Per Gent del Ter les prospeccions per extracció d’hidrocarburs a la costa són un atemptat i per això reclama als ajuntaments del Parc Natural i a Medi Natural que s'hi manifestin en contra

L’anarcosindicalisme de l’Escala ja denunciava un projecte de pous de petroli a la Costa Brava el maig de 1980 en un manifest ecologista. 

Tornem a la situació de 1980, quan es va aconseguir aturar aquests disbarats ambientals. 

El col·lectiu social ecologista sol·licita al Ministeri d'Indústria espanyol de ser informat de tots els canvis que hi hagi. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/01/2013 

Torroella de Montgrí (Baix Empordà).- 

El col·lectiu social ecologista Gent del Ter s'ha adreçat al Ministeri d'Indústria espanyol, al Departament de Medi Ambient de la Generalitat i a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí per mostrar el seu rebuig al projecte de prospeccions de petroli.

La petició de Capricorn Spain Limited, una filial de l'empresa escocesa Cairn Energy, al Ministeri d'Indústria per fer una dotzena de prospeccions per extreure hidrocarburs a la Costa Brava, a uns 24 quilòmetres de les illes Medes, ja han aixecat tota mena de reaccions contràries entre les entitats ecologistes i diversos col·lectius de moviments socials. Algunes han demanat ja la implicació dels ajuntaments dels municipis dins de l'àmbit del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per fer pressió al Ministeri en contra de les intencions de l'empresa.

De fet, des de Gent del Ter ja han fet arribar a la Generalitat de Catalunya una sol·licitud perquè des del Departament de Medi Ambient es pugui "fer pressió amb informes negatius per l'afectació que pot tenir sobre el medi ambient i l'economia del país". Alhora, la mateix entitat també ha fet arribar una instància a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí sol·licitant que aquest consistori i la resta dels que estan integrats al Parc Natural "es posicionin en contra de les prospeccions i possible extracció d'hidrocarburs enfront de la costa dels països catalans", posant especial èmfasi a les zones més properes a la reserva de les illes Medes. 

Gent del Ter manifesta la seva oposició i que al·legaria a la totalitat del projecte de prospecció. 

Com a arguments en contra, cita els mediambientals, ja que ho consideren un "atemptat per una de les zones més riques en biodiversitat, a 20 quilòmetres d'una Reserva Integral", que segons afirmen actualment ja es troba amenaçat per fuites petroleres a causa del trànsit naval. 
A nivell econòmic, també afirmen que es pot afectar sectors com el pesquer, ja que la zona és de cria i conservació d'espècies; o també el turístic, ja que "la Costa Brava encara conserva el seu prestigi en l'àmbit internacional i atrau turisme tot l'any per la seva fama de Medi Natural" i també per la seva "extraordinària qualitat" per activitats com el submarinisme, la vela, el piragüisme, el senderisme o la fotografia marina.

En les seves reclamacions, conclouen que els semblaria un error irreparable la pràctica d'una activitat petrolífera d'extracció que podria afectar enormement tot l'entorn. 

En aquest sentit, l'escrit dirigit al Ministeri espanyol s'afirma que les prospeccions previstes són un atemptat contra el medi ambient, l'economia i el sector turístic. 
Gent del Ter reclama al Ministeri d’Indústria de ser admesa com a part interessada i sol·licita ser informat de tots els canvis. “Manifestem la nostra oposició i presentarem al·legacions a la totalitat del projecte de prospecció”, afirmen en la instància presentada. 

Després de denunciar que les prospeccions són realment un atemptat ecològic i econòmic contra una de les zones més riques en biodiversitat, que ja està “amenaçada per fuites de petroli, a causa del trànsit marítim de la zona”. Així mateix, s’afirma que el projecte afecta diversos sectors de l'economia. En concret, el pesquer, i recorden que una reserva integral és una zona de cria i conservació d'espècies, com ara el de les illes Medes. També afecta l'economia del sector turístic, i es refereixen a la qualitat del medi natural que fa atractiva la zona per als visitants. 
“En un moment històric de depressió econòmica consideraríem un error irreparable la pràctica d'una activitat petrolífera d'extracció que pogués afectar un entorn tan especial”, conclou l'escrit. 

Maria Lloveras, en nom propi i de Gent del Ter, va explicar que volen entrar la instància, que de moment han dirigit a l'Ajuntament de Torroella, a tots els ajuntaments del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i Baix Ter.

En aquest escrit es reclama el pronunciament en contra de la “prospecció i possible extracció d'hidrocarburs enfront de la costa dels Països Catalans”. 

Els arguments per oposar-s'hi són, a banda dels mateixos apuntats en l'escrit enviat al Ministeri d'Indústria, les probables fuites de les prospeccions que en un moment o altre embrutirien el bon nom de la Costa Brava. 
“Aquest model energètic -entén Gent del Ter- l'hem d'anar substituint pel bé planetari”.

A la Generalitat de Catalunya, la petició és que faci pressió amb informes negatius que addueixin afectació medi ambiental.

Afectació a la biodiversitat  

La Coordinació d'Ecologistes en Acció de Catalunya també es pronuncia en contra d'aquest projecte d'extracció d'hidrocarburs perquè aquests utilitzen "mètodes sísmics de prospecció es realitzaran mitjançant canons d'aire comprimit capaços de generar ones sonores, emissions acústiques d'alta intensitat", que defineixen l'estructura del sòl i subsòl marí localitzant així els jaciments on es podrien fer les extraccions.

Per la coordinadora d'Ecologistes en Acció, aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per la fauna marina i poden provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos, i en ocasions resultar en encallaments. A més, també alerten que en cas de trobar reserves, els impactes es multiplicaran ja que la perforació i extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats, i contamina el mar a causa de l'ús de barreges sintètiques tòxiques i la producció de residus altament contaminats, la majoria d'ells cancerígens.

“Pous de petroli? No gràcies” afirmava la CNT de l’Escala ja a l’any 1980

El maig de 1980, la Federació local de la CNT-AIT de l’Escala va imprimir un manifest titulat “Pous de petroli? No gràcies”, que va distribuir en els ports pesquers de la Costa Brava per mitjà de pescadors, que eren veterans militants anarcosindicalistes, en que es denunciava els decrets de l’Estat que declaraven diverses zones marítimes de la costa com a concessions a diferents empreses multinacionals per a fer prospeccions i, si s’escau, aixecar pous a mar per a l’extracció de petroli. Les zones concedides l’any 1980 coincideixen amb les actuals, ja que comprenien les plataformes marines i la línia de costa des del Port de la Selva fins passat Mataró, empalmant les concessions de ‘Barcelona-marinol’ al litoral barceloní. Les empreses que afectaven aleshores la Costa Brava eren Unión Texas España (‘Roses 4’) i Chevron-Texpain (’Roses 3’).

Aleshores es van fer unes prospeccions sísmiques  i geològiques en un vaixell que la militància anarcosindicalista va poder observar directament. Eren quatre permisos del Ministeri.

Segons la CNT de l’Escala d’aleshores, “cada permís estableix la obligació de fer almenys un sondeig durant el segon any de concessió” i que “en cas de que trobin petroli (sembla que n’hi ha) el medi ambient litoral quedarà greument afectat, amb una desfeta ecològica de la fauna i la flora submarines que afectarà irreversiblement tota una font ecològica de supervivència, especialment pels pescadors”, els quals s’havien dirigit a la militància anarcosindicalista en demanda de suport solidari.

En aquest manifest de la CNT-AIT de l’Escala s’exposava que “si ens atenem a les estadístiques, les fuites i pèrdues de cru més importants es produeixen en el camp de la investigació i les prospeccions petrolíferes costeres, i no en accidents, com sembla, puix l’espectacularitat dels accidents dels vaixells de petroli i la seva incidència en un punt concret dona una visió enganyosa de les reals conseqüències de la petita però continuada fuita diària de les refineries; vaixells que a l’alta mar netegen els seus tancs; carburant no cremat de les naus i, especialment, deixalles derivades, en funcionament normal, a les zones d’extracció costaneres i d’alta mar”. I en aquest sentit, la CNT de l’Escala denunciava que “aquest preu del desenvolupament del capitalisme ens és imposat per l’Estat, com també se’ns imposen les centrals nuclears, els trens d’urani, les mines d’urani, el servei militar, les bases militars iankees i tota l’opressió de l’Estat, del Capital i totes les formes de dominació, repressió, explotació... La lluita dels darrers estius per salvar la maresma empordanesa (aiguamolls que encara no estan salvats), ha de tenir la seva continuïtat i radicalització en el combat per impedir que s’exploti petroli a la nostra costa (en aquest combat els pescadors han d’anar a primera fila) i ajuntar tota aquesta lluita, social i ecologista, amb el moviment antinuclear i antimines d’urani i contra el tren que transporta residus radioactius plutoni), així com amb la campanya antimilitarista i contra l’entrada a la OTAN i per fer fora les bases iankees (a Pals, a l’Estartit, etc.) i de lluita contra el ‘Pacte de Varsòvia’ (i el capitalisme d’Estat de l’Europa Oriental). 
Cal fer convergir les lluites per atacar amb més força l’Estat.”  

Aquest manifest anarcosindicalista revolucionari de 1980, en temps de la denominada Transició postfranquista, quan governava Adolfo Suárez, s’afirmava que “contra l’explotació del petroli a la Costa Brava i per salvar el medi ambient ecològic de la Mediterrània, participem en totes les lluites revolucionàries!”.