrria voluntat de poder”.

Per la seva banda, Manuel Castells, professor d’investigació de la Universitat Oberta de Catalunya, on també es va cuinar l’any 2007 el projecte interclassista anomenat Assemblea Nacional Catalana, presentat en el decurs de l’any 2012, també catedràtic emèrit a la Universitat de Califòrnia - Berkley, on va ensenyar durant 24 anys, i antic membre de ‘Bandera Roja’, que va publicar, l’any 2006, una composició temàtica, ‘Cronicas de principios de siglo’ (Libros de Vanguardia), on articula la relació entre global i local, just abans de l’esclat als USA de la segona i potser definitiva gran depressió capitalista mundial.

L’escrit de Castells, al nostre entendre, és fruit dels fogons de la cuina de la Universitat Obreta de Catalunya, igualment que l’ANC.

Cal recordar que els titellaires de l’imperialisme occidental, que ara treballen per impedir, no solament a nivell català, també a nivell de la Península, a diferència dels serveis específicament jacobins francesos que solament actuen a Perpinyà i Barcelona per aturar la proclamació de qualsevol forma d’independència catalana, l’esclat d’una revolució socialista proletària de masses a partir d’iniciatives pròpies autogestionades en consells obrers i destacaments proletaris, a fi de crear la implantació mundial del comunisme llibertari. 

En canvi, la revolució política espanyola de que tracta l’escrit de Manuel Castells es una versió revisada de l’antiga estratègia de ‘Bandera Roja’ per aturar la revolució social a casa nostra, que havia liderat Solé Tura quan es va enfrontar políticament al nou despertar llibertari català i peninsular els anys 1968 i 1969 (Catalunya, País Valencià, Aragó, Andalusia, Madrid, Portugal).

Els titellaires habituals van dissenyar, entre altres processos, la caiguda dels coronels a Grècia,  abans que el propi GlLADIO i la mateixa CIA havien imposat al poder hel·lè; la contrarevolució a Portugal el 1976, ja que el cop d’abril de 1974 s’havia descontrolat enormement a favor de la classe obrera portuguesa, com es queixava Josep Pla des de les pàgines de la revista DESTINO; i la Segona Restauració Borbònica en el Regne d’Espanya.

Els mateixos titellaires ara utilitzen titelles desorientats per imposar al Principat el disseny transitori nacional català interclassista elaborat a partir de l’esclat de la depressió als USA l’any 2007 enfront una possible Catalunya llibertària, amb independència sense límits i tot els poder als consells obrers de delegats revocables en tot moment per les assemblees proletàries.

I, ara mateix, a través de la infiltració demagògica, populista i subtil al mateix temps dins el 15-M, aquests titellaires volen impedir la transformació d’aquest nou moviment social de masses en la necessària i urgent revolució peninsular proletària i de les capes populars, una manera de salvaguardar la dictadura democràtica burgesa per la via d’una síntesi entre la via d’Islàndia i les anomenades ‘revolucions taronja’ de l’Europa oriental.

Anem a pams i no pas a canes. En primer terme, Castells presenta en el seu escrit l’existència d’un moviment peninsular de masses. Molt bé. Però, seguidament esbossa el programa el programa transitori vers unes eleccions constituents en el marc capitalista, que no es toca, solament una revolució política enfront unes institucions caduques i una constitució decadent, que solament serveix per un bipartidisme entre PSOE i PP, dues formacions molt tocades i quasi enfonsades, igual que la mateixa monarquia, en que l’explotació capitalista, el sistema del treball assalariat i el regne de la Mercaderia es mantinguin al mateix temps que es vol evitar una situació en que tot el poder pertanyí a un moviment social ingovernable per part de la burgesia. Així, mentre es comença a esbossar un govern tècnic transitori d’economistes i jutges que puguin pactar amb els nous moviments socials i el sindicalisme de gestió i integració del Capital, com ara CCOO i UGT, es vol transformar qualsevol moviment d’ocupacions d’edificis institucionals i infraestructures estratègiques en una simple revolució política deslligada de la lluita de classes i la necessària transformació socialista autogestionada i autogestionària de la Península.