El
tribunal espanyol dóna la raó a la Generalitat en la decisió de
requalificar els terrenys de la gola del riu Fluvià.
La via
administrativa queda esgotada, tot i que la demanda patrimonial per
la civil continua fent camí.
El promotor Víctor Latorre assegura que té els
pantalans encarregats I que no renuncia a fer la base nàutica de 550
amarradors.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 25/01/2013 Sant Pere Pescador (Alt Empordà).-
El projecte Illa del Fluvià, a Sant Pere Pescador (Alt Empordà), a tocar el Parc Natural dels Aiguamolls, que es va fer públic l'octubre passat, continua fent el seu camí perquè no té res a veure amb els conflictes judicials en curs.
Parc
de la Natura. Illa del Fluvià, «un lloc immillorable per disfrutar
del mar i fer-ho en família». Això és el que s'anuncia a la web
del projecte. Al peu de la desembocadura del riu Fluvià, on als anys
setanta es van construir els canals amb el primer intent d'urbanitzar, ara s'hi projecta una base nàutica amb barques de fins a 9 metres d'eslora. La sortida al mar es
pot fer de maig a setembre perquè es draga la desembocadura. La
resta de l'any en què està restringit, l'empresa explica que la
sortida queda garantida amb un tractor amb remolc situat a la platja.
Una
segona instal·lació projectada seria un club de platja amb un
restaurant amb vistes al Fluvià, spa, gimnàs, vestuaris, piscines
als jardins i climatitzades, pistes de tenis, padel o petanca, entre
moltes altres. A més, s'hi preveu una Aula de la Natura.
Una tercera
part del projecte correspondria els allotjaments turístics que a la
mateixa web s'admet que «estan subjectes a l'aprovació del
corresponent planejament». El promotor explica que serien 380 amb
diferents tipologies (bungalous, jaimas de tela i pèrgoles vegetals)
i que, a diferència del que s'aprecia a les imatges virtuals amb
palmeres, l'objectiu és plantar-hi plantes autòctones.
El
propietari dels terrenys del Fluvià Nàutic, Víctor Latorre,
disposa d'una llicència d'ús de la làmina d'aigua que li permet,
entén ell, construir una base nàutica ordenada en els canals. Ells
considera que té dret a posar uns pantalans per fer més ordenada la
base nàutica i, en aquest punt és on probablement es trobi amb el
primer conflicte amb l'Ajuntament si els arriba a fer muntar. El
conflicte ja seria majúscul si el propietari volgués tirar endavant
el projecte complementari. Latorre va admetre ahir a aquest diari que
té els pantalans encarregats: “Continuo endavant amb el projecte.
No cal ser tècnic per veure que no hi ha cap lloc millor per a les
barques que el Fluvià Nàutic”.
Respecte
de la data d'inauguració de la base, que s'havia marcat pel maig va
dir que “Era orientativa.” “No tinc pressa. Estic fabricant els
pantalans i ja veurem. Ara només estic pendent de fer una transacció
amb l'administració.”
El
Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs de cassació
interposat pel promotor de Fluvià Nàutic, a través de l'empresa
Transcom Shelfco Tres, SL, contra la decisió del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya del 29 d'abril de 2009 en què es donava
per bona la decisió del conseller Felip Puig del 6 de febrer de 2003
de classificar com a sòl no urbanitzable els terrenys de Fluvià
Nàutic a la gola del riu Fluvià, al terme de Sant Pere Pescador.
Aquesta decisió del Tribunal Suprem és ferma i no hi ha cap
possibilitat de recórrer-hi.
La
sentència judicial dóna la raó a la Generalitat de Catalunya en la
seva potestat per requalificar els terrenys com va fer al seu moment.
El
promotor de Fluvià Nàutic, Víctor Latorre, té, doncs, esgotada la
via administrativa en la seva petició de considerar nul·la la
requalificació dels terrenys feta pel, aleshores, conseller de
Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig. Aquesta decisió
del conseller es derivava de l'estimació del recurs que havia
presentat l’entitat naturalista empordanesa IAEDEN l'any
2001. Aquest recurs de cassació que acaba de desestimar
el Tribunal Suprem espanyol era en aquesta instància des del mes de
juliol del 2009.
Posteriorment,
l'any 2010, el propietari dels terrenys, l'empresari navarrès Víctor
Latorre, va presentar també una demanda de reclamació de
responsabilitat patrimonial contra la Generalitat de Catalunya i
contra l'Ajuntament de Sant Pere Pescador pels danys patits com a
conseqüència de la classificació com a sòl no urbanitzable dels
terrenys que són seus. En aquesta demanda, que continua fent camí
per la via civil, demana una indemnització de 17.940.000 euros en
concepte de danys i perjudicis derivats de l'alteració del valor del
sòl i la pèrdua patrimonial que se'n va derivar.
A
aquesta demanda, contra la Generalitat i contra l'Ajuntament de Sant
Pere Pescador, el propietari n'hi va afegir una altra en què
demanava dos milions d'euros addicionals, en aquest cas per les
despeses generades per la redacció i presentació d'un pla general.
És a dir, com a compensació per tramitacions que li van resultar
inútils perquè va quedar desclassificat el sòl que fins al 6 de
febrer de 2003 era urbanitzable.
Aquesta
sentència judicial que dóna per bo que la Generalitat és la que
tenia potestat per declarar sòl no urbanitzable aquests terrenys
permet intuir que la demanda civil seria contrària als interessos
del promotor. Ahir, l'Ajuntament de Sant Pere Pescador va fer pública
una nota que complementava la emesa en el moment de fer públic el
nou projecte, anomenat Illa del Fluvià, i que va ser denunciat pel
grup conservacionista IAEDEN el mes d'octubre passat. La satisfacció
per la sentència favorable era evident. La prudència, però, els
feia recordar que la seva guerra no està guanyada si la demanda
civil pendent no els és favorable. I, per això, encara hauran
d'esperar tant com la justícia cregui convenient.
Mentre
la Generalitat va declarar els terrenys del Fluvià Nàutic, al terme
de Sant Pere Pescador, sòl no urbanitzable, el promotor immobiliari
Víctor Latorre encara ara afirma que “hi ha jurisprudència que
anul·la el procediment”.
El
promotor de Fluvià Nàutic, Víctor Latorre, assegura que aquesta
decisió del Tribunal Suprem té molt poca transcendència perquè,
diu, existeix jurisprudència de l'any 2010 que invalida la
possibilitat que, estimant un recurs d'alçada [com va ser el cas
quan Felip Puig ho va fer amb el de la IAEDEN], es pugui eliminar un
planejament: “Aquest era un sòl urbà que havia passat per una
revisió de pla general i que va deixar de ser urbà per la resolució
d'un conseller estimant un recurs d'alçada. Aquest procediment, el
Suprem ja l'ha declarat nul. Si jo presento un document s'anul·laria
la resolució i tornaria a ser urbà.”
Últimament,
el propietari ja ha expressat que no vol construir en aquests
terrenys i que el seu desig és fer un intercanvi de sòl com a
compensació: “No vull construir aquí, encara que pogués.
Possiblement, demanaré l'anul·lació de l'ordre per tenir força
jurídica amb vista a la transacció que vull fer. Vull tenir aquest
sostre edificable en l'entorn urbà de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada