Comunicat
d'Enric Duran 1/3.
Ni lleis per mantenir les desigualtats, ni judicis que perpetuïn l'opressió.
Per una altra manera d'avaluar-nos, reconstruïm l'ésser comunitari.
Ni lleis per mantenir les desigualtats, ni judicis que perpetuïn l'opressió.
Per una altra manera d'avaluar-nos, reconstruïm l'ésser comunitari.
La
nostra societat sembla no concebre poder viure d'una altra manera que
no sigui sota el règim de la llei. Amb una educació que des de la
infantesa ens mata l'esperit de rebel·lió i ens condueix cap a una
obediència cega a l'autoritat, perdem tota iniciativa i costum de
raonar. Fa segles que els governants insisteixen: respecte a la llei,
obediència a l'autoritat. La majoria dels pares i de les mares
eduquen els seus fills amb aquest sentiment i l'escola l'enforteix,
tot convertint la llei en culte i en conductes exemplars a aquelles
que la protegeixen contra els rebels.
Però de quina llei estem parlant? Sabem que el sistema legal dels estats occidentals és fill del dret romà. És a dir, és fill d'un sistema legislatiu que es va construir en una època coneguda per les barbaritats imperialistes i militars, una era en què l'esclavisme i la pena de mort eren tan quotidianes com el sol i la lluna. Un imperi romà que va colonitzar la península Ibèrica i amb aquesta els seus habitants originaris. Des de llavors, hem passat per tot tipus de règims autoritaris, segles i segles de barbàrie i perversió han estat acompanyats del sotmetiment al dret romà. Així, hem arribat fins a la mal anomenada democràcia, que regeix en l'actualitat, sense que mai no hi hagi hagut un trencament amb l'ordenament jurídic romà.
Ens hem de remuntar mil anys enrere per comprendre la forta acceptació i interiorització generalitzada d'expressions com «obediència a la llei». Quan comencem a tenir coneixement sobre les atrocitats que havien comès en èpoques passades els nobles amb els homes i dones del poble, podem entendre que aquells que mai no havien obtingut justícia vivien com un triomf veure reconeguts, si més no en teoria, alguns dels seus drets personals, que els permetien salvar-se de l'arbitrarietat del senyors.
Val a dir que, encara en els segles xix i xx, se sol entendre els drets com unes concessions que fa l'Estat als individus o, dit d'una altra manera, com una conquesta del poble pel que fa a la predisposició de l'Estat a tenir un poder absolut sobre la vida de les persones.
Però de quina llei estem parlant? Sabem que el sistema legal dels estats occidentals és fill del dret romà. És a dir, és fill d'un sistema legislatiu que es va construir en una època coneguda per les barbaritats imperialistes i militars, una era en què l'esclavisme i la pena de mort eren tan quotidianes com el sol i la lluna. Un imperi romà que va colonitzar la península Ibèrica i amb aquesta els seus habitants originaris. Des de llavors, hem passat per tot tipus de règims autoritaris, segles i segles de barbàrie i perversió han estat acompanyats del sotmetiment al dret romà. Així, hem arribat fins a la mal anomenada democràcia, que regeix en l'actualitat, sense que mai no hi hagi hagut un trencament amb l'ordenament jurídic romà.
Ens hem de remuntar mil anys enrere per comprendre la forta acceptació i interiorització generalitzada d'expressions com «obediència a la llei». Quan comencem a tenir coneixement sobre les atrocitats que havien comès en èpoques passades els nobles amb els homes i dones del poble, podem entendre que aquells que mai no havien obtingut justícia vivien com un triomf veure reconeguts, si més no en teoria, alguns dels seus drets personals, que els permetien salvar-se de l'arbitrarietat del senyors.
Val a dir que, encara en els segles xix i xx, se sol entendre els drets com unes concessions que fa l'Estat als individus o, dit d'una altra manera, com una conquesta del poble pel que fa a la predisposició de l'Estat a tenir un poder absolut sobre la vida de les persones.
Per veure l'article complert: https://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada