dimecres, 30 de gener de 2013

Ja comença a caminar un petit moviment social d’acció revolucionària. OCUPEM L’EMPORDÀ


Aquest moviment simplement intenta cobrir un seguit d’alliberaments temporals i de manera autònoma de territori i d’espais. 
Ja comença a caminar un petit moviment social d’acció revolucionària, a nivell territorial i amb ganes de créixer. 
En els anomenats nous moviments socials i també en moltes formes d’actuació sindical hi trobem encara manifestacions de la vella societat que s’enfonsa.


OCUPEM L’EMPORDÀ  

Aquest dies de turbulències europees i mundials comença a caminar, poc a poc, dia a dia, un petit moviment social d’acció revolucionària, a nivell territorial i amb ganes de créixer, el qual podem anomenar OCUPEM L’EMPORDÀ, davant la liquidació capitalista de la seva pròpia societat de consum, anomenada Estat del Benestar, a causa de les seves pròpies contradiccions d’un sistema global en decadència, pensem que caldrà actuar en el dia a dia vers la creació d’una nova societat mundial fonamentada en els principis solidaris, igualitaris i de la democràcia directa col·lectiva en una autogestió generalitzada, sense treball assalariat ni la dictadura de la Mercaderia.
Enfront les retallades dels drets democràtics, socials i laborals que imposa l’FMI, el Banc Central Europeu i la pròpia Unió Europea caldrà bastir a Europa i arreu del món el socialisme autogestionari universal com a única sortida possible de subsistència de l’espècie humana i en defensa dels sistemes naturals i dels éssers vius del planeta.

OCUPEM L’EMPORDÀ considera que en els anomenats nous moviments socials i també en moltes formes d’actuació sindical hi trobem encara manifestacions de la vella societat que s’enfonsa, unes projeccions que podem considerar religioses com ara oracions i passivitat en comptes d’una ofensiva obrera i popular autogestionada i autogestionària d’autoorganització de classe explotada i oprimida, doncs encara hi ha una mena de sacerdots o bruixots en els moviments socials que fan resar a les masses explotades i oprimides, com si s’anés a missa o davant un altar, per demanar que sigui cosa de les generacions futures encara per néixer l’autoemancipació proletària i de les capes populars que sigui l’abolició de les classes socials i no pas una realitat immediata en que tothom pugui gaudir de les seves necessitats i aportar  segons les seves capacitats.  
Ja no serveix el repetit pretext de que el fruit revolucionari autogestionat encara no ha madurat. En aquest sentit, les forces productives ja es troben suficientment desenvolupades i per això existeixen les condicions objectives necessàries per crear el socialisme autogestionari. 

Volem dir que és hora d’iniciar el procés històric necessari vers la transformació social autogestionada i autogestionària globalment. No podem tenir més paciència enfront aquest procés d’autodestrucció capitalista de la societat, dels ecosistemes i del propi planeta. 
Diguem prou ! Per això, tota la indignació col·lectiva contra l’esclavatge del treball assalariat i del regne de la Mercaderia, tota la rebel·lia contra aquest món de la violència institucional i les seves guerres interimperialistes o neocolonials que pateixen milions d’éssers així com contra l’existència de la dictadura política de la mentida i la manipulació de masses haurien de generar una resposta necessària de mobilització social generalitzada i permanent, al mateix temps creixent i profunda, per això qualsevol vaga general geogràficament localitzada, com ara les properes vagues generals, s’haurien de coordinar a nivell de vagues de caire europeu, des de Portugal a Grècia, en comptes de reduir la revolta social a repetitius fòrums, congressos, reunions i una mena de processions fora de l’horari laboral o en dies festius, tot plegat la fe en un futur indeterminat de règim de justícia social en comptes de la urgent i necessària transformació de la societat, la qual és una necessitat immediata.  

Considerem que cal recuperar el sentit autogestionari del socialisme revolucionari des de baix, ja que socialisme és una paraula que ha quedat buida de contingut, tant a nivell d’idees com a la pràctica efectiva. A més, no hi cap país autènticament socialista en el planeta. Però, el socialisme té un significat molt precís : 
-. Abandonar el sistema d’explotació de l’espècie humana per membres privilegiats de la pròpia espècie.  
-. La desaparició de l’estat polític.
-. La gestió de la societat de baix a dalt pels productors lliurament associats i federats.   

El futur correspondrà al socialisme autogestionari, ja que el socialisme revolucionari és un moviment històric que no queda superat, mentre que el sistema capitalista té el seu temps comptat i per això, de manera urgent, haurà de ser reemplaçat pel socialisme autogestionari i autogestionat, de manera antiautoritària, a fi que la humanitat i el propi planeta sobrevisquin a la desfeta econòmica actual i a l’ecocidi.  
Tota la força del socialisme surt de les carències i la bancarrota del propi capitalisme en aquesta segona gran i potser definitiva depressió mundial d’aquest sistema hegemònic. 
El socialisme autogestionari és una necessitat imperiosa de la indignació col·lectiva. 

OCUPEM L’EMPORDÀ simplement intenta cobrir un seguit d’alliberaments temporals i de manera autònoma de territori i d’espais, sense cap mena de control partidista de les esquerres del Capital o del sindicalisme de gestió i d’integració del capitalisme.
En definitiva, OCUPEM L’EMPORDÀ proclama que qualsevol alliberament haurà de representar una ruptura de fet amb l’Europa del Capital i de les guerres imperialistes, de qualsevol forma d’Estat capitalista, del propi regne de la Mercaderia.

Cap comentari:

Publica un comentari