Nord-est Llibertari: Ripoll, Figueres, Roses, l’Escala o Castelló pertanyen al dispositiu policial Pirineu com en la nostra postguerra

dijous, 6 de desembre del 2012

Ripoll, Figueres, Roses, l’Escala o Castelló pertanyen al dispositiu policial Pirineu com en la nostra postguerra

Els Mossos d’Esquadra detenen 20 persones per diverses raons durant el dispositiu Pirineu

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/12/2012 L’Escala (Alt Empordà).-

Segons l’agència Europa Press, el dispositiu policial transfrontera d’aquestes dies, anomenat Pirineu i que no es feia des de l’any 2007, quan començava aquesta crisi econòmica, els Mossos d'Esquadra han realitzat entre el 27 de novembre i el 3 de desembre a la zona de la frontera catalana ha acabat amb 20 persones detingudes per diverses raons, 337 identificades i 182 vehicles escorcollats. Segons un comunicat policial, aquest dispositiu, que es va fer per primera vegada l’any 2005, consisteix en la zona de la frontera d’una sèrie de controls de trànsit i ciutadania. Per a això, al costat dels Mossos d'Esquadra col·laboren les policies locals de la Jonquera, Roses, Figueres, Castelló d'Empúries, l'Escala i Ripoll, a més del Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, la Gendarmeria francesa i la Policia de Duanes i Fronteres francesa. En aquests controls s'han efectuat proves d'alcoholèmia, s'han escorcollat i identificat vehicles i persones amb la finalitat de detectar possibles conductes il·lícites i localitzar substàncies estupefaents, objectes perillosos, armes prohibides i actituds que afectin la seguretat ciutadana i del trànsit. El balanç d'aquests dies ha estat: 24 actes aixecades 15 per tinença o consum de drogues i 9 per tinença d'armes, 337 persones identificades, 182 vehicles escorcollats i 14 persones detingudes per diverses raons.

El fet que ciutats com ara Ripoll, Figueres, Roses, l’Escala o Castelló estiguin en el dispositiu policial Pirineu recorda l’estratègia militar dels primers anys del franquisme que es necessitava un permís de bon comportament per viatjar per aquesta zona. Tot plegat, l’estratègia de guerra en cas de conflictes socials europeus es manté per part de l’Estat espanyol i la República francesa sota el pretext de la seguretat en el trànsit i la seguretat. D’aquesta manera el riu Ter fa de frontera real amb l’Estat francès en comptes de la frontera política del Pirineu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...