De les turbulències pujolistes de seu impossible viatge a Ítaca al veritable viatge a Icària dels destacaments obrers revolucionaris

Davant l’ensorrament pujolista i la manca de diligència de l’ERC, cosa que no solament representa una derrota electoral de la burgesia nacional catalana, sinó també el fracàs de la maquinació anomenada Assemblea Nacional Catalana, per part de l’Europa del Capital, solament hi ha una sortida: un procés cantonalista comarcal d’alliberament social i territorial com una manera directa i immediata 

d’autodeterminació i revolució social autogestionària

[Editorial TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/11/2012]

Sense creure en cap mena de conspiració i paranoies similars, volem recordar en aquesta tarda electoral catalana que segons el novel·lista Joan Sales, catòlic catalanista breument passat al PSUC en temps de guerra, com molta gent d’ordre davant la revolució socialista catalana del 19 de juliol de 1936, considerava que el que fa a la Barcelona del 37, igual que la del 1938, altrament resultarien un fets racionalment incomprensibles sense el paper que van jugar agents dobles, provocadors, uns personatges més sòrdids i més tèrbols, “els fills de puta de tota mena en una paraula”.

En aquest sentit, el gener de 1938, Joan Sales recull el fet que Dolores Ibárruri, “La Pasionária”, deia a Barcelona que “els nacionalistes petit burgesos [catalans] són dignes del paredó.”

Dintre d'aquest context, després de les jornades de Maig de 1937, fa 75 anys, el jacobí del PSOE i president del Govern de la República espanyola, quan es va assassinar Berneri i Nin, buscava la suspensió de l’Estatut d’Autonomia i la Generalitat de Catalunya argumentant raons d’emergència espanyola sota la pressió stalinista de La Passionària i companyia.

També cal recordar el document testimonial del voluntari de les Brigades Internacionals Sygmunt Stein sobre les jornades sagnants de Maig 37, en les seves memòries polítiques d’un militant anticapitalista, escrites en yiddish i que ara s’han traduït al francès (‘Ma guerre d’Espagne’, Seuil, París, maig de 2012, pàgines 141-151),on explica que mentre Kirtchev, el comissari polític brigadista de la base d’Albacete, feia un discurs patriòtic en el qual afirmava que com “la República espanyola es trobava en greu perill a causa de la traïció trotskista i la del POUM, el qual s’havia ofert a ser el braç dret de Franco, a causa d’una maquinació insurreccional a Barcelona contra la Generalitat, s’havia reprimit i liquidat aquest moviment, cosa que cal defensar amb fermesa, ja que membres de les Brigades Internacionals han participat amb valor en aquests combats”, també exposa clarament que un agent stalinista i comissari polític, anomenat Tcholov, que havia estat a Barcelona durant els dies de maig esmentats li va confessar, alegrement, el fet que tot plegat era la fi del POUM i que a Barcelona tot havia anat sobre rodes, “amb rigor del tot bolxevic”, ja que “se’ls va fer sortir al carrer, amb les armes a la mà, i finalment estan morts i enterrats”.

A més, sense donar gaire detalls va manifestar que els stalinistes havien organitzat a Barcelona una provocació a fi del triomf d’aixafar igualment el POUM que l’anarcosindicalisme.

Stein explica que personalment sabia que s’havien organitzat destacament arreu de l’Espanya republicana per anar a Barcelona en pla provocador i encendre el foc per liquidar tota oposició a Stalin a casa nostra. Així, desenes de milers d’homes armats s’havien desplaçat a Barcelona amb aquesta finalitat d’atacar la classe obrera catalana. Tcholov va explicar que el 3 de maig, stalinistes infiltrats en els guàrdies d’assalt havien assaltat la Telefònica de la plaça de Catalunya, a Barcelona, on hi havia el control obrer sindicalista. Obrers anarquistes i del POUM s’havien defensat.

El pla stalinista va triomfar i “els enemics del Poble” van quedar com insurrectes contra els governants legítims, cosa que justificava la liquidació d’anarquistes i del POUM.

Més tard, el brigadista Leizer Gezerd, que havia participat personalment en les provocacions stalinistes a Barcelona, va confessar a Stein que la ciutat estava plena d’agents stalinistes i quan les masses obreres catalanes van sortir al carrer centenar d’agents provocadors stalinistes es van barrejar-hi i les esveraven tot cridant “A les barricades!”, aixecaven llambordes i bolcaven tramvies per fer-les, però tot seguit se’n anaven a l’altra banda de les barricades obreres per disparar contra aquestes masses. No es tractava solament de matar gent del POUM, el que es volia era llançar més llenya al foc tot cridant a la insurrecció contra la República i la Generalitat. Cal tenir en compte que aquest testimoni pràcticament era desconegut fora d’alguns cercles afins a l’autor, que va morir a París poc abans del Maig 68.

Enric Juliana, en la seva crònica de l’ambient polític a Madrid aquests dies de caos creixent, publicada en l’edició de dissabte 24 de novembre del diari de comte de Godó, dia de reflexió electoral oficial al Principat, de manera irònica i subtil al mateix temps, deixa anar molta informació que s’ha de llegir entre línies com en temps del franquisme. Hi ha molts missatges sobre agents estrangers en el Regne, en aquest moment en que el laberint espanyol passa per una foscor política i sota els serrells de jocs subterranis, tot plegat en el marc d’una sensació que es pot ensorrar l’Estat espanyol, fins que algú, sense definir per part del periodista, “cinc minuts abans del desastre, troba una sortida, un pacte, una drecera, un compromís històric, un govern TÈCNIC...”.

També deixa anar allò de les lògies maçòniques, potser pensant amb el general Prim i Pérez Galdós, o també com un escenari d’oposició laica a l’hegemonia política de la secta Opus Dei als ministeris de Justícia i Interior del govern Rajoy, com també a l’entorn de CiU.

Però, Juliana, potser per no perdre la feina al grup Godó es guarda de fer esment sobre la secta destructiva i totalitària anomenada Opus Dei, la qual des del Vaticà treballa per salvaguardar la FAES d’Aznar i la tresoreria pujolista enfront la rebel·lia policial en marxa. El periodista de Badalona escriu:“Espanya s’està italianitzant a marxes forçades”, amb aquests enrenous “amb papers secrets”, però “la temptació de fer saltar una companyia electoral pels aires” encara imposa un cert respecte a Itàlia. En aquest sentit, Juliana analitza que “la imatge d’una democràcia descosida que comença a cedir” en els processos electorals no afavoreix el Regne.

I el cronista de ‘La Vanguardia’ també exposa el fet que “la premsa anglosaxona” ens està “observant en lupa”, en un moment en que Artur Mas “li ha faltat astúcia”, per no ser prou “gradualista” per “molt que la gent l’emprenya”, i deixa anar així com si no vol que “la premsa anglosaxona simpatitza amb la causa catalana, aquest dies ho està demostrant, però no sé si és una simpatia genuïna: als anglesos els interessa accentuar les contradiccions de l’Europa en forçat procés de germanització, i els nord-americans mai no han acabat de digerir l’euro, la causa catalana parla anglès, però no oblideu que els altres països europeus sempre desconfiaran de qualsevol fragmentació, Itàlia tem la fragmentació, cert, el catalanisme no és la Lliga Nord, però no és fàcil d’explicar-ho a Roma.”

Finalment, el missatge Juliana és esgrima: “Mas ha rebut un avis: ‘Si ens vol trencar, abans et trenquem a tu’.”

Un atac de Juliana i el grup Godó al projecte d’un lobby policial en curs no solament a nivell del Principat, també a tot el Regne, que segurament es dirà “plataforma de policies contra la corrupció”, cosa que significa que quan agents de l’ordre públic es planten, com van fer els guàrdies d’assalt l’estiu de 1936 per l’assassinat feixista del tinent Castillo i fan un consell de guerra de cuneta a Calvo Sotelo, considerat inductor intel·lectual d’aquest atemptat terrorista contra el Front Popular, això vol dir que “negres tempestes agiten els aires” i les condicions objectives de revolució socialista llibertària del proletariat creixent estàn donades gràcies a un procés caòtic capitalista peninsular dins aquesta segona i potser gran depressió mundial del Capital, traduït en el Regne d’Espanya en una deriva de buit de poder, com demostra que el Sindicat Unificat de Policia hagués derrotat sense disparar cap tret l’hegemonia política de la burgesia nacional catalana avui, 25 de novembre, sense urnes ni pistoles, solament amb una roda de premsa sindical policial, que comptava amb el suport de sectors sindicals dels Mossos d’Esquadra, els quals segurament donaran un dia d’aquests l’estocada definitiva al domini pujolista que patim.

Aquesta és l’esgrima, amic Juliana, stalinista de Badalona passat a la menjadora de la banda dels Quatre: els dos Jordi Pujol, pare i fill, el seu esperit gens sant Artur Mas i el nou Capità Collons, Felip Puig, amb un tresorer comptable d’aquesta colla, que segons fonts de sectors dels Mossos agents d’aquest cos van enxarpar amb un carregament de bitllets de 500 euros i Òsacar, “al qual no hi ha manera de fer-li un registre a casa seva”, segons un cap policial, ja que té protecció especial de l’Estat, gràcies a la secta Opus Dei, i la Generalitat, gràcies a Artur Mas i Felip Puig, qui va tenir llengua tot amenaçant els mossos amb represàlies si obrien diligències prèvies sobre aquest tresor que el partit portava a paradisos fiscals i inversions en negocis a l’estranger.

A més, segons el SUP, deixant de banda aquest “responsable polític” de Convergència que uns mossos van enganxar amb les “bosses de 500 euros”, hi ha “molta indignació” i un “gran malestar” a la Policia Nocional espanyola i al cos dels Mossos d’Esquadra ja que moltes diligencies prèvies “s’aturen quan això afecta a polítics de tots els partits” de l’arc parlamentari espanyol i de les autonomies i en alguns casos fiscals i jutges aturen els afers delictius de partits igualment que fan els comandaments policials. I per postres, en les diligències s’esborren els noms d’importants empresaris i de dirigents polítics.

En el cas Palau, en que hi ha la cúpula de Convergència, és dóna la coincidència que la fundació IReS, de la qual és patró honorífic el jutge encarregat, poc després que Josep M. Pijoan es fes càrrec de les diligències judicials, aquesta fundació va rebre una subvenció del Govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Artur Mas, 677.000 euros, segons se’n fan ressò aquests dies de caos pujolista alguns diaris i el setmanari ‘El Triangle’.

El secretari general del Sindicat Unificat de Policia (SUP), José Manuel Sánchez Fornet, va afirmar el passat divendres negres per CiU i la gran patronal espanyola a nivell de transparència de les seves manifestes corrupteles que les diligències policials d’aquell informe que va publicar ‘El Mundo’ es quedaven curtes i que el seu sindicat policial, tot i que sí hi surt el pare del president Artur Mas i un fill de l'expresident Jordi Pujol. Segons Sánchez Fornet el document té timbre i va aparèixer en una carpeta de documents anònims de la UDEF juntament amb altres documents algun dels què havien estat remesos al jutjat el 14 de novembre. El SUP va entregar aquestes diligència, a mà, el mateix divendres al jutge del cas Palau de la Música, a Barcelona. Sánchez Segons el secretari del SUP el document ha arribat a les seves mans de part de policies "indignats per tanta corrupció no investigada" i "desconeix els motius" pels què el Ministeri de l'Interior no ha estat capaç de trobar-lo en la seva investigació interna ordenada pel ministre Jorge Fernández Díaz. Ha explicat que es tracta d'un esborrany de 17 pàgines que li sembla que ha estat elaborat per "persones que coneixen de sobra aquesta investigació que s'està duent a terme a l'entorn del cas Millet".

Al document policial, fins ara amagat en un calaix del Ministeri, "es parla de suposat finançament il·legal de CiU". Segons ha afirmat, conté "una sèrie de dades i de comptes en paradisos fiscals" i en la seva opinió "qualsevol jutge que tingui un informe com aquest hauria d'encarregar una investigació". Amb tot, ha admès, el document no té data ni signatura, perquè "ve tapat el número del carnet professional" de qui el va redactar. Tampoc hi consta qui va ordenar que s'elaborés. Segons Sánchez Fornet, els agents que li van fer arribar li van dir que s'havia fet "fa uns mesos" i que "estava en una carpeta amb altres documents pendents de la decisió corresponent del comandament, que havia de fer les consultes oportunes per veure si s'incorporava al sumari".

Per la seva banda, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, pressionat per l’Opus Dei que vol ocultar amb palades de sorra les corrupteles de CiU i també el fet que Aznar i la FAES també estiguin en l’afer Millet, havia ordenat l'obertura d'una investigació interna al Cos Nacional de Policia per determinar l'origen del que consideren una filtració sobre la investigació al voltant al president de la Generalitat, Artur Mas, i la família de l'expresident Jordi Pujol així com del conseller Felip Puig i destacats empresaris espanyols. Aquesta decisió es va produir arran de la informació del diari 'El Mundo' en què es recull un informe de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que sosté que part de les comissions que les empreses, com ara Ferrovial i Fomento y Contratas, pagaven CDC a través de la trama del Palau de la Música "s'han desviat a comptes personals dels seus dirigents". Al mateix temps, el PP havia exigit explicacions perquè Mas i Pujol "tindrien els seus diners a Suïssa mentre demanen la independència de Catalunya", i a més s'ha compromès a portar fins al final les comissions d'investigació que acusen a Mas d'haver paralitzat. I el candidat de C's a les eleccions catalanes, Albert Rivera, havia reptat el president de la Generalitat i cap de llista de CiU, Artur Mas, a "dir que la policia menteix", referint-se a la presumpta existència de comptes a Suïssa i Liechtenstein controlats per ell i per la família de l'expresident Jordi Pujol. "Volem saber si diu que la policia menteix. Que doni la cara sobre l'informe policial", havia declarat a la premsa referint-se al informe de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que revela l'existència de comptes numerats en aquests dos països on presumptament anaven a parar part de les comissions de la trama del Palau de la Música, segons ha publicat 'El Mundo', on comanda del metrallador del pujolisme Pedro J. Ramírez. "Demanem al Govern (català) que expliqui si és veritat que cobrava comissions a canvi de concessions", ha afegit el candidat.

En aquest context de caos espanyol, Vicent Partal, antic militant stalinista valencià del PSAN, es treu la careta a Vilaweb, en plena crisi de la credibilitat del pujolisme en general i d’Artur Mas en particular, i surt amb aquesta defensa dels esmentats clans dretans i corruptes, que volen que sembla que canvi tot per no canviar realment res, i escriu, divendres 17 de novembre, això: “... crec que cal seguir amb atenció un moviment de fons que em sembla perillós. Constate des de fa dies que un cert independentisme d'esquerres comença a posar-li moltes pegues a la independència ... perquè és CiU i Mas qui encapçala ara mateix el moviment. No renenguen d'ella però cada vegada més es fan forts en la seua particular batalla partidària. Ignora si això és culpa de les eleccions però confeses que em comença a preocupar.”

Si el divendres 16 de novembre van ser el president Artur Mas i l'expresident Jordi Pujol, el passat dilluns les filtracions policíaques a ‘El Mundo’ acusaven el conseller d'interior Felip Puig d'haver rebut 250.000 euros del Palau de la Música i a més també acusa els Mossos de destruir-ne les proves. I totes aquestes informacions les han aprofitades el PSC, el PP i Ciutadans per atacar Mas i CiU en plena campanya electoral. El candidat del PSC, Pere Navarro, havia reclamat a Mas “una declaració solemne i formal desvinculant-se de qualsevol sospita que el relacioni amb paradisos fiscals”. També havia fet extensiva la petició al conseller d'Interior, Felip Puig i havia demanat que CiU deixi d'identificar els atacs a alguns dels seus dirigents amb agressions a tota la gent de Catalunya. “No es pot confondre les persones amb Catalunya”, havia sentenciat, tot afegint que a CiU havien d'esforçar-se en eliminar “les sospites pels precedents” que té en altres casos.

Al mateix temps, la candidata del PP, Alicia Sánchez-Camacho, no havia descartat demanar la dimissió de Felip Puig si aquest no dóna “explicacions contundents” sobre la suposada destrucció de proves del cas Palau per part dels Mossos d'Esquadra, i havia exigit la seva compareixença. A més, havia reconegut la presumpció d'innocència dels assenyalats en les informacions que ha publicat aquest diari en els darrers dies, però els havia demanat que diguin clarament si tenen comptes a Suïssa i si no han cobrat comissions.

Finalment, el candidat de Ciutadans, Albert Rivera, havia opinat que Artur Mas quedaria “inhabilitat” per ser president de la Generalitat si no dóna explicacions públiques sobre la suposada corrupció i comptes en paradisos fiscals. Rivera volia que Mas, Jordi Pujol i Felip Puig desmenteixin aquestes informacions o es querellin no contra el diari ‘El Mundo’, cosa que ja han fet, sinó contra la unitat policial que havia redactat aquest informe explosiu, que fins i tot donava per moderat, el passat dijous 22 de novembre, el moviment social ATTAC Catalunya, que lluita el dia a dia contra corrupteles i paradisos fiscals.

Si aquests polítics de Convergència no ho fan, havia dit Rivera, considerarà que “qui calla atorga”. També havia demanat a Felip Puig que, com a conseller d'Interior de la Generalitat, investigui si els Mossos van esborrar noms de polítics entre els papers decomissats al Palau de la Música.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, havia justificat i apuntat aquest el dilluns 19 de novembre que l'Agència Tributària està investigant i actuant en comptes de dirigents polítics de CDC després d'haver indicis d'irregularitats i il·licitud, en tenir "comptes no declarades o en paradisos fiscals". Va deixar clar que "l'obligació de l'Agència Tributària és investigar quan hi ha indicis de tinença de comptes que no s'han declarat a la Hisenda Pública o comptes en altres països o en paradisos fiscals". Així, deixava clar que en aquests casos, "l'obligació de l'Agència Tributària és investigar i tirar endavant esta investigació i procedir a la mateixa des de la prioritat de lluitar contra el frau fiscal, i això és el que fa il·lícit tenir estos comptes a l'exterior, que no estiguen declarats a la Hisenda Pública de manera regular".

Davant aquest procés de vuit de poder en curs i la rebel·lia de sectors del propi cos de Mossos davant tanta corruptela i l’estratègia estatal de que la policia autonòmica perdi algunes competències, especialment a partir de l’episodi, propi d’una crònica costumista de Pérez Galdós, del 14-N a la Direcció de la Policia Nacional a Barcelona, a via Laietana, la Direcció General dels Mossos d'Esquadra havia apel·lat el dilluns 19 de novembre a la cohesió interna davant dels atacs que estan rebent aquests últims mesos, i constata que "les falsedats i les calúmnies que es difonen contra el cos tenen com a finalitat destruir el prestigi de la policia de Catalunya".

En un comunicat intern enviat als policies autònoms, al qual hi havia tingut accés Europa Press, la Direcció General assegurava que el cos "no ha actuat mai sota criteris polítics o partidistes, ni sota el mandat de l'actual govern ni en mandats anteriors". Defensen l'"honorabilitat i professionalitat de totes les actuacions dels agents i comandaments de Mossos, que estan guiades per la seva vocació de servei a la ciutadania i pel mandat estatutari de garants de la seguretat pública", després de l'aparició d'informacions el dilluns que asseguren que els Mossos van ocultar i van destruir proves del cas Palau. "Aquesta evidència i concurrència d'interessos contra el Cos de Mossos d'Esquadra fa que la Direcció General apel·li a tots els membres del cos a estar orgullosos de l'uniforme que porten, a mantenir la professionalitat demostrada fins ara i a actuar amb ple respecte a l'ordenament jurídic", prossegueix el text. Per a la Direcció General, garantir la "cohesió interna i el respecte a la legalitat vigent, qualsevol atac contra els Mossos serà debades, posarà en evidència els seus autors", i comportarà que s'emprenguin accions legals contra els seus responsables.

Davant l’ensorrament pujolista i la manca de diligència de l’ERC, cosa que no solament representa una derrota electoral de la burgesia nacional catalana, sinó també el fracàs de la maquinació anomenada Assemblea Nacional Catalana, per part de l’Europa del Capital, solament hi ha una sortida: un procés cantonalista comarcal d’alliberament social i territorial com una manera directa i immediata 

d’autodeterminació i revolució social autogestionària.

Gent: Mossos mai més i milicians sempre!. 

De piquets de vaga a destacaments obrers en patrulles de control.

Això serà autodeterminació. Això serà socialisme.