Nou comunicat d'Enric Duran
El desarrelament que patim com a espècie, inherent a les dinàmiques d’aquest sistema, no té precedent conegut. La colonització de les nostres vides va més enllà del que se simplifica com a crisis econòmica, ja que es tracta d’una crisi que afecta tots els àmbits, que ens fa oblidar els valors i perdre les habilitats bàsiques per a la vida i la convivència.
Mentre
es degraden durament els drets socials i econòmics —aconseguits
durant dècades de lluites—, la deshumanització potenciada pel
foment de l’individualisme i la superficialitat, junt amb el
control social exercit per l’Estat a través de la repressió,
l’assistencialisme, la desinformació i l’educació autoritària,
estan destruint la nostra capacitat de reflexionar, actuar i estimar
la vida mateixa. Agonitza el que s’ha anomenat l’essència
concreta humana.
Per
a no perdre aquesta essència es fa imprescindible una reconstrucció
conscient, tant a nivell individual com col·lectiu, que serà el
primer pas per a assolir el renaixement del que ja està putrefacte
en aquest sistema i en la nostra pròpia persona.
La
presa de consciència, que comença a fer-se patent en l’actualitat,
va acompanyada d’una ruptura radical amb les necessitats imposades,
materials o no; simplicitat voluntària, però sense limitacions en
l’abundància del que és fonamental, en el fluir dels sentiments,
la vida alegre i el viure bé. Per a això, estem aprenent a
autogestionar en col·lectiu els recursos que ens permetran
abastir-nos dignament del que de veritat necessitem, amb la
construcció de formes de vida que tenen com a substrat bàsic el
suport mutu en xarxes de confiança. Alhora, hem de trencar la
verticalitat que sustenta aquesta societat, i no serà possible
fer-ho des de la passivitat perquè la violència estructural del
sistema de dominació requereix d’una resposta vivencial i
organitzada des de la base, amb projectes horitzontals d’acció
política i emancipació ideològica. Ja no es tracta d’estar a la
dreta o a l’esquerra, ni tan sols es tracta de qui està a baix i
qui està a dalt; es tracta de sortir juntes, totes les persones que
vulguem de manera organitzada, cap a un altre sistema que posi en
valor els béns comuns i relacionals, la cooperació, la
reciprocitat, la mutualitat i la multiculturalitat, tot assumint els
límits de la Terra i centrant-nos en la cura d’aquesta com a llar
comuna.
Tota
aquesta evolució cap a l’alliberament i la reconstrucció del
subjecte col·lectiu i de les condicions de la nostra existència és
el que anomenem Revolució Integral. Un procés de construcció des
de l’autogestió que es basa en l’autonomia i l’abolició de
les formes de dominació vigents: els estats, el capitalisme i tot el
que interfereix negativament en les relacions humanes i en la relació
amb la natura. La Revolució Integral implica una acció conscient
per a millorar i recuperar les qualitats i valors de la vida en comú
i, alhora, la construcció de noves formes organitzatives que
garanteixin igualtat de decisió i equitat en la cobertura de les
necessitats vitals.
La
Revolució de la gent que viu cada dia com sent; de qui refà, pas a
pas, els llaços de comunitat entre veïns; de qui no es posa ni a
baix ni a dalt; de qui escolta; de qui riu, de qui balla; de qui sap
donar una segona oportunitat; de qui sap quan s’han de saltar fins
i tot les pròpies normes; de qui no té por; de qui confia, de qui
estima… Tota aquesta gent, totes aquestes persones, ja estan fent
la Revolució Integral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada