La Garrotxa, Osona, el Ripollès, els Ports i el Maestrat contra el 'fracking'

S'hi oposen pel impacte al territori i es queixen de la manca d'informació durant la concessió dels permisos d'extracció d'hidrocarburs en el territori.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/01/2013 Ripoll (Ripollès).- 

Els alcaldes d'Osona i el Ripollès s'han mostrat contraris al mètode de fractura hidràulica o 'fracking' per dur a terme prospeccions als seus municipis. Els afectats per les sol·licituds d'empreses multinacionals per fer prospeccions i extraccions d'hidrocarburs, bàsicament gas, han denunciat públicament la manca d'informació sobre els tres projectes que hi ha en marxa. El més avançat és el denominat 'Ripoll', que afecta vuit municipis d'Osona, vuit del Ripollès i set de la Garrotxa. Tot i que la sol·licitud del permís va sortir publicada al DOGC a l'octubre del 2011, molts consistoris no van poder presentar-hi al·legacions. Les ciutats de Vic i Ripoll ja s'han declarat "territori lliure de 'fracking'". 

Dels tres projectes que hi ha engegats, el més avançat és el de l'empresa anglesa Teredo Oils United, el denominat projecte 'Ripoll', que ja ha rebut l'autorització de la direcció general de Mines i Recursos Energètics per poder buscar gas i petroli. Segons el document, d'entrada l'empresa només podria fer estudis i investigacions i les possibles extraccions no arribarien fins a partir del quart any de la concessió.  

Els altres dos projectes corresponen a l'empresa de capital americà Montero Energy Corporation, els anomenats 'Darwin', que afecta les terres de Ponent, i el projecte 'Leonardo', que afecta Osona, el Berguedà i el Bages.  

Eulàlia Massana, batllessa de Riudaura (Garrotxa), que ha encapçalat el moviment dels ajuntaments del Principats que s'oposen al 'fracking', afirma que “encara és hora que el Govern ens en digui res”.  

El projecte 'Ripoll' afecta vuit municipis d'Osona (l'Esquirol, Montesquiu, Orís, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), vuit municipis del Ripollès (Campdevànol, les Llosses, Ogassa, Ribes, Ripoll, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès) i set de la Garrotxa (Riudaura, la Vall d'en Bas, Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols, les Preses i la Vall de Bianya).  

Queixes per la desinformació. Els ajuntaments d'Osona i el Ripollès afectats pel projecte veuen amb recel aquesta tècnica i lamenten la manca d'informació rebuda. L'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, ha assegurat que van assabentar-se del projecte a través d'un grup ecologista, mentre que l'alcaldessa de Vallfogona del Ripollès apunta que ells van informar-se'n a través de l'Ajuntament de Riudaura. Fàbrega ha posat de relleu la "manca d'informació total i absoluta" per part de l'Estat i de la Generalitat i ha denunciat que "a hores d'ara, encara no ens hagin informat al respecte". 

De la seva banda, el batlle de Ripoll, Jordi Munell, ha explicat que d'entrada no van alarmar-se, ja que al municipi ja hi ha precedents sobre prospeccions. L'últim va ser l'any 2003 quan es va concedir un permís similar a Repsol però no va acabar de prosperar. Tanmateix, el batlle ha relatat que a mesura que han anat coneixent més detalls del projecte i les tècniques que es volen utilitzar "l'alerta s'ha començat a ser més manifesta".  

Els consistoris aïrats contra el 'fracking'. Sant Pere de Torelló es mostra clarament contrari a aquesta pràctica "pel risc cap a les persones i pel medi natural", argumenta. Fàbrega recorda que diversos països d'Europa ja han prohibit aquest mètode de prospecció o extracció i denuncia que "foraden el territori i hi apliquen una sèrie d'elements químics agressius", afegeix.

L'alcaldessa de Vallfogona de Ripollès creu que la qüestió del 'fracking' "va molt més enllà de qualsevol color polític" i, segons ella, "cal que anem tots a la una a demanar explicacions" i, en cas que no quedi més remei i l'empresa faci les prospeccions, "cal vetllar perquè tot es faci correctament i d'acord amb la legislació", ha apuntat.  

Hi ha alguns consistoris que ja han aprovat mocions contràries a aquesta pràctica, com és el cas de Ripoll i Vic. La capital d'Osona està afectada pel projecte 'Leonardo' i, segons ha denunciat el regidor de Medi Ambient del consistori, Josep Rafús, "amb aquesta tècnica el medi ambient queda molt afectat, no només el subsòl, sinó també els gasos que contaminen l'aire". De la seva banda, el batlle de Sant Pere de Torelló ha assegurat que posaran tots els obstacles "haguts i per haver" per tal "d'evitar que un projecte tan agressiu pel territori tiri endavant".

Els consells comarcals reclamen conèixer el projecte de primera mà. El vicepresident del Consell Comarcal d'Osona, Manel Romans, ha explicat que es van assabentar de l'existència del projecte 'Ripoll' un cop ja estava adjudicat i havia finalitzat el període d'al·legacions. Per aquest motiu, ha afirmat, han demanat una reunió amb el director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Canós, perquè "ens expliqui bé de què va el projecte i si encara ens hi podem oposar, ja que des del territori no es veuen bé les prospeccions". 

Des de l'ens comarcal es veu amb recel aquest projecte, ja que "pel que hem anat veient i ens han dit, porta una gran afectació pel territori". Romans ha apuntat que "potser en els territoris més despoblats no afecta tant, però a Osona si fan prospeccions serà a pocs metres o quilòmetres de nuclis habitats i, per tant, ens sembla que no és la millor ubicació per fer-ho".  La manca d'informació també s'ha lamentat des del Consell Comarcal del Ripollès. El seu president, Miquel Rovira, ha denunciat que no han rebut cap notificació oficial respecte les prospeccions que es volen fer al territori i ha afegit que la informació ha estat "absolutament zero". Segons ell, l'única informació que tenen és a través de la premsa i, per això, opina que és "una falta de respecte per a la comarca". Davant d'aquest desconeixement del projecte, l'ens ha demanat una reunió amb el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, pel proper dilluns 21 de gener.  

La seva posició davant les prospeccions que es volen fer a la comarca és de "rebuig total i absolut". Segons ha apuntat el seu president, "segons el que ens han explicat, les prospeccions geològicament van malament pel terreny". A més, "pensem que el Ripollès no és l'Aràbia Saudita i les coses no s'han de fer així", ha denunciat Rovira. El president de l'ens comarcal també ha destacat que la falta d'informació ha provocat que el rebuig sigui més elevat al territori. 

Oposició també als Ports i al Maestrat 

Tot i que el Govern autonòmic valencià encara no ha atorgat el permís definitiu a Montero Energy, filial espanyola de la canadenca R2 Energy, per a començar els treballs d'investigació a les comarques dels Ports i el Maestrat, al territori ja hi ha hagut tota mena de moviments amb vista a la possible extracció de gas amb la tècnica del 'fracking'. No en va, la concessió que sol·licita Montero Energy afecta 41 municipis i quasi dues-centes mil hectàrees. A Morella, sense anar més lluny, es va fer una xerrada el 29 de desembre amb dos experts en l'extracció d'hidrocarburs que va trencar totes les expectactives d'assistència. Hi van participar el professor d’investigació del CSIC, el morellà Xavi Querol, i el doctor en geologia i expert en la zona del Maestrat, Ramon Salas, que van explicar els riscos i les característiques de la utilització d’aquesta tècnica.  

Que hi ha hidrocarburs en aquesta zona és un fet provat, arran dels estudis fets als anys seixanta i setanta. Però la novetat, mercès al 'fracking', és que ara l'extracció podria ser rendible. El representant de l'empresa Rafael López, en declaracions al diari ‘El País’, assegura que “el potencial de la zona és molt gran”. El Govern autonòmic valencià, per la seva banda, s'ha mostrat favorable al projecte i tot fa pensar que el Consell donarà el permisos per a començar a investigar el terreny. La consellera d'Infrastructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, per exemple, ja ha dit públicament que tant de bo es trobin hidrocarburs a la zona i s'hi puguin fer extraccions. 

La majoria d’alcaldes del territori, però, s'hi oposen, inclosos alguns del PP, com el de La Jana. Igual que al Principat, critiquen l’ocultisme d'informació, en paraules del regidor de Medi Ambient de Morella, Rafa Pallarés, per part de la Generalitat i l’empresa que ha sol·licitat els permisos d’estudi. I l'antic alcalde de Morella i actual secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, ha presentat una proposició no de llei al Congrés demanant que es faci un informe per avaluar els riscos ambientals del 'fracking'.

El moviment opositor, que aplega ajuntaments, entitats i ciutadans, s'ha aplegat entorn a la Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló. 

També hi ha un opositor front universitari 

Per una altra banda, una cinquantena d'experts universitaris de l'estat espanyol, encapçalat pel catedràtic de Geologia de la universitat de Saragossa, José Luis Simón, han presentat aquesta setmana passada un informe, a mode d'al·legacions, contra el 'frackinig' a les comarques dels Ports i el Maestrat, segons les informacions publicades als diaris ‘El Periódico de Aragón’ i ‘El País’). “L'impacte d'una eventual explotació d'hidrocarburs mitjançant el 'fracking' seria extremadament alt”, diuen els investigadors, que alerten dels possibles moviments sísmics que l'extracció podria causar i de l'alt consum d'aigua que requeriria. “Podem augurar amb tota probabilitat canvis en el territori incompatibles amb els usos tradicionals, com l'agricultura i la ramaderia”, diuen. El document també avisa del risc de contaminació d'aqüífers, “que en aquest territori es troben interconnectats”.  

El denominat 'fracking' 

El denominat 'fracking' o 'fractura hidràulica' ha obert un intens debat a tot el món. Els grans defensors d'aquesta nova tècnica per a l'extracció de gas o petroli argüeixen que, tenint un cost tan baix, pot revolucionar la producció i la indústria energètiques i alhora aportar nous ingressos per a països fins ara no productors d'aquesta mena d'energia. Pels detractors, té uns riscos ambientals massa elevats: contaminació d'aqüífers, emissions de metà i despesa d'aigua. Fins al punt que alguns estats europeus, com França o Bulgària, o comunitats autònomes espanyoles com ara la Rioja, Aragó o Cantàbria, han paralitzat per llei tots els projectes de 'fracking', tot esperant d'avaluar-ne millor les conseqüències ambientals. Heus ací unes quantes dades per a entendre millor què és el 'fracking':

Què és 'fracking'? És una tècnica d'extracció d’hidrocarburs, especialment gas o petroli. Consisteix a fracturar la roca que conté aquest gas. Primer cal fer una perforació vertical de dos mil a cinc mil metres i tot seguit un túnel horitzontal a la màxima profunditat, que pot tenir entre un quilòmetre i tres. Per a extreure el gas, s'introdueixen al pou grans quantitats d'una mescla d'aigua, sorra i productes químics, que causen la fractura de la roca. L'explosió fa pujar el gas cap a la superfície, juntament amb una part de la mescla injectada.

Quins riscos té? El principal perill del 'fracking' és la possible filtració de productes tòxics presents a la mescla que s'introdueix al forat cap als aqüífers del subsòl. La gran profunditat d'aquests pous fa que hi hagi més possibilitats de travessar o d'entrar en contacte amb aqüífers. A més, una part de la mescla química que s’introdueix al pou no retorna a la superfície. Amb tot, els defensors de la tècnica asseguren que les vores del forat s'impermeabilitzen per evitar que s'hi pugui filtrar res. Alguns estudis alerten també dels riscos sísmics d'aquesta mena de perforacions, per la qual cosa s'obliga a fer un estudi geosísmic de la zona durant el període d'investigació. Recentment, a Jaen (Andalusia), on ja s'han fet perforacions, s'ha demanat al jutjat que investigui si un seguit de petits moviments sísmics poden tenir-hi relació. Finalment, el 'fracking' necessita grans quantitats d'aigua, cosa que, segons les entitats ambientalistes, el converteix en una tècnica no sostenible, especialment en zones amb pocs recursos hídrics. En algunes perforacions als EUA s'ha utilitzat aigua de mar per a fer la mescla, més econòmica i abundant que no l'aigua dolça. Això sí, es desaconsella de fer servir l'aigua de mar per al 'fracking' en zones on hi hagi conreus, perquè la sal resseca la terra i pot afectar-ne el grau d'humitat.

Quina diferència hi ha respecte als sistemes d'extracció tradicional? El cost d'aquesta tècnica és molt més baix. El ‘fracking’ permet d’extreure més gas, més de pressa i a un preu més baix. Per això resulta rendible, per primera vegada, fer extraccions de gas en zones on n'hi ha poca quantitat o, fins i tot, investigar si en una zona n'hi pot haver o no. A diferència d'algunes altres tècniques, necessita grans quantitats d'aigua i fa ús de productes químics amb un grau notable de toxicitat.

On es fa 'fracking'? Als Estats Units és on aquesta tècnica ha estat més utilitzada. Un dels motius és que allà el propietari d'un terreny és també propietari del subsòl, mentre que a Europa, per exemple, no. Això fa que les legislacions de cada país exigeixin un sistema diferent de permisos, sovint complicat, abans de poder perforar. Curiosament, un dels territoris europeus que recentment s’ha decantat més fermament pel 'fracking' és el País Basc, on les primeres investigacions indiquen que al subsòl hi ha gas per al consum del tot el país durant seixanta anys. De moment, però, encara no se n'ha fet cap extracció. Sigui com sigui, el debat sobre la idoneïtat del 'fracking' també és viu als EUA. Fins al punt que la indústria cinematogràfica de Hollywood ja n'ha fet un film, 'Promised Land', dirigit per Gus Van Sant, director de la saga Bourne, i protagonitzat per Matt Damon, que arribarà a les nostres pantalles el 18 d'abril. El film tracta de l'experiència d'un petit poble nord-americà al voltant del qual es comencen a fer extraccions de gas amb la tècnica del 'fracking' i les conseqüències que tot plegat té per al poble.

Encara als EUA, l'Agència de Protecció Ambiental prepara un informe sobre la presumpta contaminació d'uns aqüífers de Wyoming per causa del 'fracking'. El president Obama va anunciar abans de les eleccions que donaria suport a aquesta tècnica, però va dir que n'exigiria un control més rigorós per assegurar el respecte al medi i la no contaminació d'aqüífers.

A Europa, la Unió Europea malda perquè hi hagi una legislació única que ho reguli, com recull aquest estudi encarregat pel parlament, però de moment no ha dictat cap opinió clara sobre la qüestió.

A quins punts del nostre país s'han fet sol·licituds per fer la investigació prèvia a l'extracció? En aquest mapa, hi podeu veure l'estat dels permisos i sol·licituds al nostre país, les empreses explotadores i el nom de cada concessió. La més avançada és la concessió 'Ripoll', que afecta vuitanta-dos municipis de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. Per volum i hectàrees, són molt remarcables les concessions de l'Alt Maestrat i els Ports, per una banda, i les de la Franja, per una altra.

Què significa 'extracció de gas no convencional'? Sovint es fa servir aquesta expressió per referir-se al 'fracking'. En realitat el qualificatiu 'no convencional' fa referència a l'extracció i no al gas. El gas, de fet, és gas natural. 'L'extracció de gas no convencional' fa referència a la perforació en horitzontal a gran profunditat i a l'ús d'una mescla química per fracturar la roca, que popularment és conegut per 'fracking'.