Es suïcida a Tarragona l’antic cap de gabinet de Torremadé a l’alcaldia de Salt .

Joan Jordà havia aconseguit l’any 2000 aquest càrrec de confiança gràcies al fet que Albert Colomer, fins aleshores cap de gabinet, el va deixar a causa del cas Treball d’Unió.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/12/2012 Salt (Gironès).- 

Joan Jordà, mà dreta de Jaume Torremadé a l’alcaldia de Salt entre els anys 2000 i 2007, va ser clau per la posada en marxa del denominat Espai Gironès, segons informa, en l’edició d’aquest dilluns 24 de desembre, del ‘Diari de Girona’, es va llançar al vuit el dissabte passat al matí des del balcó de l’hotel Astari, a Tarragona. Un hotel a vora mar, de cinc plantes, situat a la via Augusta de Tarragona. Segons aquest diari, la policia informa que va deixar un escrit.

Segons el ‘Diari de Girona’, el vincle amb la política de Joan Jordà va començar de ben jovem quan a les eleccions municipals de 1987 anava a la llista de la Plataforma Progressista de Banyoles, liderada per Joan Solana, ara cofundador de la formació Nova Esquerra Catalana. Una dècada més tard, Joan Jordà va fer campanya amb CiU en les eleccions legislatives de 1996, com a suplent al Senat del candidat Salvador Carrera. L’any 1999, quan Jaume Torremadé va aconseguir l’alcaldia de Salt, l’ara traspassat Joan Jordà es va convertir en adjunt del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament. A principis de l’any 2000, Joan Jordà ja va passar a ocupar el càrrec de cap de gabinet de Torremadé, per substituir Albert Colomer. Llavors, Colomer es va convertir en adjunt de Torremadé, després d’esclatar la seva relació amb el cas Treball d’Unió. Així, de rebot, entre els anys 2000 i 2007, Jordà va esdevenir la mà dreta de Torremadé, durant els seus dos primers mandats d’aquest. Jaume Torremadé ara es troba tocat i quasi enfonsat a causa de l’afer Minerva Amador i el ressò negatiu per Unió. Un període ple de projectes en que es va menar molt diner públic, com ara el desenvolupament urbanístic a la Massana i al voltant de l’hospital de Santa Caterina. Jordà va ser clau en la posada en marxa d’Espai Gironès. Torremadé va destacar en més d’una ocasió el “gran esperit de treball’ de Jordà, que a més de la carrera política a CiU es dedicava al sector turístic amb la seva pròpia empresa en aquests comarques del Nord-est.

La novel·la de Fernando Riquelme, ‘Hijos del Trueno’, dissecciona aquesta societat que ens toca viure, podria i manipulada des de dalt, que ara s’ensorra, entre els anys 2011 i 2018, el centenari de la primera guerra mundial interimperialista i la revolució russa dels soviets. La novel·la de Riquelme, que passa entre la Costa Brava, Barcelona i Madrid, arranca amb l’esclat de la bombolla immobiliària i de les hipoteques subprime, avança flaixos de futur incert i de present, al presentar una contestació social via Internet, en referència al 15-M, amb una progressió cap al descobriment de continus casos de corrupció en la banca i entre líders polítics, narra la caiguda de la borsa, la fallida d’empreses i el començament de la desestabilització econòmica i social. Seguidament, la novel·la explica els rescats financers, les retallades i la pobresa, la qual deixa guetos a les ciutats, mentre creix el poder absolut dels grups financers i algunes famílies amb domini mundial, desbocant tot plegat en una vigilància generalitzada de la població i una forta pressió política i policial. Aquesta novel·la aborda un seguit de persecucions, assassinats, traïcions, suïcidis inexplicables i atemptats sanguinaris, que en paraules de Riquelme, segons les agències, “podrien passar” properament. Riquelme considera que la seva novel·la representa una “al·legoria del present i la seva projecció imminent a sis anys vista”, en el camí d’una societat més injusta, la qual denomina “els miserables”, Riquelme assegura que a aquesta societat li queden pocs anys, i per això, ens convida a passar a l’acció contestatària.