Nord-est Llibertari: Felip Puig, El nou Capità Collons, desencadena a Girona una grapada repressiva

dimarts, 4 de desembre del 2012

Felip Puig, El nou Capità Collons, desencadena a Girona una grapada repressiva

El nou Capità Collons, aquest encara pitjor a causa de la corruptela pujolista i el diners a Suïssa, desencadena una grapada repressiva dels seus escamots del partit sota l’etiqueta policial.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/12/2012 Girona (Gironès).-

Una vegada passada la farsa electoral de CiU ara el Govern de la Generalitat ensenya per mitjà del seu Nou Capità Collons, membre de la corrupta banda pujolista que té els comptes a Suïssa, ensenya la veritable cara del dret a decidir, entre la repressió lingüística del PP i la policial de CiU. En aquest sentit, la policia política pujolista, formada per quadres del partit infiltrats en el cos dels Mossos d’Esquadra, inicia la seva caça de bruixes en relació a la vaga general del 14-N, que realment va incidir a causa de les retallades socials de la Generalitat en el fracàs electoral d’Artur Mas, al qual fins i tot el diari del comte de Godó comença, sutilment, retirant el seu suport.Finalment la burgesia nacional catalana llança un operatiu repressiu contra el moviment obrer com a represàlia d’aquesta dictadura democràtica burgesa aquest dimarts de desembre, quan els ajuntaments encenen els llums de Nadal com a burla de malbaratament a la gent pobre i per alegrar la festa dels rics, inicia una sèrie de detencions al Principat. Concretament, aquest matí ja han detingut quatre persones a Girona mentre ara mateix hi ha una concentració de protesta davant la comissaria de Vista Alegre d’aquesta ciutat, convocada per part del ALCARRER per mitjà de les xarxes social a les 13:00h en forma de mobilització unitària anticapitalista. Què es pensen aquests governants! Hi ha solidaritat de classe oprimida i explotada.Segons el ‘Setmanari Directa’ la Divisió Informativa dels Mossos manté obert aquest operatiu repressiu a Girona. Sembla que la Cambra de Comerç de Girona pressiona a CiU per fer pagats el plats trencats a la gent que protesta.

A les cinc de tarda s’han entregat unes altres quatre persones perseguides, acompanyades per una manifestació a la comissaria de Vista Alegre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...