Nord-est Llibertari: Els tripijocs dels Pujol, des del Prenafeta fins el Millet (passant per l'Alavedra, l'etern tresorer, i el de Javier de la Rosa), són prou coneguts

divendres, 23 de novembre del 2012

Els tripijocs dels Pujol, des del Prenafeta fins el Millet (passant per l'Alavedra, l'etern tresorer, i el de Javier de la Rosa), són prou coneguts

A propòsit de les informacions sobre corrupcions difoses en plena campanya electoral ATTAC CATALUNYA subscriu les corrupteles del pujolisme.

“Els tripijocs dels Pujol, des del Prenafeta fins el Millet (passant per l'Alavedra, l'etern tresorer, i el de Javier de la Rosa), són prou coneguts, Però fins ara a ningú li feia nosa”

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/11/2012 REDACCIÓ Girona (Gironès).-

En un comunicat del moviment associatiu de pedagogia popular ATTAC CATALUNYA, enviat avui, 22 de novembre, s’exposa que : “tots els fets que denuncia ‘El Mundo’ són absolutament certs. Els tripijocs dels Pujol, des del Prenafeta fins el Millet (passant per l'Alavedra, l'etern tresorer, i el de Javier de la Rosa), són prou coneguts. [Els tripijocs dels ajuntaments, governats per CiU, pel PSC, per Esquerra Republicana, pel PP, per Iniciativa i per tutti quanti també.] Però fins ara a ningú li feia nosa.

Fa quatre dies únicament quatre arreplegats denunciàvem els comptes en paradisos fiscals públicament reconeguts (Liechtenstein) a nom del pare de la criatura (Mas) mentre ell era conseller d'economia. Però els delictes fiscals, segons el parer del jutje (quant i qui el va pressionar?) eren prescrits, la qual cosa no volia dir que no s'haguessin comés. Evidentment que sí. El que passa es que, per mor d'una interpretació sui generis de la institució jurídica de la prescripció del delicte fiscal, no era possible investigar. Millor dit, no era possible aplicar les penes corresponents a uns delictes que, és clar, s'havien comés. Ni tant sols podíem conèixer amb exactitud l'import del frau. Coneixíem que es tractava de més de 500.000 euros, però informacions fiables ho xifren en entre dos i tres milions d'euros. I això era una petita informació d'un banc, entre desenes, d'un paradís fiscal, no dels més importants, entre desenes. La criatura (el Mas fill) el 9 de desembre de l'any passat, amb motiu del dia mundial contra la corrupció, va declarar, entre d'altres coses que si la gent pagués "millor els seus impostos caldrien menys retallades", que "el frau va contra el finançament de Catalunya"... i que es comprometia a "combatre la corrupció i el frau en qualsevol àmbit".

Al mateix temps, se’ns recomana veure:

http://lamentable.org/ (article del Jiménez Villarejo),

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/mas-afirma-que-fraude-contra-financiacion-catalunya-1261361

més informacions:

http://www.setmanaridirecta.info/noticia/silenci-aqui-es-defrauda-16000-milions-deuros-anuals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...