Una
de les imatges del dia, que exemplifica a la perfecció la situació
per la qual estan travessant les classes treballadores.
Un
policia antiavalots empeny per unes escales a una integrants d'un
piquet informatiu davant la mirada de desenes de persones.
Imatge
difosa a Twitter.
[font:
Vilaweb 15/11/2012]
Xavier Muntanyà
Els
Mossos estaven des de primera hora en tensió agressiva, com de
sobredosi d’amfetamines. Especialment, els que protegien la seu
hiperfortificada de CiU, al carrer Còrsega. Els d’uniforme i els
de paisà. Per cert, cada dia més ridículs en el seu intent de
semblar joves i alternatius. Així anaven, també, de passats de
rosca, com tots hem pogut veure, els que van obrir el cap del noi de
Tarragona, i després van pegar a una noia que protestava. Em semblen
un insult les excuses policials, tant les dels seus superiors, com la
del màxim responsable, senyor Felip Puig. És que no han vist el
video? És la policia catalana o la policia convergent ? No diran res
la resta de partits i sindicats ?A mi, em queda la imatge de la seva
brutal prepotència i afecció per les tàctiques repressives de la
dictadura. La xuleria obscena i gratuïta. Tots som sospitosos. El
menyspreu cap als manifestants. L’odi cap als joves, que veuen com
una amenaça. I una actitud militarista desmesurada. Estan acollonits
i es prenen amfetes per a superar la por? Qui els ha acollonit? La
premsa, la patronal o el conseller? O és que s’ho passen bé? Quan
ja s’havia calmat la situació i la gent tornava cap a casa, a Via
Laietana - Urquinaona van fer un passadís, entre els furgons i ells.
Anaven dient: “Pasad, pasad”. No hi havia més remei. Era un
embut. I quan la gent passava, els apallissaven amb la porra. La gent
cridava, plorava... Semblava que ells s’ho prenien com un
divertimento.Des que algú va començar a divulgar la idea que a
Catalunya es preparava un “complot anarquista insurreccional”, i
que els comandaments de la policia s’ho van creure, la paranoia ha
anat en augment. Si hi hagués complot anarquista insurreccional,
caldrien més armes que quatre petards, alguna bengala, i uns pots de
benzina, no creuen? On són les proves? On són els dipòsits
d’armes? On són els kalashnikovs? On, el plàstic ? Els plans? Els
caps revolucionaris? Les milícies armades? I el que és més: si
realment hi hagués quelcom de seriós en preparació, creuen de
debò, que petaria al final d’una jornada de vaga general, i seria
dut a terme per quatre o quaranta joves armats amb patins, sprays, i
d’altres elements de pirotècnia fallera?Creient-se i divulgant
aquesta trola demostren el seu menyspreu pels termes “complot”,
“anarquista” i “insurreccional”, cosa normal venint d’ells.
Però el més molest és que ens prenguin per imbècils. Val a dir,
simptomàticament, que l’invent se’l va treure de la màniga la
premsa conservadora, potser per a justificar, retroactivament, la
brutal violència emprada contra els joves del 15-M, a la Plaça
Catalunya. I, de fet, ja va servir d’argument preventiu per a tenir
empresonats, “per si de cas”, i sense proves, un parell o tres de
joves.És molt greu difondre falses amenaces abstractes per a
justificar la repressió. Certs mitjans de molt de pes són
responsables de tirar benzina al foc, d’alimentar la paranoia. Els
mateixos que van batejar el cercle al Parlament, com els “Fets de
la Ciutadella”, perillosa i obscena referència històrica als
“Fets de maig del 37”. Com es pot comparar tot aquell jovent amb
xancletes, amb els enfrontaments armats i sagnants del 37,
encapçalats pels millors pistolers de la classe obrera de Barcelona?
Per favor, senyors! És un insult a la història, a la
intel·ligència, i una infame deformació de la realitat d’avui.
Més menyspreus no caben en una frase pretesament ingeniosa.Des que
alguns destacats personatges vinculats al nacionalisme conservador, o
a l’esquerra republicana van començar a reivindicar la figura dels
germans Badia, s’estan agitant fantasmes absolutament inconvenients
en l’inconscient col·lectiu. Nefastos, també, un cop sembrats en
cervells policials abocats a les tasques de repressió i control.Per
acabar, dues experiències tipus twitter, aquests comentaris que es
publiquen sense comprovar si són veritat o no. Jo vaig haver de
fugir, corrent, pel carrer Sant Pere més Alt, com molts dels
manifestants, assetjats per les maniobres policials dissuasòries.
Semblaven marines a Benghasi. En un revolt, dos nois comentaven: «
Tio, que sí, que t’ho juro. El que ha incendiat el cotxe és un
policia. Jo el conec, segur…!”A Trafalgar - Méndez Núñez, un
petard va importunar el pas intimidatori de dos furgons blindades. A
l’instant, tres o quatre Homes de Harrelson van saltar dels cotxes,
disparant contra la multitud. Em vaig sentir com un camperol vietcong
desarmat. No era Vietnam. Era el carrer Trafalgar de Barcelona, i
nosaltres no havíem disparat ni un sol tret. Ells, ja en duien molts
de trets i d’hòsties repartides. Fins i tot, mala sort, s’havien
carregat un dels seus companys que anava a peu. I no passava gran
cosa més.Simplement, l’adrenalina ambiental lògica al final d’una
jornada de vaga general, en un moment tan bèstia com el que estem
vivint. Per què comencen els disturbis quan arriben els
antidisturbis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada