diumenge, 18 de novembre del 2012

Brutalitat policial amfetamínica

Foto del missatge

Una de les imatges del dia, que exemplifica a la perfecció la situació per la qual estan travessant les classes treballadores. 

Un policia antiavalots empeny per unes escales a una integrants d'un piquet informatiu davant la mirada de desenes de persones. 

Imatge difosa a Twitter.




[font: Vilaweb 15/11/2012]  

Xavier Muntanyà




Els Mossos estaven des de primera hora en tensió agressiva, com de sobredosi d’amfetamines. Especialment, els que protegien la seu hiperfortificada de CiU, al carrer Còrsega. Els d’uniforme i els de paisà. Per cert, cada dia més ridículs en el seu intent de semblar joves i alternatius. Així anaven, també, de passats de rosca, com tots hem pogut veure, els que van obrir el cap del noi de Tarragona, i després van pegar a una noia que protestava. Em semblen un insult les excuses policials, tant les dels seus superiors, com la del màxim responsable, senyor Felip Puig. És que no han vist el video? És la policia catalana o la policia convergent ? No diran res la resta de partits i sindicats ?A mi, em queda la imatge de la seva brutal prepotència i afecció per les tàctiques repressives de la dictadura. La xuleria obscena i gratuïta. Tots som sospitosos. El menyspreu cap als manifestants. L’odi cap als joves, que veuen com una amenaça. I una actitud militarista desmesurada. Estan acollonits i es prenen amfetes per a superar la por? Qui els ha acollonit? La premsa, la patronal o el conseller? O és que s’ho passen bé? Quan ja s’havia calmat la situació i la gent tornava cap a casa, a Via Laietana - Urquinaona van fer un passadís, entre els furgons i ells. Anaven dient: “Pasad, pasad”. No hi havia més remei. Era un embut. I quan la gent passava, els apallissaven amb la porra. La gent cridava, plorava... Semblava que ells s’ho prenien com un divertimento.Des que algú va començar a divulgar la idea que a Catalunya es preparava un “complot anarquista insurreccional”, i que els comandaments de la policia s’ho van creure, la paranoia ha anat en augment. Si hi hagués complot anarquista insurreccional, caldrien més armes que quatre petards, alguna bengala, i uns pots de benzina, no creuen? On són les proves? On són els dipòsits d’armes? On són els kalashnikovs? On, el plàstic ? Els plans? Els caps revolucionaris? Les milícies armades? I el que és més: si realment hi hagués quelcom de seriós en preparació, creuen de debò, que petaria al final d’una jornada de vaga general, i seria dut a terme per quatre o quaranta joves armats amb patins, sprays, i d’altres elements de pirotècnia fallera?Creient-se i divulgant aquesta trola demostren el seu menyspreu pels termes “complot”, “anarquista” i “insurreccional”, cosa normal venint d’ells. Però el més molest és que ens prenguin per imbècils. Val a dir, simptomàticament, que l’invent se’l va treure de la màniga la premsa conservadora, potser per a justificar, retroactivament, la brutal violència emprada contra els joves del 15-M, a la Plaça Catalunya. I, de fet, ja va servir d’argument preventiu per a tenir empresonats, “per si de cas”, i sense proves, un parell o tres de joves.És molt greu difondre falses amenaces abstractes per a justificar la repressió. Certs mitjans de molt de pes són responsables de tirar benzina al foc, d’alimentar la paranoia. Els mateixos que van batejar el cercle al Parlament, com els “Fets de la Ciutadella”, perillosa i obscena referència històrica als “Fets de maig del 37”. Com es pot comparar tot aquell jovent amb xancletes, amb els enfrontaments armats i sagnants del 37, encapçalats pels millors pistolers de la classe obrera de Barcelona? Per favor, senyors! És un insult a la història, a la intel·ligència, i una infame deformació de la realitat d’avui. Més menyspreus no caben en una frase pretesament ingeniosa.Des que alguns destacats personatges vinculats al nacionalisme conservador, o a l’esquerra republicana van començar a reivindicar la figura dels germans Badia, s’estan agitant fantasmes absolutament inconvenients en l’inconscient col·lectiu. Nefastos, també, un cop sembrats en cervells policials abocats a les tasques de repressió i control.Per acabar, dues experiències tipus twitter, aquests comentaris que es publiquen sense comprovar si són veritat o no. Jo vaig haver de fugir, corrent, pel carrer Sant Pere més Alt, com molts dels manifestants, assetjats per les maniobres policials dissuasòries. Semblaven marines a Benghasi. En un revolt, dos nois comentaven: « Tio, que sí, que t’ho juro. El que ha incendiat el cotxe és un policia. Jo el conec, segur…!”A Trafalgar - Méndez Núñez, un petard va importunar el pas intimidatori de dos furgons blindades. A l’instant, tres o quatre Homes de Harrelson van saltar dels cotxes, disparant contra la multitud. Em vaig sentir com un camperol vietcong desarmat. No era Vietnam. Era el carrer Trafalgar de Barcelona, i nosaltres no havíem disparat ni un sol tret. Ells, ja en duien molts de trets i d’hòsties repartides. Fins i tot, mala sort, s’havien carregat un dels seus companys que anava a peu. I no passava gran cosa més.Simplement, l’adrenalina ambiental lògica al final d’una jornada de vaga general, en un moment tan bèstia com el que estem vivint. Per què comencen els disturbis quan arriben els antidisturbis?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada