Aquesta
pedrera es va carregar un abric a la roca amb materials arqueològics
dels Homo heidelbergensis del Baix Ter i uns túmuls
megalítics documentats ja l’any 881 en un plet del bisbe de Girona
contra el comte d’Empúries
El
TSJC anul·la la llicència municipal i condemna l'Ajuntament a
sancionar l'empresa i restaurar l'esvoranc a la muntanya del massís
del Montgrí
La
sentència no admet recurs i el Grup de Defensa del Montgrí en
demana l'execució.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 08/01/2013 Ullà (Baix Empordà).-
El Grup de Defensa
del Montgrí i del Baix Ter (GDM) ha demanat al jutjat contenciós
administratiu número 2 de Girona que executi l'ordre de clausura de
la pedrera del Mas Blanc a Ullà, tal com va sentenciar el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el juny passat.
Els
magistrats del tribunal, a més d'anul·lar la llicència d'extracció
d'àrids dins de la zona protegida del massís del Montgrí, van
condemnar l'Ajuntament d'Ullà “a clausurar les activitats
d'extracció [...], fabricació de morter i formigó, i dipòsit
controlat de residus”. I també van ordenar al consistori que
incoés un expedient sancionador contra la unió d'empreses que
explota la pedrera “i la restauració del terreny a l'estat que
tenia en el moment d'inici de les activitats”. El veredicte del
TSJC explicita que la “sentència no és susceptible de recurs de
cassació i és ferma”, però, com que sis mesos després de ser
dictada persisteixen l'esvoranc i l'activitat de dipòsit de residus,
el GDM ha instat el jutjat gironí, responsable de controlar el
compliment del mandat del TSJC, a establir un termini de sis mesos
per a l'execució de la sentència.
La
unió d’empreses que explota aquesta pedrera correspon als ciments
de la família Molins, un clan amb gran poder polític a Catalunya i
estretament vinculada al de Jordi Pujol per mitjà de Convergència
Democràtica de Catalunya.
Per
la seva part, l'alcalde d'Ullà pel PSC, Josep López, diu que no
posa cap objecció al veredicte i diu que l'activitat actual a la
pedrera és molt reduïda, perquè l'extracció d'àrids i materials
per fabricar formigó es va suspendre “fa més de dos anys” i
“només s'hi manté la de dipòsit de residus, per tal de
restaurar-la”.
Pel
que fa a l'ordre de restauració, l'Ajuntament d'Ullà sosté que la
contribució municipal a la restauració no hauria d'anar més enllà
d'aportar els diners de la fiança dipositada per la unió temporal
de les empreses Gestora de Runes de la Construcció i Àrids Uniland
quan van aconseguir la llicència.
López
diu que, per sobre de l'Ajuntament, hi ha una declaració d'impacte
ambiental i un informe favorable de la comissió territorial
d'Urbanisme de Girona, de manera que apunta la Generalitat com a
l'administració que hauria d'assumir, en tot cas, el cost de
restituir l'esvoranc.
Aquesta
pedrera, que desgracia el paisatge del massís del Montgrí, sobre la
pla del Ter, es va carregar un abric a la roca amb materials
arqueològics dels Homo heidelbergensis del Baix Ter, dins
el terme d’Ullà, i uns túmuls megalítics, en el mont públic del
terme de Torroella de Montgrí, documentats ja l’any 881 en un plet
del bisbe de Girona contra el comte d’Empúries quan Gestora de
Runes de la Construcció i Àrids Uniland van envair impunement, quan
Joaquim Molins Amat era conseller d’Obres Públiques de la
Generalitat de Catalunya en el govern autonòmic de Jordi Pujol, Feia
anys, l’equip d’investigació patrimonial del GESEART i el Centre
d’Estudis Escalencs havien localitzat la fita documentada l’any
881, denominada ‘arca’, en forma de dos túmuls arqueològicament
inèdits i destruïts per la pedrera, amb ceràmica a mà escampada
al seu entorn. L’any 881 aquests túmuls van quedar determinats per
separar els dominis del comte d’Empúries dels del bisbe de Girona,
que es quedava el territori d’Ullà.
Aquesta pedrera, situada a
llevant del Mas Blanc a Ullà, una antiga vila romana, es troba al
peu de l’antiga Via Heraclea, documentada des del segle VI abans de
la nostra era, o Camí Ral d’Empúries en documents més moderns.
Ens
fem ressò que des del GDM lamenten que mentre ha durat la batalla
judicial contra la pedrera, iniciada pel col·lectiu arran de la
renovació de la llicència ambiental el 2003, quan el massís ja era
parc natural, “l'empresa ha pogut anar ampliant l'esvoranc i ara
serà més costós restaurar-lo”. Insisteixen que l'Ajuntament,
“que es va pronunciar clarament a favor de la pedrera ara haurà de
complir la sentència i fer-la tancar”.
Ara,
a veure que passa.
Cal recordar que la demanda de calç i ciment va
cada vegada més a la baixa a causa de l’esclat de la bombolla
immobiliària i la decadència econòmica del Regne d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada