El 14-N: Moviment d'esperança‏

El mateTix dia que neix el moviment d’esperança del 14-N, la policia de la Generalitat perd el control de Catalunya i també els nervis, i a més, apallissa un nen i una noieta que passaven per una voravia prop del Corte Inglés de Tarragona.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL15/11/2012

La prima de risc oferta als inversors pels bons espanyols a deu anys respecte als seus homòlegs alemanys ha tornat a superar la barrera dels 460 punts bàsics després que el vicepresident de la Comissió Europea i responsable d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, hagi dit que el Govern de Mariano Rajoy ha pres per a aquest any i 2013 prou mesures d'ajust estructural per corregir el dèficit i per aquesta raó no avançarà en el procediment sancionador contra Espanya. En concret, el diferencial entre el deute espanyol i el 'bund' se situava en 462 punts bàsics, lleugerament per sobre dels 459,2 de l'obertura, amb un interès del 5,957%. D'altra banda, Rehn ha reiterat que correspon al Govern decidir si demana el rescat per reduir els seus costos de finançament, tot i que ha deixat clar que Espanya ja compleix totes les condicions que imposaria la UE a canvi de l'ajuda en matèria de reforma del sector bancari, correcció del dèficit i reformes estructurals.

La vaga general ibèrica del 14-N a Portugal mostra un seguiment massiu en el sector del transport públic que va paralitzar gairebé el servici de metro en les principals ciutats del país,.Respecte a les últimes tres vagues generals portugueses es pot dir que la del 14-N és la que registra major adhesió tant en el sector privat com el públic, amb alguns transports registrant un 100% com el Metropolità de Lisboa i un tancament gairebé total per carretera i el transport fluvial lusità. El metro ha parat, mentre el transport fluvial s'ha reduït als servicis mínims. Pel que fa als ports i el transport marítim, hi ha una taxa d'adhesió a la vaga del 14-N del 85% a Lisboa, Coimbra i Porto. Aquesta vaga general a Portugal havia estat convocada per la CGTP, amb el suport d'algunes federacions de la UGT lusitana, i s'emmarcava dins la jornada de lluita sindical europea que va adoptar diferents formes d'expressió en els 23 estats de la Unió Europea en els que s'han organitzat actes de protesta.
Alguns, com a Xipre, Malta, al Regne d’Espanya o al mateix Portugal, on es parla de la primera vaga general ibèrica o peninsular, hi ha una vaga general, que les organitzacions anarcosindicalistes han transformat en una vaga social inclusiva i de consum, mentre que a altres estats hi havia solament aturades parcials d’algunes hores, com ara a Itàlia i Grècia, manifestacions, com ara a l’hexàgon francès, i accions de solidaritat, com ara a Bèlgica i Alemanya, totes elles convocades amb l'objectiu d'expressar el rebuig a les retallades i a les mesures d'austeritat defensades per les autoritats europees.A Tarragona, la vaga general va comptar amb un dels incidents més destacats que es van produir arreu de l’Estat espanyol. Quan el piquet central tornava al centre de la ciutat, després de passar pel Corte Inglés, diverses furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra van assaltar les manifestants que increpaven la policia de la Generalitat. Just després que es moguessin un parell de contenidors i llancessin algun objecte, es va ordenar la primera càrrega. A continuació, quan semblava que tot s’havia calmat, una segona càrrega va ferir un noi de tretze anys, entre d’altres persones, com ara una noia de quinze anys que també passa tranquil•lament per la voravia, que observava els fets acompanyat de la seva mare. La porra del mosso en qüestió va viatjar de dalt cap a baix mentre perseguia un altre noi i li va fer un trau al cap. A més, la policia va retenir tres persones que, posteriorment, van ser imputades per danys. A la tarda, més de vint mil persones es van aplegar a la manifestació i quatre mil més ho van fer al matí a Reus.Creix el moviment de rebuig a CiU i per a la dimissió immediata de Felip Puig de conseller d’Interior, com ara amb una concentració el dijous 15 de novembre a la plaça Sant Jaume, davant l’edifici de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta vaga general mediterrània del 14-N ha aconseguit que el govern de CiU es cobreixi de merda i que el nou Capità Collons, Felip Puig, sigui fuetejat per la delegada del Govern espanyol al principat de Catalunya Llanos de Luna ha afirmat: "Lamento l'absència del dispositiu i que, malgrat les peticions a la Conselleria d'Interior, no s'hagi garantit la seguretat ciutadana i l'ordre públic" pel que fa a la seu del CNP, ha informat a Europa Press. Llanos de Luna ha recordat que és la policia autonòmica qui té aquesta competència i no la Nacional, per la qual cosa els Mossos havien de protegir l'edifici de la Direcció del Cos Nacional de Policia (CNP), a la Via Laietana, i ha constatat que en els aldarulls s'han cremat dues furgonetes i un vehicle camuflat del CNP, ha destacat a més que estaven discretament aparcats en els estrets carrers laterals de l'edifici, i no davant de la façana.

De fet, el govern d’Artur Mas no volia escenificar la lluita de classes al carrers del Principat i els agents antiavalots tenien que mantenir l’ordre públic sense donar una imatge massa violenta de cara al seu electorat i per intentar impedir que a nivell mundial es doni el retrat d’una futura república bananera dictatorial d’un possible estat capitalista propi català. Però finalment les violentes càrregues policials a via Laietana i al barri de Ribera de Barcelona així com el fet que el portaveu del PSC, Jaume Collboni, hagi demanat explicacions al conseller d'Interior, Felip Puig, sobre una càrrega policial de Mossos a Tarragona durant la vaga general d'aquest dimecres en la qual un menor ha resultat ferit al cap desgavella la farsa independentista d’Artur Mas. Collobon Tot i que ha celebrat que els Mossos investiguin el succés, s'ha mostrat sorprès perquè no hagi parlat Puig, "tan propens a fer declaracions sobre qualsevol tema a les últimes setmanes", ha informat el PSC en un comunicat. Per això, el portaveu del partit socialista ha criticat que "defugi ara aclarir fets tan rellevants com aquests, que són de la seva competència". Si durant segles s’ha parlat d’una Espanya negra, que es va alimentar amb la croada franquista, ara tornem a la Catalunya negra de Dencàs i Badia, de la mà de Felip Puig i Artur Mas. De la mateixa manera que s’ha lluitat contra l’Espanya negra també cal lluitar contra una Catalunya negra!

El dimecres 14 de novembre tothom estava convocat a la vaga general peninsular i mediterrània amb mobilitzacions obreres a la resta d’Europa, la primera vaga ibèrica i mediterrània de caire europeu en la història de la lluita de classes, que al nostre entendre no solament era la primera vaga general política de la Segona Restauració Borbònica, de caire quasi prerevolucionari d’autoafirmació de masses, també era una vaga social inclusiva que afectava a tothom que estigui d’una manera o altra sofrint les contrareformes governamentals catalanes i espanyoles, en el nostre cas, i les retallades socials, com ara la gent assalariada, l’aturada laboralment (més del 25 % de la població activa peninsular), la joventut que no trobarà mai feina mentre hi hagi el sistema capitalista, l’estudiant, la gent pensionista que aviat patirà una retallada de pensions com ara ja perd drets sanitaris, el proletariat socialment exclòs, les famílies desnonades per la tot poderosa banca que ens ofega.

L’objectiu de paralitzar la societat peninsular el 14-N es va aconseguir al mateix que la massa obrera, l’estudiantil i les capes populars més afins, com ara els botiguers que van tancar les seves botigues amb el cartell de tancat per vaga, van desbordar la capacitat governamental d’imposar el seu ordre a places i carrers, havent-hi durant algun temps espais alliberats de poder al marge de l’Estat. Una vaga general que no era solament de paralització de l’activitat laboral capitalista, anava molt més enllà del sindicalisme, doncs era una vaga de la classe treballadora, explotada i oprimida pel Capital, però també és una vaga de consum per contestar enèrgicament el sistema hegemònic en les seves essències i una manera de redefinir el model del planeta.En el cas del Principat ens trobem davant una situació objectivament revolucionària ja que l’Estat capitalista espanyol i la Generalitat de Catalunya cada vegada augmenten més i encara més les retallades socials en sanitat i ensenyament públic. Per això quasi tothom va anar a la vaga social inclusiva o a les manifestacions massives de moltes ciutats el 14 de novembre per exigir drets i llibertats en benefici de l’autodeterminació col·lectiva autogestionada vers l’autogestió generalitzada en una democràcia directa d’assemblees generals enfront aquesta nociva situació social d’emergència insostenible. LA VAGA DEL 14 DE NOVEMBRE VA ACONSEGUIR, D’UNA MANERA O ALTRA, PARALITZAR LA SOCIETAT, VA ACONSEGUIR EL SEU OBJECTIU PRINCIPAL PERÔ TAMBÉ VA OBRIR PORTES A NOVES SITUACIONS D’AFIRMACIÓ OBRERA I POPULAR.

El termòmetre de l’èxit del 14-N, a més de la massiva concentració a la plaça Neptuno davant el Congrés de Diputats a Madrid, va ser que aquesta vaga, que va ser més general que mai des de la Segona Restauració Borbònica, aconseguir finalment que a Barcelona, a mitja tarda, va tancar El Corte Inglés a la plaça de Catalunya així com una tancada quasi generalitzada del comerç barceloní. Més de cent seixanta tres mil persones van participar a les manifestacions anarcosindicalistes celebrades el 14-N al Principat, cosa que significa una mena de fusió entre sindicalisme revolucionari de classe i moviments socials: EL MOVIMENT 14-N, un moviment de síntesi que va endavant amb esperança de futur. L’esperança del 14-N.

Al mateix temps, aquesta vaga del 14-N va escenificar, al carrer, a nivell del Principat que l’enemic fonamental per qualsevol autodeterminació vers una república socialista autogestionada i autogestionària és la pròpia Unió Europea, Brussel•les, Frankfurt i Berlín, així com la plataforma germanòfila i burgesa que va desfilar pel passeig de Gràcia el passat 11 de setembre, enfront la manifestació de l’esquerra independentista i els sectors llibertaris que s’havien aplegat, com cada any, a la plaça Urquinaona de Barcelona, doncs, queda clar, que un estat capitalista propi català, sempre que demani el traspàs de competències dels tractats europeus signats pel Regne d’Espanya a un govern del Principat comportarà no solament la permanència de l’espanyola Guàrdia Civil a casa nostra, sinó també diversos cossos paramilitars estrangers de gendarmeria i carrabiners per actuar aquí com a forces de repressió del moviment obrer i les capes populars més partidàries del triomf proletari. Aquests guardes d’assalt són els tres mil efectius de les unitats denominades EuroGendFor.

I per postres, mentre el Govern d’Israel està a punt de provocar la tercera guerra mundial interimperialista a causa d’un atemptat mortal contra Yabari, cap militar d’Hamàs, resulta que el mateix 14-N Artur Mas va inaugurar per la tarda com a president de la Generalitat un bosc i una zona d’esbarjo a Horta de Sant Joan, en memòria dels cinc bombers del GRAF que van perdre la vida en aquell terrible incendi de l’estiu del 2009. Artur Mas va destacar que aquest bosc “simbolitza un cant a la vida” i un “homenatge al servei públic del cos de bombers”.                                     Però resulta que aquí entra el sionisme militant, ja que aquesta iniciativa ha estat promoguda pel Fons Nacional Jueu, amb el suport de diferents administracions catalanes i entitats, com el partit quasi unipersonal de Carrertero Reagrupament Independentista, el qual dóna suport electoral a CiU, que havia arribat a un acord amb el Fons Nacional Jueu el passat mes d'agost per col·laborar-hi.        En els actes a Horta de Sant Joan hi va assistir el president mundial del Fons Nacional Jueu, l’israelià Efi Stenzler, que, en acabar, va lliurar com a present al president de la Generalitat una de les vint-i-cinc pinyes que es van recollir després de l’incendi al mont Carmel i que es van banyar en plata. També hi van estar presents a l’acte els consellers d’Interior, Felip Puig, que ja coneixia els fets policials de Tarragona, i el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí.                             Aquest projecte impulsat pel Fons Nacional Jueu consisteix en la plantació de 10.000 arbres, 5.000 a la zona que va resultar calcinada pel foc d’Horta de Sant Joan, i altres 5.000 en la localitat israeliana de Yattir, en ple desert de Néguev. La idea segueix la tradició d'Israel d’homenatjar personalitats plantant "boscos", com per exemple Baltasar Garzón, Jordi Pujol i Pilar Rahola. El Keren Kayemeth Leisrael-Fons Nacional Jueu és el braç ecològic de l'Estat d'Israel amb presència a 39 estats del món. Des del 1901 ha plantat més de 240 milions d'arbres per a simbolitzar un fet molt tradicional al món jueu, la perpetuïtat de les persones en moments clau de la vida. I és, en aquest sentit, que van proposar aquest homenatge el 14 de novembre.                En la línia d’estrènyer els vincles entre el Principat de Catalunya i Israel i, sobretot, d’honorar la memòria dels bombers difunts, el partit pro sionista català Reagrupament, que participa molt activament en les directius i activitats de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). va assistir a l'acte amb una vintena de militants i ha participat solidàriament en la recollida de fons per a aquest projecte de plantació en major glòria d’Artur Mas i del sionisme militant de dretes.

A mesura que al Regne d’Espanya creixen les protestes socials i de classe i Berlín recomana a la classe treballadora de l’Europa mediterrània llevar-se de bon matí, agafar menys vacances i anar a treballar de sol a sol, la revolta social a Grècia desborda carrers i places. Aquest context mobilitza i fa moure la gent arreu, per això es plantegen hipotètiques situacions de guerres civils provocades par la depressió a nivell europeu. El directori central de la Unió Europea es planteja aquestes situacions crítiques i per això mateix des de fa mesos es prenen les mesures preventives corresponents. Per això, ara mateix es prepara, per primera vegada, la mobilització de l’exèrcit específic i propi de la Unió Europea, preparat per intervenir a Grècia. 

Poca gent d’Europa coneix l’existència d'aquestes unitats secretes de combat, que responen al nom d’EuroGendFor (EGF).El quarter general d’aquestes unitats d’intervenció especials, que apleguen tres mil paramilitars, es troba a Vicenza, a Itàlia. L’antic ministre francès de la Defensa Alliot-Marie havia iniciat la fundació d’aquestes tropes d’assalt, quan hi va haver les bullangues creixents als ravals francesos, en forma de batalles campals de carrer amb actes de pillatges suscitats per minyons d’origen familiar musulmà immigrant.EuroGendFor és a la vegada policia, policia judicial, exèrcit i serveis secrets.                                                                   Alerta a la dada: també serveis secrets, uns serveis que tenim a casa i que controlen el procés català, especialment en aquests dies de Brumari (14-N, 25-N).                          Les competències d’aquestes unitats són pràcticament il•limitades i treballa en estreta cooperació amb els exèrcits europeus a fí de garantir la “seguritat en territoris de crisi europea” (sic). La seva tasca consisteix sobretot en la repressió de les revoltes a la Unió Europea.

Cada vegada hi ha més estats membres de la Unió Europea que s’adhereixen a EuroGendFor, ja que els governs europeus coneixen exactament el que els espera, com ara el Regne d’Espanya. Per tal de no haver d’utilitzar els seus propis exèrcits contra la seva població, aquesta tropa paramilitar força de gendarmeria europea s’ha constituït en secret, allò de no vist, ni conegut. En teoria, es pot demanar una intervenció de la EGF a on la Unió Europea hi vegi una crisi. Així es troba fixat també en el Tractat de Velsen, el qual regula les intervencions d’EuroGendFor. La divisa en l’escut d’armes de l’EGF és: “Lex paciferat”, que es tradueix “El dret portarà la pau”. El tractat remarca que “el principi de relació estreta entre la imposició dels principis de dret i el restabliment d’uns entorns segurs i protegits”.                   Un ‘consell de guerra’, sota forma d’un comitè interministerial, composat pels ministres de Defensa i de Seguritat Pública dels estats membres de la Unió Europea que hi participen, com ara el Regne d’Espanya o la República francesa, haurà de decidir les estratègies d’intervenció. La tropa es podrà posar en marxa a partir del requeriment d’un estat, passant aquesta decisió per la Unió Europea. Segons l’article 4 del Tractat constituent pel que fa a les missions i els compromisos s’afirma que: “Es pot demanar EGF per a protegir les persones i els béns així com mantenir l’ordre en cas d’avalots públics”. Els soldats d’aquestes unitats paramilitars de la Unió Europea al mateix temps hauran de respectar el dret en vigor de l’Etat en el que aquests intervinguin i on aquests siguin desplegats, però tots els edificis i tots els terrenys qui siguin ocupats per les tropes d’assalt seran considerats extraterritorials i no seran tan sols accessibles per les autoritats de l’Etat en el qual aquestes tropes intervenen.  

El monstre de la Unió Europea, sota el qual una consulta o referèndum de la Generalitat en preguntaria si volem “Un estat català en la Unió Europea”, a la qual ja estem lligats ara com a part de l’Estat capitalista espanyol, abroga també “el dret nacional” també en cas de lluita antiavalots.           EuroGendFor és una tropa policial paramilitar i de serveis secrets que pot ser ràpidament desplaçada en un estat on sigui requerida. Aquesta força aplega tots els poders i mitjans militars, policials i dels serveis secrets que aquesta pot exercir en col•laboració amb tropes nacionals de policies i de l’exèrcit, una vegada obtingui el mandat per una cèl•lula de crisi interministerial de cada indret per a la lluita contra els aldarulls, contra les revoltes i contra grans manifestacions de masses en rebel•lia. El ministeri de Défense que fa elogis de l’EuroGendFor a Internet afirma que: “Police ou exèrcit. Una gendarmeria europea permet la solució”. L’EuroGendFor es encara quasi completament desconeguda i resta a l’ombra. Cosa que aviat no serà així. Com més la gent sigui portada a la misèria per una política de gestió desesperada i errònia de la denominada crisi, més aviat aquesta tropa plena de poders il•limitats haurà “d’arreglar” la situació creada. En aquest sentit, els caps d’Etat d’Europa es donaran compte, amb total gratitud, que ells no es trobaran en l’obligació d’utilitzar els seus propis cossos de policia i els seus exèrcits contra la seva població. Per això cal sortir de la Unió Europea de manera urgent si volem obrir un procés d’autoemancipació proletària i de les capes populars. No hi ha autodeterminació possible en el marc de la Unió Europea.

Tres hores de vaga el 14 de novembre i una vaga general a Grècia els passats 6 i 7 de novembre enfront la qual policia hel•lena va carregar i va utilitzat gasos lacrimògens novament contra la multitud concentrada a la plaça Sintagma, on hi ha la seu del Parlament grec. La manifestació havia estat convocada pels principals sindicats grecs, GSEE i ADEDY, durant la segona jornada de vaga general, 7 de novembre, per a protestar contra els pressupostos públics, que inclouen retallades per valor de 13.500 milions d'euros. Més de 70.000 manifestants van secundar la protesta social, en què es van poder veure pancartes com 'O nosaltres o ells!' o 'Acabeu amb aquest desastre!'.                                                                           També es van reivindicar les lluites socials de Portugal, Itàlia, Grècia i del Regne d’Espanya al mateix temps. La policia havia ordenat el tancament durant tot el dia de vaga de les tres estacions de metro més pròximes a la plaça Sintagma, tot i que part del servei es trobava ja interromput a causa de a la pròpia vaga de 48 hores, que també havia paralitzat el servei de ferris, fonamental per connectar la Grècia continental amb les seues nombroses illes. La vaga havia paralitzat l'activitat en escoles, bancs i edificis públics mentre les escombraries s'acumulaven als carrers de les ciutats gregues. "Aquestes mesures ens estan matant a poc a poc" i als diputats d'aquí dins no els importa, es lamentava Maria Aliferopoulou, dona de 52 anys que treu endavant als seus dos fills amb 1.000 euros al mes. "Són rics. Ho tenen tot i nosaltres no tenim res. Lluitem per sobreviure", va afegit quan es trobava davant el Parlament, ben custodiat per la policia antiavalots. Entre les mesures incloses en els nous pressupostos de l’Estat grec hi ha una nova flexibilització del mercat laboral: reducció de les indemnitzacions per acomiadament i dels terminis d'avís per a un acomiadament empresarial.Precisament coincidint amb la votació dels pressupostos, SYRIZA havia presentat una moció d'inconstitucionalitat contra els comptes públics, però va ser rebutjada pels vots dels partits que donen suport al govern del primer ministre Antonis Samaras, sobretot Nova Democràcia i el Moviment Socialista Panhel•lènic (PASOK). El tercer soci del Govern hel•lè, Esquerra Democràtica, havia anunciat que no donava suport al pressupost, "Estic votant amb una pistola al cap perquè els qui han dissenyat estes mesures no ens han deixat cap alternativa", havia reconegut la diputada del PASOK Theodora Tzakri en compareixença parlamentària. El paquet de mesures aprovat pel Parlament de Grècia inclou acomiadaments de funcionaris, retallades de les pensions i repagament sanitari, a canvi d’un nou tram d’ajuda europea. L’oposició parlamentària havia acusat el Govern hel•lè que la tramitació del paquet d’estalvi era inconstitucional per haver recorregut al procediment d’urgència.En el segon dia consecutiu de vaga general a Grècia en protesta contra les noves mesures d’austeritat que votava el Parlament els xocs van començar quan uns manifestants van llançar petards en la plaça Syntagma i la policia va contestar amb gasos lacrimògens.El paquet de mesures, que inclou des dels acomiadaments de funcionaris a retallades de les pensions i el repagament sanitari, va ser aprovat amb un estret marge de 153 vots a favor , 128 en contra i 18 abstencions, en una votació que requeria de majoria absoluta. La majoria dels diputats del partit centre esquerrà Dimar, soci del tripartit del Govern, es van abstenir tal com havien anunciat. Cinc parlamentaris del socialdemòcrata Pasok , també al Govern, van trencar la disciplina de vot i es van abstenir o van votar en contra , igual que un altre del conservador Nova Democràcia, en un clar reflex de la divisió que aquest paquet de mesures ha causat fins i tot en el si de l’Executiu. L’oposició havia acusat el Govern hel·lè que la tramitació del paquet d’estalvi era inconstitucional per haver recorregut al procediment d’urgència per debatre un projecte el text, de 279 pàgines, només va ser fet públic el dilluns 5 de novembre.

Grècia vivia el dimecres 7 de novembre la segona jornada d’una vaga de 48 hores, la qual havia paralitzat gran part de l’activitat, especialment de la indústria, els bancs, l’administració pública, les escoles i els centres de salut, així com del transport terrestre i marítim mentre agents antiavalots i grups de manifestants protagonitzaven durs enfrontaments a la plaça Syntagma d’Atenes, on milers de persones es van concentrar per protestar contra els plans del Govern d’aprovar més mesures d’estalvi. Unes 70 persones van ser detingudes i almenys 8 agents de policia van resultar ferits pel llançament de pedres i còctels incendiaris i per les topades amb els manifestants. Els xocs van començar sobre les 18.15 hora espanyola quan un grup de manifestants va llançar petards i un còctel incendiari contra els agents, que van contestar llançant gasos lacrimògens. Un núvol de gasos es va elevar sobre l’emblemàtica plaça que alberga el Parlament hel•lè, encara que milers de persones seguien concentrades allà per denunciar la tramitació de les mesures d’estalvi. Però mentre, més de 70.000 persones abarroten la plaça Syntagma, on s’ubica el legislatiu. La gent pensa que aquestes mesures destruiran a Grècia.Pancartes contra el Govern hel·lè i els acords d’austeritat tancats amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, banderes gregues i altres amb els colors del moviment obrer i anarquista onegen a la plaça, a la qual no cessava d’acudir gent el 7 de novembre, efemèride de la revolució russa de soviets de 1917. "Crec que aquestes mesures destruiran a Grècia. La gent ja no té ni per menjar i ens estan retallant cada dia el salari, les pensions i les prestacions socials. I després dediquen els diners de l’Estat als bancs ", es va queixava amargament Yannis Messentzis, el salari ha caigut un 35% en els últims dos anys. Nikos, un universitari de 22 anys va denunciar per la seva banda que "les mesures van a destruir el teixit social de Grècia i la gent pobra no podrà anar ni a l’hospital perquè la medicina ja no serà gratuïta". Entre les noves mesures es compta el cobrament de cinc euros per visita mèdica , una taxa de 25 euros per hospitalització i un euro per recepta, així com la reducció de la cobertura de medicaments per a malalts crònics.

A Portugal, la vaga general del 14-N era convocada per la CGTP, amb el suport d'algunes federacions de la UGT lusitana, mentre que a Grècia, els sindicats GSEE i Adedy s’havien avançat amb una vaga general, de 48 hores, els dies 6 i 7 de novembre davant de la imminent votació al Parlament grec d'un nou pla d'ajust. Tot i això, per al 14 de novembre van convocar un aturada general de tres hores (de 12.00 a 15.00 hores), així com una manifestació passat el migdia. A Itàlia, la CGIL havia convocat una aturada general de quatre hores i manifestacions a tot el país.             A Bèlgica, l’11 de novembre hi va haver una manifestació contra el tancament de la planta de Ford, mentre que el 14-N les tres centrals belgues, juntament amb la CES, es van concentrar a les ambaixades de Grècia, Portugal, el Regne d’Espanya i Itàlia, on van lliurar diversos escrits de protesta i solidaritat. També a Bèlgica s'organitzà un acte per lliurar a la Comissió i al Consell europeu el 'Premi Nobel de l'Austeritat', que tenia la forma d'un bumerang, i, a més a més, es van fer assemblees de fàbrica, amb o sense interrupció del treball. Les organitzacions territorials valones havien convocat vaga general per a aquest dia.                        A la República francesa es van fer més d’una trentena de manifestacions, mentre que a Alemanya la DGB havia organitzat manifestacions i assemblees a diverses ciutats, amb un acte significatiu a la Porta de Brandenburg, i els resultats seran lliurats a la cancellera Angela Merkel. La manifestació de Berlín del 14-N, convocada per la Federació Alemanya de Sindicats (DGB), va sre secundada pel sindicat anarcosindicalista Unió de Treballadors i Treballadores Lliures (FAU), pel partit socialista Die Linke, un sector esquerrà de Els Verds i diverses organitzacions comunistes, trotskistes, internacionalistes i socialdemòcrates. La marxa de Berlín va destacat també per la presència d'un nombrós grup de persones expatriades dels estats espanyol, italià i grec, per un parell de banderes de les delegacions madrilenyes de CCOO i UGT i pel clam en solidaritat amb la rebel•lió de sol•licitants d’asil i les persones en vaga de fam davant la Porta de Brandenburg.                                              A Alemanya no s'ha viscut pas una vaga general aquest 14-N, però sí un centenar de manifestacions. La vaga general, la vaga política, les vagues de funcionaris, les vagues no relacionades amb convenis laborals i els piquets estan prohibides explícitament per llei, tant a Alemanya com a Àustria. A més a més, les vagues en solidaritat amb les reivindicacions d'altres sectors estan també molt restringides. Tampoc és permeten mobilitzacions que afectin a tot Alemanya o varis Länder al mateix temps. El dret de vaga tampoc està especificat en cap normativa, tot contradient l'article 23 de la declaració dels Drets Humans, els Convenis 87 i 98 de la OIT i l'article 6 de la Carta Social Europea. Tanmateix, la única interpretació existent en la constitució és l'article 9 sobre la llibertat d'associació. L'argument esgrimit per tots els governs de l'Alemanya de postguerra per no legislar el dret de vaga, és que la vaga va en contra del principi de consens que domina les relacions laborals al país. Tot i la poca mobilització a l'Estat alemany, la baixa participació en les convocatòries anticapitalistes i les traves legals del dret a la vaga, les principals manifestacions de suport al 14-N han tingut lloc a Berlín, Dresden, Gelsenkirchen, Hamburg, Munic, Bochum i a la metròpolis bancària de Frankfurt am Main.                                            A Àustria, Polònia, Dinamarca, el Regne Unit de la Gran Bretanya, Holanda, Suïssa i Suècia es van celebrar diversos actes de solidaritat amb els països europeus del sud i de suport a la jornada europea de lluita, mentre que a Romania es van organitzar diverses manifestacions i a Finlàndia hi va haver accions mediàtiques i polítiques per reclamar el respecte als drets dels treballadors.                                     Per altre banda, el dissabte 17 de novembre, a la República Txeca i a Eslovènia hi havien convocades manifestacions contra les retallades.
Per la seva banda, el premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz digué a Barcelona el dilluns 5 de novembre que la sortida d'Alemanya de l'euro ajudaria la resta de la zona euro a créixer i a sortir de la crisi, perquè els altres països podrien abaixar el tipus de canvi i, per tant, els seria més barat exportar. En una conferència als alumnes del Graduate School of Economics, l'economista nord-americà va advertir del perill d'implosió de la zona euro, si no es resolia degudament el projecte d'unió bancària, i que ens trobàvem a la meitat de la crisi 'o potser tot just al primer quart'. Així mateix, va criticar el programa dels republicans dels EUA que propugnen l'austeritat, com es fa al Regne d’Espanya.

Els sindicats amb representació a TV3, on es va fer vaga el 14-N igualment que a Catalunya Ràdio, ja havien fet una vaga parcial entre les 23.30 i la 01.00 coincidint amb l'inici de la campanya electoral autonòmica catalana. La cadena havia hagut de suspendre el programa especial que s’havia programat a major glòria d’Artur Mas i l'havia substituït per l'emissió d'un '30 minuts' i un 'Sense ficció'. Segons el comunicat dels treballadors, la vaga s'havia programat de manera que “afecti els partits polítics més que la ciutadania” que segueix TV3. Els sindicats de TV3 volen reivindicar 'la importància de la televisió pública i nacional de Catalunya com a estructura de país i, per tant, de la necessitat de comptar amb els recursos humans i tècnics suficients i d'apostar per la producció interna com gestió eficient dels recursos públics”.

Els treballadors d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) fan aturades de dues hores cada torn de servei entre els dies 12 de novembre i el 23 del mateix mes, coincidint amb la campanya electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya i amb la vaga general del 14 de novembre. Els treballadors estan en peu de guerra perquè TMB els ha suprimit la paga de Nadal, en aplicació voluntària del decret llei estatal destinat als funcionaris, i els conductors d’autobús no ostenten aquesta condició. La nova vaga ha estat convocada pels sindicats CGT, PSA i ACTUB, que han avisat del perill que el conflicte es radicalitzi i asseguren en un comunicat que “a partir d’ara, cadascú haurà d’assumir les conseqüències dels seus actes”. Aquesta referència va destinada als sindicats UFT, ACAT i SIT, que van signar un acord amb la direcció de TMB pel qual aquesta es comprometia a avançar una part del sou per pal•liar la supressió de la paga de Nadal. Aquest avançament es podrà retornar durant el 2013, prorratejada en les 12 mensualitats. Des de la CGT rebutgen aquest acord ja que asseguren que “no volem que ens avancin les pagues, només volem saber quan ens tornaran els diners que ens estan descomptant”, i està molt molest amb UGT de qui diu que “no té ni perdó ni excusa per fer el que ha fet, el mateix dia que els seus companys de metro van boicotejar un acte de l’alcalde Trias a Sant Martí, no van dubtar a treure el bolígraf per signar al costat del SIT”.

L’Estat capitalista espanyol es blinda enfront les protestes socials. No només endureixen les lleis per criminalitzar la protesta social, sinó que, en plenes retallades, la despesa en material antiavalots passarà de 173.670 € al 2012 a 3.260.000 el 2013.                                                                   El pressupost a cinc anys es dispara de 759.330 euros a 10 milions. Segons publica el diari ‘El Mundo’, la despesa en material antiavalots i equipament de protecció de la Policia Nacional espanyola es multiplicarà 18,8 vegades el 2013, un 1.780% més, segons recull el Projecte Pressupostos Generals de l’Estat per al proper any.                                     Malgrat les retallades, la despesa en noves inversions i renovació de "Material Antiavalots i Equipaments específics de protecció i defensa" s’elevarà des dels 173.670 euros d’aquest any a 3.260.000 el 2013 .                                          Si a això li sumem el recent enduriment del Codi penal mitjançant el qual es criminalitza la protesta social i es converteixen en delictes actituds pacífiques vinculades als moviments de protesta social, l’estratègia de l’estat sembla clara: saben que se’ls ve a sobre una onada de protestes i les volen parar com calgui. Les polítiques neoliberals que ens estan portant a la ruïna no es negocien i al qui no li agradi, que es lamenti sol a casa, si surt al carrer pals i presó.                                                                                       En concret, la despesa es dispararà en la reposició d’aquest material. Si en els pressupostos del 2012 es contemplava una despesa total de 759.330 euros durant cinc anys, entre 2011 i 2015, l’Executiu espanyol preveu ara una inversió de 10.020.000 d’euros entre 2012 i 2016.                               Els anteriors pressupostos contemplaven una despesa d’entre 148.260 i 157.330 euros anuals entre 2012 i 2015 en la reposició d’aquesta partida.                                               Ara, el Govern espanyol preveu gastar 148.260 euros aquest any i multiplicar la partida a 3.240.000 el 2013 i 3.190.000 el 2014 i 2015.                                                                        Respecte a la inversió en nou material, aquest concepte només repunta de 25.900-27.410 euros anuals. El projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2013 no desglossa en més profunditat la destinació de cadascuna de les partides.    

En el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) es recullen alguns contractes signats amb proveïdors de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, com el milió i mig invertit en artificis fumígens i lacrimògens de Falken a finals de 2011 o 147.441 euros en armilles de Fedur per les Unitats de Prevenció i Reacció del Cos Nacional de Policia. Fa tres anys, el 2009, la Policia va comprar 232 escuts antibala per les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) per 103.414 euros, a 517 euros la unitat; 500 armilles antibala a 389 euros cada un; 714 escuts antiavalots transparents a 140 euros, i 250 armilles anticops a 300 euros. Les màscares de protecció respiratòria adaptables als cascos dels antiavalots valen 296 euros la unitat, segons un procediment obert per la Direcció General de la Policia el març d’aquest any. Els artificis lacrimògens valen 27,9 euros, IVA inclòs. El ministeri de l’Interior va encarregar 2.000 unitats per un import màxim de 55.800 euros al febrer del 2011. Les pilotes de goma, utilitzades per les Forces de Seguretat d’Espanya i Portugal, valen 90 cèntims d’euro.

Ara resulta que el debat sobre la independència de Catalunya ha arribat fins al diari cubà ‘Granma’, l'òrgan oficial del Partit Comunista de Cuba. Aquest diari assegura en un article publicat el passat dimarts 6 de novembre que la independència de Catalunya, “fins fa poc difícil d'imaginar, s'ha convertit en una possibilitat”. Repassa els esdeveniments més importants que hi ha hagut des del passat 11 de setembre, i parla amb dos economistes: el catedràtic emèrit de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona Jacint Ros Hombravella i el catedràtic d'Economia de la Universitat Complutense de Madrid, Mikel Buesa. Hombravella diu que una Catalunya independent seria perfectament viable econòmicament i seria el sisè estat amb més renda per capita de la UE.                                                En canvi, Buesa opina que Catalunya es convertiria en l'estat 'més deficitari del món' i tindria una caiguda del PIB del 8,8%. Per cert, Mikel Buesa és el catedràtic que fa unes quantes setmanes va calcular els efectius militars que caldrien per ocupar Catalunya en cas d'independència, en un article a ‘Libertad Digital’. Deia que en farien falta 270.000, més dels que té l'exèrcit espanyol.La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, s'ha afegit a les amenaces contra Catalunya si emprèn el camí cap a la independència. Aguirre ha escrit un apunt al seu bloc per avisar el president Artur Mas que “ha de saber” que és el president de la Generalitat de Catalunya, que és una institució “que emana de la Constitució” i que, per això, sense la Constitució espanyola “no seria res”. Aguirre es refereix a les paraules de Mas, que ha dit que ni els tribunals ni la constitució no podran parar el procés sobirnanista, i diu que és “una declaració d'aquest calibre no pot quedar sense resposta”. I afegeix: “Si qui ha jurat complir i fer complir les lleis crida a no complir la llei de lleis, que és la constitució, el què fa és convertir Catalunya en la regió sense llei”. “Si no es compleix la primera llei de totes, qui complirà les altres? Qui pagarà impostos? Qui complirà un contracte? Qui respectarà els béns dels altres?”, es pregunta Aguirre.

I la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha admès que l'estat elabora informes “jurídics i econòmics” per frenar la independència de Catalunya. Troba lògic fer-ho “quan hi ha qüestions polítiques d'especial transcendència un govern estudiï les conseqüències polítiques i econòmiques de qualsevol assumpte”. Segons la vicepresidenta, forma part de la tasca de tots els ministeris fer aquest tipus d'estudis. I ha tornat a evitar respondre si el Regne d’Espanya vetaria una Catalunya independent dins la Unió Europea. Sáenz de Santamaría afirma que la independència de Catalunya és una mera hipòtesi que no s'ajusta a la voluntat de catalans i espanyols. Segons la vicepresidenta espanyola, és feina de tots els ministeris de fer estudis per tenir un “coneixement fonamentat, realista, seriós i solvent de les conseqüències que pot tenir per al conjunt d'Espanya i per a una part” un fet com la independència. En aquest sentit, ha reconegut que el ministeri d'Afers estrangers va elaborar un informe que deia que una Catalunya independent tindria una forta caiguda del PIB. I ha dit que hi ha uns altres informes “de naturalesa jurídica i econòmica” que duen a terme els altres ministeris sobre aquesta qüestió. 

De fet, el Govern espanyol ha anat més enllà en aquest cas, i ha creat una unitat de crisi contra la independència del Principat de Catalunya,impulsada el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i l'integren també el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce; l'advocada general de l'estat Marta Silva i un representant del ministeri d'Interior.  Al mateix temps, la subdelegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanps de Luna, imposa la seva autoritat enfront la Generalitat, com ara amb els fets del 14-N al vespre a via Laietana, comptant amb el suport polític de Sánchez Camacho, i es va reunir el passat 5 de novembre, acompanyada dels subdelegats a Barcelona, Lleida i Tarragona, el cap superior de la Policia Nacional a Barcelona i el general en cap de zona de la Guàrdia Civil, amb el cos consular destacat a Barcelona, al qual va recordar, de manera contundent, que la relació diplomàtica bilateral Estat i consolats, “com bé sabeu” va afirmar, s’estableix només entre els estats que aquests cònsols representen i el Govern del Regne d’Espanya. Llanos de Luna, convidada pels cònsols, va respondre a preguntes d’alguns dels prop de seixanta representants diplomàtics assistents. A una sobre la possibilitat d’una Catalunya independent, Llanos de Luna va contestar que no és una hipòtesi prevista pel Govern espanyol, però que si es fessin passos en aquet sentit estarien els seus autors fora de la llei i s’aplicaria la legalitat de l’Estat.

Però, la majoria de la gent que va sortir als carrers el 14-N a Catalunya, que suma en total del Principat més persones que les de la marxa convocada el passat 11 de setembre per l’Assemblea Nacional Catalana, pensa que el xerraire Artur Mas acabarà arribant a algun tipus d’acord amb Mariano Rajoy en comptes de proclamar cap tipus d’independència total catalana i pactarà, com sempre fa CiU amb l’Estat, un tipus de sortida financera, possiblement d’ordinalitat com deia l’altre dia Enric Juliana, amb unes condicions polítiques que rebaixin les promeses electorals d’un estat propi català.

En aquest context caòtic de crisi política de l’Estat espanyol i confrontació declarada, el company i cantautor criat a l’exili Paco Ibañez afirma en una entrevista publicada el dilluns 5 de novembre al diari ‘El Periódico’: “Aquí hi ha un poble sencer que es manifesta i és amo de les seves vides. Així que aquí tenen un soldat per al que vulguin els catalans.” Declaracions, com ara les de Paco Ibañez, fill d’un destacat militant anarcosindicalista del ram de la fusta, alarmen la burgesia catalana que no vol de cap manera que el moviment llibertari s’apunti a dirigir un procés d’autodeterminació nacional català en el marc del socialisme autogestionat i autogestionari.                                             Avui mateix, en el diari del comte de Godó, el columnista habitual Antoni Puigverd demana una mena de reconciliació amb els sectors més sindicalistes del moviment llibertari enfront d’aquells que atribueix ser membres d’un “anarquisme extremista”, encara que recorda que Salvador Seguir, l’any 1919, va proclamar a Madrid que el catalanisme obrer era genuí del país, “essent el burgès només instrumental”. Al mateix temps, l’escriptor bisbalenc Puigverd, en •Els Matins’ de TV3 d’avui dijous, en la seva lectura del 14-N apuntava a l’existència d’una situació de crisi que podria comportar “una revolució anarquista” a casa nostra. Tantmateix, en l’editorial de ‘La Vanguardia’ llegim que “hauria de provocar preocupació per la pèrdua d’influència sindical, ja que assenyala que un dels elements bàsics de la democràcia, les centrals sindicals, corren el risc de convertir-se en un instrument obsolet, i quan falten eines per encarrilar els descontentaments socials, aquest pot ressorgir de forma espontània i incontrolable, amb conseqüències desastroses.”                                                                                   

Gent, cal ser optimistes, ja que és l’hora de l’ofensiva llibertària. De victòria en victòria fins al triomf proletària!