Convoquen una protesta per reclamar la fi dels barracons de l'Institut de Vilafant aprofitant la visita de la consellera Niubó

Convoquen una protesta per reclamar la fi dels barracons de l'Institut de Vilafant aprofitant la visita de la consellera Niubó

Tindrà lloc el pròxim dimecres 22 de gener entre les 12.20 i les 13 hores davant del centre

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilafant (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 16/01/2025.- Segons EMPORDA.INFO, les famílies dels alumnes de l'Institut de Vilafant han organitzat una protesta el pròxim dimecres 22 de gener entre les 12.20 i les 13 hores per reclamar, un cop més, la construcció de l'edifici que ha d'acollir el centre, actualment ubicat en barracons. En aquesta ocasió, la manifestació s'ha organitzat aprofitant la visita que la consellera del departament d'Educació, Esther Niubó, té prevista al municipi.

La visita de la consellera a Vilafant s'iniciarà a l'ajuntament, on es reunirà amb l'alcaldessa, Montse de la Llave. També hi assistirà el director dels Serveis Territorials d'Educació de Girona, Miquel Marcé. Més tard, es desplaçarà a l'Institut, on atendrà als representants del centre. "Aprofitarem l'ocasió per demanar informació sobre l'estat de la construcció del nou edifici i insistirem en la necessitat urgent de canviar d'instal·lacions", expliquen des de l'Institut en una publicació a Instagram. Simultàniament, tindrà lloc la protesta davant del centre.

Cal recordar que aquest curs fa 16 anys que es va inaugurar el centre instal·lat en barracons. I, malgrat que era una mesura provisional, la construcció de l'edifici que ha d'acollir l'institut continua sense ser una realitat, tot i que l'any 2020 la Generalitat va aprovar de manera oficial la construcció de l'edifici per a l'institut de Vilafant. Per això, volen "un clam comú". "Cridem a manifestar-nos i reivindicar allò que ja fa temps que hauríem de tenir", expliquen els organitzadors en una carta dirigida a les famílies. L'escrit està signat per l'AMPA Institut de Vilafant, l'AFA Escola Les Mèlies de Vilafant, l'AFA de l'Escola Sol i Vent de Vilafant i l'AMPA de l'escola Sant Andreu de Borrassà.

Per l'ocasió, està previst posar a la venda samarretes amb el lema "6000 dies de barracons, necessitem l'edifici ara!". Es podran comprar per 6 euros el mateix dia, o bé el dilluns 20 i el dimarts 21 de 8 a 9 hores en una paradeta que s'instal·larà davant de l'Institut.

"Condicions pèssimes"

Des de l'AMPA es recorda les "condicions pèssimes" en què els 530 alumnes i la cinquantena de professors del centre han de dur a terme les classes. Asseguren estar "encaixonats en mòduls prefabricats, tips de goteres, amb aïllaments completament deficients". A més, expliquen, s'ha hagut de cancel·lar oferta formativa perquè "no es pot impartir per manca d'espais que compleixin uns criteris mínims d'ús".

És per tot això, afirmen, que la comunitat educativa, com actuals i futurs usuaris de l'equipament, s'uneixen, novament, per dir "ja n'hi ha prou!". Segons expliquen, i com ja va avançar l'AMPA l'octubre passat, volen engegar un conjunt d'accions reivindicatives per exigir una data d'inici de les obres i "reclamar que en tenim prou de marejar perdiu". "L'educació no és un tema a mercadejar, és el nostre futur com a societat lliure, i volem les millors de les oportunitats per a les nostres filles i fills", reivindiquen.

El cas del policia infiltrat en moviments socials a Barcelona s’eleva al Tribunal Constitucional

El cas del policia infiltrat en moviments socials a Barcelona s'eleva al Tribunal Constitucional

El recurs d'empara presentat per l'equip jurídic de les afectades requereix a l'alt tribunal que estableixi els "límits legals i ètics" d'aquests operatius. És la darrera opció abans d'haver de recórrer a instàncies internacionals per investigar l'actuació de l'agent D. H. P., que es va infiltrar al centre social La Cinètika, i determinar responsabilitats

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 16/01/2025.- Llegim a Directa que investigar el cas del policia espanyol infiltrat en el moviment llibertari i autònom de Barcelona és a la teulada del Tribunal Constitucional. Després de la triple negativa de la justícia ordinària --Fiscalia, jutjat d'instrucció núm. 21 de Barcelona i Audiència de Barcelona-- a investigar les vulneracions de drets, l'equip jurídic de sis de les dones afectades per l'actuació de l'agent de policia D. H. P., destapat per la Directa, ha presentat un recurs d'empara a l'alt tribunal. És el darrer pas possible a fer abans d'esgotar les vies de la justícia a l'Estat espanyol, que fins ara ha bloquejat la investigació i, així, la possibilitat de determinar responsabilitats.

"En un procés en què s'han vulnerat drets fonamentals, arribar al Constitucional és la via per fer-los valdre", explica Mireia Salazar, advocada del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, part de l'equip jurídic de les afectades per l'agent infiltrat, que va utilitzar les relacions sexoafectives per a la missió, sense control judicial, que tenia assignada a Barcelona.

El col·lectiu antirepressiu Acció contra l'Espionatge d'Estat, que va néixer per denunciar i afrontar col·lectivament els efectes i les conseqüències de les infiltracions --arran del cas que afecta La Cinètika--, fa una crida "a la solidaritat i al suport mutu" perquè consideren que l'espionatge policial comporta vulneracions que "ens afecten a totes". Alhora, recorden que han llançat una campanya de recollida de fons per fer front a les despeses del procés judicial.

 "Especial transcendència constitucional"

En el recurs d'empara presentat, al·leguen l'"especial transcendència constitucional" del cas perquè, remarquen les lletrades, no hi ha cap pronunciament previ sobre els "límits legals i ètics" de les pràctiques policials, com ara l'ús de relacions sexoafectives, per part d'agents infiltrats. Una pràctica, argumenta l'equip jurídic, que "afecta greument la dignitat, la llibertat sexual i la participació política de les persones afectades, alhora que criminalitza i limita els moviments socials".

La qüestió plantejada en el recurs d'empara és si en determinats casos l'actuació d'agents de policia encoberts pot ser "lesiva del dret a la integritat moral".

En concret, la lesió derivada de "crear un marc de confiança, en part, generat amb l'establiment de relacions sexoafectives amb dones sotmeses a vigilància policial", que fes possible a l'agent accedir a informació personal i informació política col·lectiva, amb la consegüent "instrumentalització i cosificació" de les persones i l'afectació a la seva llibertat sexual, intimitat i integritat moral.

El text també argumenta que els diversos casos d'infiltració policial que han transcendit, en tot cas, sense supervisió judicial, confirmen que es tracta d'un mètode policial "establert i ordenat, o, almenys, avalat pel Ministeri de l'Interior".

Triple negativa de la justícia a investigar

L'actuació arriba després que la justícia ordinària confirmés la inadmissió a tràmit de la querella presentada fa prop de dos anys, el 31 de gener de 2023, contra l'agent de la policia espanyola infiltrat D. H. P., els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l'Interior.

La resolució, defensa Salazar, és "un incompliment greu de l'obligació de l'Estat espanyol de garantir la prohibició de la tortura i altres tractes inhumans o degradants, i consolida la impunitat de les autoritats responsables d'unes pràctiques tan innecessàries com abusives".

El jutjat Número 21 de Barcelona va acordar la inadmissió de la querella i la decisió va ser avalada per l'Audiència de Barcelona. "No s'han fet les mínimes diligències d'investigació que, com exigeix el Tribunal Constitucional, s'han de dur a terme per investigar de manera efectiva casos de tortura, maltractaments i altres tractes inhumans i degradants", explica Salazar. En primer lloc, detalla l'advocada d'Irídia, és la identificació dels autors i la declaració de les víctimes.  

Si el Constitucional manté el bloqueig a investigar els impactes de la infiltració en espais socials d'activisme i, així, la via jurisdiccional interna queda esgotada, les advocades de l'acusació preveuen recórrer a instàncies internacionals i traslladar, fora de les fronteres espanyoles, la petició de rendició de comptes i reparació a les afectades.

L'estratègia d'establir relacions sexoafectives amb activistes és una pràctica que ha tingut lloc en altres territoris. Al Regne Unit, arran del cas denunciat per l'activista Kate Wilson, la justícia va determinar que aquesta pràctica policial vulnera drets fonamentals.

Des del juny de 2022, s'han identificat nou agents infiltrats en moviments socials en ciutats dels Països Catalans i a Madrid. Des de llavors, s'han iniciat dos procediments penals més contra els agents infiltrats i els seus superiors jeràrquics. El darrer va ser dijous, a València. Les accions jurídiques impulsades defensen que les infiltracions policials han implicat delictes de tortura i contra la integritat moral i de revelació de secrets.

Una de cada tres granges inspeccionades al Principat de Catalunya incompleix la normativa de transport de purins

Una de cada tres granges inspeccionades al Principat de Catalunya incompleix la normativa de transport de purins

L'obligació de portar GPS als camions és clau per poder saber on s'aboquen aquests residus que contaminen els aqüífers

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) 16/01/2025.- Llegim a EMPORDA.INFO que un de cada tres vehicles de transport de purins inspeccionat pels Agents Rurals de la Generalitat no porta el GPS obligatori. Aquest aparell és clau per conèixer el recorregut de les dejeccions ramaderes, normalment procedents de granges de porcs. El problema és que molts dels camions circulen sense el dispositiu. "Quan passa això, és molt més difícil saber on s'acaben abocant i en quines quantitats", assegura Francesc Coll, subinspector del cos.

En els últims mesos, els rurals han intensificat les inspeccions per detectar quantitats il·legals de purins. I un dels focus s'ha posat precisament sobre el transport. ¿Però per què es traslladen aquests purins? L'acumulació excessiva de purins en determinades àrees com la Catalunya Central, sobretot a Osona, està provocant la saturació dels terrenys. En aquesta comarca, la gran majoria de les aigües subterrànies estan contaminades.

La falta d'infraestructures adequades per al transport i tractament dels purins ha generat un augment dels desplaçaments d'aquests residus fora de les zones productores. Sovint, els camions encarregats de transportar els purins travessen carreteres rurals, cosa que provoca no només molèsties per la pudor i el risc de vessaments, sinó també un impacte negatiu en la qualitat de l'aire i el terra. Amb tot, la gestió del transport d'aquests residus s'ha convertit en un autèntic desafiament logístic per al Principat de Catalunya.

Traçabilitat

El trasllat dels purins i el seu ús com a fertilitzants està permès sempre que hi hagi una autorització prèvia. En aquest sentit, l'obligatorietat d'utilitzar GPS facilita la traçabilitat d'aquestes restes de dejeccions ramaderes quan hi ha episodis d'abocaments. "És clau que els equips compleixin els requisits per prevenir excés de purins en alguns camps", detalla Coll. Els rurals actuen seguint un pla d'inspeccions, però també de manera aleatòria quan detecten indicis d'irregularitats. Fonts del Departament d'Agricultura admeten que certes empreses fan negoci amb el transport dels purins.

En alguns casos, segons apunten fonts coneixedores de les inspeccions, a algunes companyies propietàries de granges que també es dediquen al transport, els surt més a compte assumir l'expedient sancionador que complir els requisits exigits.

Per comprovar que no es llancen més purins del compte als cultius, els agents rurals també estan analitzant la conductivitat dels camps. D'aquesta manera, es pot determinar si hi ha massa nitrogen o fòsfor, dues de les substàncies que se solen filtrar cap als aqüífers.

La idea dels Agents Rurals és mantenir les inspeccions previstes per al 2025. La normativa sobre els purins ha canviat i les autoritats donen per fet que els ramaders necessitaran un temps per adaptar-s'hi, però l'objectiu és que el nombre d'incompliments disminueixi.

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha enviat en més d'una ocasió un missatge de suport i acompanyament al sector. Això no obstant, els rurals avisen de la necessitat de control sobre aquest transport de purins, que avui dia suposa un ingrés de diners important per a les granges i empreses que s'hi dediquen.

En paral·lel, hi ha el repte de millorar les estacions de tractament de purins. Estava previst que algunes d'aquestes infraestructures tanquessin, però els agricultors demanen pròrrogues per transitar cap a un model més verd. Algunes propostes plantejades per millorar la situació són la creació de plantes de biogàs (per transformar els purins en energia) i sistemes de gestió més eficients que permetin un ús més sostenible de les dejeccions dels porcs. Les conselleries tant d'Agricultura com de Territori del Govern de la Generalitat estudien fórmules d'equilibri entre les demandes del sector agrícola i la defensa del medi ambient.

Inacció judicial al procediment per un presumpte delicte contra el medi ambient al Gironès

Inacció judicial al procediment per un presumpte delicte contra el medi ambient al Gironès

Els fets investigats deriven d'una denúncia presentada el novembre de 2019 per part de la Plataforma Ciutadana Prou de Sarrià de Ter, l'Associació de Naturalistes de Girona i la Federació d'Ecologistes en Acció de Catalunya davant la Fiscalia de Medi Ambient, que va considerar que hi havia elements suficients per sol•licitar l'obertura d'un procediment judicial

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sarrià de Ter/Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 15/01/2025.- Llegim a Llibertat.Cat que Ecologistes en Acció de Catalunya exerceix l'acusació popular en un procediment penal obert al jutjat d'instrucció Núm. 3 de Girona contra Paperera de Sarrià SL, la cantera de Construccions Rubau i la fàbrica Cal Industrial SL per un presumpte delicte contra el medi ambient.

Mossos d'Esquadra, al desembre de 2021, va comprovar que Construccions Rubau estava duent a terme dues activitats malgrat no tenir cap tipus d'autorització ambiental. En concret, estaria fabricant diàriament aglomerat asfàltic i formigó sense cap autorització ambiental, produint sobre la població sorolls nocturns que superen els nivells màxims autoritzats. Per aquest motiu, al novembre de 2022 quan Ecologistes en Acció va tenir coneixement de l'informe policial, va presentar un escrit al jutjat sol·licitant que s'acordés la suspensió immediata d'aquestes dues pràctiques com a mesura cautelar per evitar la continuïtat dels possibles delictes ambientals detectats i va instar al jutjat a obrir una peça separada per investigar el possible delicte de prevaricació ambiental que haurien comès els funcionaris municipals. Dos anys després de reiterades reclamacions i escrits d'impuls judicial, no s'han tramitat cap de les peticions realitzades.

Els fets investigats deriven d'una denúncia presentada el novembre de 2019 per part de la Plataforma Ciutadana Prou de Sarrià de Ter, l'Associació de Naturalistes de Girona i la Federació d'Ecologistes en Acció de Catalunya davant la Fiscalia de Medi Ambient, que va considerar que hi havia elements suficients per sol·licitar l'obertura d'un procediment judicial.

Aquest últim any s'ha continuat informant al jutjat de nous episodis de contaminació de la Paperera Hinojosa que han generat greus emissions de partícules al medi ambient i han afectat el veïnat de Sarrià de Ter, dels quals s'ha fet ressò la premsa local.

 

Concentració demà dijous a Girona: ara i sempre passat a la sanitat pública

Concentració demà dijous a Girona: ara i sempre passat a la sanitat pública

A les 17:00 hores, a la porta d'accés de MUFACE a Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 15/01/2025.- Des de la secció d'ensenyament de CGT Girona es fa una crida a demanar, novament, el suport de cara a la concentració que es realitzarà demà dijous, 16 de gener, a les 17:00 hores, a la porta d'accés de MUFACE a Girona (Gran Via de Jaume I, 47), per tal de manifestar el posicionament del sindicat vers aquest model sanitari diferenciat i exigir a l'administració una aposta decidida per la sanitat pública.

Des de la CGT Ensenyament demanem:

1) La no obligatorietat de ser a MUFACE i l'exempció del seu finançament, que actualment té lloc a través de la retenció obligada d'una part de la nòmina de les treballadores públiques que formen part del cos de funcionaris civils de l'Estat.

2) Que l'Estat es comprometi a millorar el finançament de la sanitat pública en lloc de proveir de potencials clients la sanitat privada a través de MUFACE.

3) Que l'Estat deixi d'acceptar el xantatge dels interessos econòmics de les asseguradores privades i no faci cap mena de contraoferta per concedir la licitació del concurs al capital privat.

4) Que les treballadores públiques que han triat mantenir-se a la Seguretat Social però que ho han de fer mitjançant una MUFACE que els ha estat imposada, no hagin de repagar la sanitat pública, situació que representa un greuge comparatiu respecte la resta de treballadores.

5) Que les funcionàries públiques que prefereixin ser ateses per la sanitat privada paguin directament la pòlissa d'assegurança íntegrament de la seva butxaca.

6) Si l'Estat no té la voluntat d'atendre les necessitats de la sanitat pública, així com tampoc les de les treballadores públiques de l'administració civil de l'Estat que aposten per la sanitat pública; si l'Estat vol continuar utilitzant MUFACE com a un simple instrument facilitador de clients a les mútues privades, aleshores exigim el desmantellament d'aquest entramat público-privat destinat a satisfer interessos privats com és MUFACE.

CGT Girona Ensenyament

La projecció es va veure a locals de Girona, Barcelona, València, Palma i altres ciutats dels Països Catalans

Una seixantena d'entitats, casals i col·lectius organitzen projeccions per veure Infiltrats

La projecció es va veure a locals de Girona, Barcelona, València, Palma i altres ciutats dels Països Catalans

El Ministeri d'Interior i la policia espanyola no informen sobre les infiltracions policials

El Ministeri d'Interior no ha contestat a les preguntes de la Directa i, a través d'un breu correu, s'ha limitat a defensar el sotmetiment de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a l'ordenament jurídic. Ahir dimarts, en roda de premsa, el ministre d'Interior va defensar les infiltracions com a mesura de "prevenció de la comissió de fets delictius"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 15/01/2025.- Llegim a Directa que les seus de nombroses entitats dels Països Catalans van acollir --la nit del diumenge 12 de gener-- projeccions col·lectives del reportatge Infiltrats al programa 30 minuts. Algunes de les persones que hi van assistir van manifestar indignació i consternació després de conèixer els mètodes de l'espionatge d'Estat i les revelacions que per primer cop es feien públiques. Directa recull imatges d'una vintena de punts i testimonis posteriors a la projecció de les ciutats de Girona, Barcelona, València i Palma.

Ni el Ministeri d'Interior espanyol ni el Cos Nacional de Policia (CNP) han contestat les preguntes de la Directa després de l'emissió del documental Infiltrats a la televisió pública catalana, on s'ha revelat el modus operandi dels quatre agents infiltrats descoberts fins ara als Països Catalans i alguns dels errors que van cometre. Directa s'ha posat en contacte per via telefònica i correu electrònic amb el Departament de premsa del Ministeri d'Interior del Govern espanyol, però no ha obtingut resposta a cap de les preguntes formulades. En un breu correu electrònic, s'ha limitat a defensar que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat "actuen sempre amb estricte sotmetiment a l'ordenament jurídic". Per la seua part, des del Gabinet de Premsa de la Direcció General de la Policia han argumentat que no disposen d'informació i que "no faran valoracions".

Des de la publicació del primer cas d'infiltració policial, en juny de 2022, la Directa s'ha posat en contacte en diverses ocasions amb el Ministeri d'Interior i la policia espanyola per obtenir respostes als interrogants sobre aquesta mena d'operacions d'espionatge. Així mateix, diferents grups parlamentaris han arribat a registrar fins a 200 preguntes al Congrés dels Diputats. La resposta sempre ha estat el silenci. Mai s'ha rebut cap explicació oficial a les sol·licituds d'informació. Segons s'argumentava en un informe de la Comissaria General d'Informació, la infiltració d'agents és una pràctica "legítima, idònia i oportuna". L'objectiu dels agents, especificava el text, és la "captació d'informació d'interès per a l'ordre i la seguretat pública". El 17 de desembre de 2024, després de rebre una llista d'onze preguntes formulades per Directa, Interior es va limitar a traslladar la mateixa resposta que ha enviat el dilluns 13 de gener.

L'opacitat de l'Estat s'ha trencat, en part, aquest diumenge, amb l'emissió del reportatge audiovisual produït per 3Cat amb la Directa i Polar Star Films. El documental revela una vídeocridada inèdita en què l'agent de policia sota la identitat falsa Maria Perelló Amengual facilita informació sobre les infiltracions. Durant la conversa, que aquest mitjà va poder enregistrar el 13 juliol de 2023, la policia infiltrada al moviment per l'habitatge, l'independentisme i l'antiracisme de Girona reconeix que forma part de la mateixa promoció que tots els altres i confirma que estan sota les ordres de la Unitat d'Informació.

Per correu electrònic, la Directa ha preguntat al Ministeri d'Interior si confirmen la informació revelada per la policia, si consideren que els agents haurien comès negligències durant les operacions, quin ús han fet de la informació obtinguda per mitjà de les infiltracions o si en l'actualitat encara hi ha agents infiltrats a l'Estat espanyol, entre altres qüestions que no han obtingut resposta.

Ahir dimarts, en roda de premsa, Fernando Grande-Marlaska ha defensat les infiltracions i ha assegurat que s'han dut a terme "en estricte compliment de la llei" i per "prevenir la comissió de fets delictius". Alhora, ha defensat el Centre Nacional d'Intel·ligència i les forces i cossos de seguretat, "que han treballat per defensar la seguretat de l'Estat". Marlaska ha rebutjat respondre si encara hi ha infiltrats en entitats i associacions.

Reaccions polítiques

Les reaccions per part d'algunes personalitats polítiques, en canvi, no s'han fet esperar. A través del seu compte oficial d'X --antic Twitter--Laia Estrada, presidenta i diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, ha posat el focus en el fet que les infiltracions policials s'han desenvolupat durant el govern progressista del PSOE, Podem i Sumar, i sota la batuta de Fernando Grande-Marlaska, ministre d'Interior. "No parlem de l'extrema dreta", ha subratllat, i ha recordat que "els responsables polítics de les infiltracions no van gosar comparèixer a la comissió d'investigació del Parlament". La comissió, impulsada per Esquerra Republicana, Junts, En Comú Podem i la CUP, té com a objectiu treballar per donar garanties de justícia, reparació i no repetició cap a les persones i col·lectius afectats. El treball de la comissió va quedar aturat amb la fi de l'anterior legislatura i, ahir dimarts, arran del documental, la CUP ha demanat reactivar-la. També ha proposat algunes mesures per evitar la repetició dels fets, com generar mecanismes de control independent, regular la figura de l'agent encobert i prohibir l'espionatge polític, i eliminar les identificacions preventives en manifestacions.

Pilar Castillejo, diputada de la CUP, ha assenyalat que "durant la legislatura passada els responsables polítics de les infiltracions no van gosar comparèixer a la comissió d'investigació del Parlament i volem donar-los-hi una segona oportunitat". A més a més, considera que l'operació deixa molts interrogants i que, hui dia, encara "no se sap ni quin tipus d'informació havien d'obtenir ni quines han obtingut finalment, ni amb quina finalitat concreta".

Des d'Esquerra Republicana, la diputada al Parlament català Raquel Sans Guerra ha insistit que el documental "evidencia com l'Estat vulnera drets fonamentals". També s'ha pronunciat la portaveu d'ERC al Parlament Europeu, Diana Riba i Giner, qui ha expressat el seu agraïment a la Directa i 3Cat i ha exigit responsabilitats per "la reiterada vulneració dels drets fonamentals". Dolors Bassa, exconsellera d'ERC que va estar quatre anys en presó per defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, ha contextualitzat els episodis d'infiltracions policials descoberts fins ara en el marc repressiu contra el moviment independentista: "Presó, exili, Pegasus… Hi haurà una investigació real i condemnes o serà com en tot? Ni oblit ni perdó!".

Aleix Sarri i Camargo, assessor a la direcció de Junts per Catalunya, ha denunciat al seu compte d'X les declaracions de la policia Laura García, portaveu del sindicat policial Jupol, al documental. La seua intervenció "ho supera tot: bandereta espanyola al canell i amenaça inclosa als valents que ho han destapat". Al reportatge audiovisual, Laura García adverteix que s'hauria "d'establir una responsabilitat penal contra les persones que han revelat les cares, identitats i dades personals dels policies descoberts, perquè això podria fer que els següents s'ho pensaren". Ahir dimarts, Junts per Catalunya ha formalitzat una sol·licitud per demanar la compareixença de Marlaska.

La portaveu del Partit Socialista de Catalunya, Lluïsa Moret, ha afirmat en roda de premsa que qualsevol "pràctica il·lícita o inadequada" que hi haja hagut entorn d'una infiltració policial "s'haurà d'investigar. Això és el que té a veure amb una lògica democràtica".

Des dels Comuns, Aina Vidal, diputada per Barcelona en el Congrés dels Diputats espanyol, ha exigit a Marlaska explicacions i "que ho faci per voluntat pròpia". Marc Serra Solé, regidor de Barcelona En Comú ha fet èmfasi en el caràcter "antidemocràtic" de les operacions. "Utilitzar agents infiltrats per espiar moviments socials parteix d'una perillosíssima noció antidemocràtica de l'Estat, que veu en l'oposició ciutadana un enemic a aniquilar", ha manifestat a través del seu compte d'X. El seu company Jaume Asens, advocat i diputat dels Comuns al Parlament Europeu, ha felicitat el treball de la Directa "per posar llum a la foscor".

Des del País Valencià, la portaveu de Compromís al Congrés, Àgueda Micó, ha denunciat la "gravetat" dels fets i ha anunciat a la Directa la presentació d'una bateria de preguntes parlamentàries al Ministeri d'Interior. "Són pràctiques abusives, que van en contra de la legislació vigent. Volem que el Ministeri d'Interior ens conteste quina ha estat la seua actuació al respecte. És inadmissible que els cossos policials tinguen la capacitat de clavar-se en la vida de les persones i vulneren els seus drets".

Els col·lectius afectats per les infiltracions policials: "Aquestes operacions són tortura i atempten contra la democràcia". Els col·lectius i persones afectats per les infiltracions policials a Barcelona, València i Girona emeten un comunicat conjunt després de l'emissió del documental Infiltrats a 3Cat. Consideren que les operacions són constitutives d'un delicte de tortura i responen a una operació d'Estat per "controlar i perseguir la dissidència política"

El documental Infiltrats, una producció de 3Cat amb la col·laboració de la Directa i la productora Polar Star Films, ha revelat per primera vegada els errors que van cometre els quatre agents del Cos Nacional de Policia espanyol infiltrats en moviments socials de Barcelona, València i Girona. A més, ha donat detalls sobre el modus operandi dels policies, alhora que ha obert el debat sobre els llimbs legals en què es troben aquestes operacions d'espionatge. La reacció per part de les activistes i els col·lectius afectats no s'ha fet esperar mitjançant un comunicat conjunt subscrit a títol individual per les afectades i per la més d'una quinzena d'organitzacions polítiques i socials que van ser objectius de les infiltracions.

En la missiva consideren que les operacions són "una pràctica sistemàtica i planificada d'instrumentalització de les vides de les persones militants com a mitjà de control i de persecució de la dissidència política i l'autoorganització" dels moviments socials afectats, com el moviment llibertari, l'esquerra independentista, l'antiracisme, l'antifeixisme o el moviment en defensa del dret a l'habitatge. També expliquen que la seua participació en el programa 30 minuts de la televisió pública catalana ve motivada per la seua intenció de "denunciar i exposar una estratègia d'espionatge d'Estat", i anuncien que continuaran denunciant la "gravetat" dels fets.

Qualifiquen el modus operandi i les pràctiques desenvolupades pels policies infiltrats de "tortura" i d'operacions "intencionades" que han generat un impacte. Fins ara ja són tres les querelles interposades arran de les operacions d'infiltració dels agents D. H. P. a Barcelona, R. M. F. a València i Maria I. T. a Girona, així com una demanda contenciosa administrativa d'Òmnium Cultural pel primer episodi d'infiltració policial descobert, el de Marc Hernàndez Pons, que està pendent de resolució al Tribunal Constitucional.

"Conscients que el sistema judicial no repararà els danys ni els impactes causats, l'acusació judicial pretén generar un precedent, com va passar en el cas del Regne Unit", defensa el grup Acció contra l'Espionatge d'Estat, creat a Barcelona després de la publicació de la infiltració de l'agent D. H. P. sota la identitat fictícia de Daniel Hernàndez Pons. El col·lectiu fa referència a la sentència que va dictaminar, el setembre de 2021, que una operació secreta de la policia britànica havia vulnerat fins a cinc drets fonamentals de l'activista Kate Wilson, qui havia mantingut una relació sexoafectiva amb l'oficial encobert Mark Kennedy.

Delicte de tortura

Totes les accions jurídiques impulsades coincideixen a defensar que les infiltracions policials serien constitutives dels delictes de tortura i contra la integritat moral i de revelació de secrets, ja que hi hauria hagut una "instrumentalització" de les afectades per tal "d'obtenir informació reservada i privada". Pau Pérez-Sales, psiquiatre i director del Centre Sira, que ha ofert suport i acompanyament psicològic a les persones afectades, també defensa que s'hauria comés un delicte de tortura. Al documental Infiltrats ho explica de la següent manera: "Per considerar el delicte de tortura, s'han de donar tres elements: un patiment greu, una intencionalitat --propòsit d'obtenir información-- i ho ha de fer un funcionari de l'Estat. Tots els supòsits es donen aquí".

Amb relació a la querella del cas de Dani, Fiscalia va demanar al jutjat d'instrucció Núm. 21 de Barcelona que no admetés a tràmit la querella criminal, ja que considerava que no s'havia comés cap delicte. Mesos més tard, amb un argument similar al de Fiscalia, el jutjat d'instrucció Núm. 21 de Barcelona també descartava la comissió de cap delicte. Ambdós organismes consideren que va haver-hi consentiment en les relacions sexoafectives, que les dones afectades van acceptar les relacions "lliurement, sense violència ni intimidació". Irídia i CGT, impulsores de la querella, van recórrer a l'Audiència de Barcelona les inadmissions de Fiscalia i el jutjat, i ara les han elevat al Tribunal Constitucional. En el cas de Girona, sota la direcció lletrada de Benet Salellas, la querella es va interposar el novembre de 2023 i el jutjat d'instrucció encara no s'hi ha pronunciat. En el cas de València, l'acció jurídica, impulsada per Alerta Solidària, es va interposar el dijous 9 de gener.

"Tant el jutjat com l'Audiència de Barcelona han avalat i s'han fet seu el discurs de la Fiscalia, que al·lega que investigar el cas podria posar en perill la seguretat de l'Estat. Es prioritza una qüestió suposadament securitària per sobre dels nostres drets fonamentals", critiquen des del grup d'Acció en un comunicat fet públic dilluns. En el seu cas, fan èmfasi que "les pràctiques de tortura han anat acompanyades d'agressions sexuals perpetrades pel policia infiltrat", per la qual cosa denuncien que es tracta d'un cas de "violència institucional sexualitzada". "S'ha atemptat contra la dignitat i la integritat de les persones. Les infiltracions comporten uns danys i unes seqüeles irreparables, i exigim que s'investiguin els fets i que s'acabi amb aquestes pràctiques abusives", reblen les afectades organitzades en Acció.

Al comunicat conjunt es recorda que els impactes de les infiltracions són una "qüestió política i col·lectiva", perquè "responen a una operació d'Estat". Destaquen que es tracta "d'un atemptat contra la democràcia, els drets fonamentals i les llibertats de totes", alhora que s'evidencia que "tot el teixit associatiu és susceptible de convertir-se en víctima d'aquest tipus de vulneració de drets". És per això que fan una crida a la solidaritat i el suport mutu per a "generar una resposta col·lectiva". "No normalitzem ni acatem els exercicis de violència en mans de l'Estat: el conjunt de casos destapats fins ara ens demostren la gran amplitud de col·lectius o persones que poden ser-ne objectiu", reblen des d'Acció.

A través del seu compte d'X --antic Twitter--, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha catalogat les infiltracions policials com a "pràctiques més pròpies d'un Estat policial que d'un Estat de dret", i ha demanat que no queden impunes. Per la seua part, en declaracions a 3Cat, Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional Catalana, ha lamentat que encara "no hagi passat res", en referència a la impunitat de la qual encara gaudeixen els policies infiltrats, els seus superiors jeràrquics i, en última instància, el ministre d'Interior.

Des d'Amnistia Internacional, a través de Twitter, han destacat que "identificar com a objectius d'infiltració policial persones, exclusivament, pel seu activisme i exercici del dret a la protesta és difícilment compatible amb el dret internacional dels drets humans". Consideren que aquestes pràctiques són "invasives" i suposen un "elevat risc de vulneració de drets", per la qual cosa exigeixen a les autoritats que s'investiguen de manera "exhaustiva" els fets i es reparen les persones afectades.

Junts i ERC confirmen que no aprovaran el pressupost de Ripoll

Junts i ERC confirmen que no aprovaran el pressupost de Ripoll

La negativa de tots dos partits deixa l'extrema dreta sola i sense possibilitats d'aprovar-lo

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 12/01/2025.- Llegim a VilaWeb que Junts de Ripoll ha confirmat a Sílvia Orriols (Aliança Catalana) que no votaria a favor del pressupost de la capital ripollesa. Així li ho han expressat durant la reunió. Segons que ha confirmat el partit a l'Agència Catalana de Notícies, els motius de la decisió es donaran a conèixer durant el ple de debat dels comptes, que encara no té data.

Poc després de la reunió, la batllessa ha publicat un text a X en què anunciava que els juntaires s'abstindrien a tot estirar. El partit s'ha mostrat molest per aquesta publicació: "L'alcaldessa ja ha parlat i és la primera interessada que no hi hagi pressupostos. No hi ha voluntat. No esgota recursos ni s'esforça perquè hi hagi comptes públics", han lamentat fonts de Junts.

Amb aquesta decisió, s'esvaeix la possibilitat que els comptes públics tirin endavant, atès que ERC també ha dit que hi votaria en contra. De moment, Junts de Ripoll no ha fet públic si s'abstindria com s'apuntava fins ara o si finalment hi votaria en contra.

Aliança Catalana governa amb minoria a l'Ajuntament de Ripoll, amb 6 regidors de 17. Per a aprovar els comptes d'enguany necessita, almenys, l'abstenció dels 3 regidors d'ERC i els 3 de Junts.

Però, amb la negativa d'ERC, les possibilitats de tirar endavant els comptes són molt complicades, atès que no en té prou amb l'abstenció dels tres regidors de Junts, sinó que necessitaria que hi votessin a favor. Aquesta opció ja ha estat descartada per formació de Carles Puigdemont, que diu que, si arribessin a cap acord, s'abstindrien.

Jutgen els tres acusats de l'intent d'assassinat per motius racistes a Santa Coloma de Farners

Jutgen els tres acusats de l'intent d'assassinat per motius racistes a Santa Coloma de Farners

L'acusació demana gairebé 15 anys de presó per a cada un

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 13/01/2025.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, els tres acusats d'intentar matar un jove a ganivetades per motius racistes la matinada del 24 de setembre del 2022, durant la festa major de Santa Coloma de Farners (la Selva), s'enfronten cadascun a 14 anys, 11 mesos i 29 dies de presó.

L'acusació particular els acusa d'un delicte d'assassinat en grau de temptativa amb l'agreujant de motius discriminatoris per raó de raça o origen i argument que els processats van actuar amb "una intencionalitat netament racista": "Aquesta forma d'actuació dels acusats és expressiva del seu perfil de polarització i radicalització evident en ideologia d'extrema dreta i antiimmigració". Segons l'escrit d'acusació, després d'una primera agressió, un dels acusats va apunyalar la víctima al tòrax i a l'abdomen.

L'escrit de conclusions provisionals de l'acusació particular, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, recull que els tres acusats van sortir de nit a la festa major de Santa Coloma de Farners i cap a les 3.30 hores de la matinada del 24 de setembre del 2022 van coincidir a la zona del pavelló amb el grup de joves de les víctimes, provinents de la localitat d'Arbúcies.

Segons remarca, el grup era "de composició manifestament multiracial" i els processats es van dirigir cap a ells amb agressivitat "sense cap altre motiu que la repulsió i animadversió contra les persones d'origen estranger". L'acusació particular assenyala que van començar a proferir "expressions de caràcter netament racista" com ara "puto negro" o titllant de "traïdora" una noia blanca que formava part del grup.

Aleshores, i seguint el relat de l'advocat de les víctimes, els acusats van dirigir "un atac" contra el grup de joves d'Arbúcies i van centrar l'agressió en dos nois "racialitzats". L'acusació argüeix que els tres processats van actuar seguint "l'execució del pla de comú acord i en actuació conjunta pel seu rebuig a les persones d'origen estranger". Un d'ells va treure un ganivet mentre els altres dos "intimidaven" la resta de joves amb un cinturó i una ampolla trencada per evitar que poguessin ajudar els seus amic.

El processat que duia l'arma blanca va ferir una de les víctimes al braç i, de forma "completament inesperada", va assestar diverses ganivetades a la zona de l'abdomen i al pit a l'altre jove. L'acusació particular remarca que l'atac va ser amb l'objectiu de matar-lo o sabent que podia posar fi a la seva vida i que la víctima no va tenir cap possibilitat de defensar-se: "Per fer-nos una idea de la gravetat de l'atac només cal atendre el fet que els equips mèdics van haver d'aplicar quaranta punts de sutura en el tòrax i abdomen de la víctima". Les punyalades li van provocar "una evisceració de part de l'intestí prim". L'acusació exposa que els tres processats van fugir del lloc dels fets després de l'agressió "amb fatxenderia, sense auxiliar les víctimes i fent desaparèixer l'arma del crim".

La víctima va necessitar tractament quirúrgic i pateix seqüeles tant físiques com psicològiques.

Per això, acusa els tres processats d'un delicte d'assassinat en grau de temptativa amb l'agreujant de motius discriminatoris per raó de raça i origen i d'un delicte lleu de lesions i sol·licita per a cadascun d'ells 14 anys, 11 mesos i 29 dies de presó i multa de 1.350 euros. En concepte de responsabilitat civil, vol que indemnitzi la víctima que va patir lesions de més gravetat amb 50.389,74 euros i l'altre jove amb 14.200.

A més, també sol·licita 10.000 euros per a una entitat d'Arbúcies per desenvolupar un programa de lluita contra la desigualtat destinat a joves de la població. El lletrat exposa que "el missatge d'amenaça racista que va transmetre en fer-se públic" no va afectar només les víctimes perquè també "va originar una commoció a tota la col·lectivitat d'Arbúcies i Santa Coloma de Farners" arribant a crear "un clima de constant sentiment i vivència d'amenaça entre els joves migrats o racialitzats": "La majoria dels joves d'aquest col·lectiu s'han sentit amenaçats i a la diana del racisme, amb sentiments profunds de fragilitat, desconfiança, vulnerabilitat i amenaça que han repercutit en processos psicològics de por, angoixa, insomni, entre d'altres; així com en canvis en el seu comportament tals com evitar determinats espais i activitats, procurar anar acompanyats i estar sempre alerta davant la presència de persones amb determinats perfils".

La Fiscalia acusa els tres processats d'un delicte d'intent d'homicidi amb agreujants per motiu discriminatori i d'abús de superioritat i d'un delicte lleu de lesions. Sol·licita 9 anys i 11 mesos de presó i multa de 900 euros per a cadascun d'ells.

Ara, les defenses han de presentar els escrits i el cas arribarà a judici a la secció quarta de l'Audiència de Girona.

Carles Puigdemont considera provat que Es Satty era confident del CNI

Carles Puigdemont considera provat que Es Satty era confident del CNI

El líder de Junts acusa l'Estat de no actuar contra el terrorisme gihadistes a les portes de l'1-O i diu que per l'Estat espanyol "la unitat de la pàtria és més important que la vida de les persones"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 13/01/2025.- Segons les agències, Carles Puigdemont veu provat que l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, considerat organitzador dels atemptats terroristes de l'estiu de 2017 a Catalunya, va ser confident del CNI. "Teníem raó: el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils l'agost de 2017, un mes i mig abans del referèndum d'independència de Catalunya, tenia tractes amb els serveis secrets espanyols", ha publicat a X després de saber-se que el CNI s'hi havia entrevistat diverses vegades per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre els anys 2012 i 2014, mentre era a la presó de Castelló de la Plana.

Documents desclassificats pel Govern d'Espanya asseguren que els serveis secrets van acabar-lo descartant com a font perquè no se'n refiaven. Aquesta informació ha sortit a la llum precisament perquè el PSOE va accedir a la demanda de Junts de desclassificar la informació sobre l'imam de Ripoll.

Puigdemont, a més, ha assegurat que els serveis secrets "coneixien perfectament" Es Satty i ha lamentat que, segons ell, no van fer res.

El Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí aprova per unanimitat una moció de rebuig al macro parc eòlic marí Mediterraneo-1

El Ple de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí aprova per unanimitat una moció de rebuig al macro parc eòlic marí Mediterraneo-1

És la tercera moció institucional que aprova l'Ajuntament de Torroella de Montgrí en relació amb els projectes d'implantació de generadors d'energia eòlica marina al nord de la Costa Brava. La primera va ser el mes de maig de 2021 i la segona el febrer de 2022

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 13/01/2025.- Llegim a la Revista del Baix Empordà que el Ple de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí va aprovar dijous a la nit per unanimitat una moció de rebuig al macro parc eòlic marí Mediterraneo-1, promogut per Repsol Renovables, així com al projecte de la línia terrestre associada per connectar-lo amb la subestació elèctrica de la Farga.

La moció ha estat impulsada per Stop al macro parc eòlic marí, que adverteix de les greus conseqüències que aquest projecte tindria sobre els valors mediambientals, paisatgístics, socials i econòmics de l'Empordà i el Baix Ter.

El text denuncia que la instal·lació d'aquest parc marí generaria impactes irreversibles en els ecosistemes marins i terrestres, afectant negativament espècies protegides, l'activitat pesquera i el sector turístic. A més, el pas de la línia terrestre malmetria el paisatge i valors patrimonials d'una àmplia àrea del territori, a més d'incrementar l'exposició de la població a ones electromagnètiques.

La moció també defensa una transició energètica responsable i sostenible, basada en models descentralitzats, participatius i respectuosos amb l'entorn. Es proposa prioritzar la generació d'energia renovable en espais urbanitzats o ja artificialitzats, com cobertes d'edificis o grans aparcaments, així com fomentar projectes d'autoproducció i cooperatius.

La moció es farà arribar aquest rebuig al Departament de Territori del Govern de la Generalitat, a Repsol Renovables i altres institucions competents.

Amb aquesta acció, l'Ajuntament manifesta, un cop més, el seu compromís amb la preservació del territori i el suport a un model energètic que prioritzi la protecció del medi ambient i de la ciutadania.

Aquesta és la tercera moció institucional que aprova l'Ajuntament de Torroella de Montgrí en relació amb els projectes d'implantació de generadors d'energia eòlica marina al nord de la Costa Brava. La primera va ser el mes de maig de 2021 i la segona el febrer de 2022. D'aquesta manera es formalitza un posicionament que ja s'ha expressat institucionalment a través del front comú que s'ha fet amb els vuit municipis afectats (Cadaqués, Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, l'Escala, Pals, Begur i Roses) i amb l'EMD de l'Estartit.

Presenten una querella pel cas del policia infiltrat a València

Presenten una querella pel cas del policia infiltrat a València

L'acció jurídica, impulsada per dues activistes i Alerta Solidària, acusa l'agent, els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l'Interior espanyol d'haver comès un delicte de tortura i contra la integritat moral, de lesions, i de descobriment i revelació de secrets

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 12/01/2025.- Llegim a Directa que l'agent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola R. M. F. es va infiltrar durant dos anys en el moviment popular i antifeixista de València, un cas que va destapar la Directa en febrer de 2023.

El dijous 9 de gener les dues activistes que van establir amb ell una relació d'amistat i militància més propera van presentar una querella contra el policia, els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l'Interior del Govern espanyol com a responsable civil subsidiari. L'acció jurídica, impulsada per l'organització antirepressiva Alerta Solidària, considera que la infiltració policial seria constitutiva dels delictes de tortura i contra la integritat moral, de lesions, i de descobriment i revelació de secrets.

La querella subratlla que les conductes de l'agent del Cos Nacional de Policia "vulneren drets fonamentals" i van consistir en la "instrumentalització" i "cosificació" de les dues afectades a través de "l'establiment de relacions afectives", i en "l'accés a informació reservada i privada de diferents col·lectius on participen les dues querellants". Es considera que les relacions de militància i amistat establertes haurien tingut "la finalitat d'obtenir informació personal i política", a banda de "servir a l'agent infiltrat per a donar cobertura i legitimitat a la seua infiltració".

A la roda de premsa de presentació de la querella han intervingut l'advocada d'Alerta Solidària Maria Josep Martínez; Maria P., una de les dues querellants, i Marta Sanchis, portaveu de l'assemblea veïnal Cuidem Benimaclet, col·lectiu afectat per la infiltració. "Entenem que es tracta d'un delicte de tortura i contra la integritat moral perquè hi ha hagut una cosificació i instrumentalització de les dues afectades, que s'han utilitzat com a font involuntària d'informació, i, a més, hi ha hagut una lesió en la salut psíquica", defensa l'advocada Maria Josep Martínez, i reivindica que l'operació "no ha estat emparada per la legislació vigent". "No hi ha una finalitat que legitime la intromissió policial en els drets fonamentals de les querellants i els col·lectius afectats, per això entenem que hi ha una gravetat en l'acció i un greu atac a la integritat moral".

El policia, sota la identitat falsa de Ramon Martínez Hernàndez, ha estat el tercer dels quatre espies descoberts de la promoció d'agents de l'any 2019. La seua missió d'espionatge es va centrar en el moviment popular i antifeixista de València i, més concretament, del barri de Benimaclet, a través de la seua infiltració en diverses organitzacions socials: Cuidem Benimaclet, el CSOA l'Horta, la xarxa d'aliments Grama i el grup de suport als joves migrats que viuen a la Garrofera, una antiga lletera del barri de Benimaclet. Alhora, va establir vincles amb militants d'Acció Antifeixista València, que li van facilitar participar i liderar mobilitzacions i accions.

Les dues querellants tenen una participació activa en alguns dels col·lectius que van ser objecte de l'operació. Maria P. formava part del grup d'esport de combat muay thai del CSOA l'Horta, de Cuidem Benimaclet i de l'Assemblea Feminista de València, mentre que la segona afectada era membre de Grama, la Garrofera, Cuidem Benimaclet, EntreBarris i l'Assemblea Feminista.

"Interposem aquesta querella criminal per denunciar que la infiltració de Ramon no s'ajusta a la legalitat i no ve autoritzada per cap jutge. Creiem necessari denunciar i assenyalar aquestes pràctiques. Interposem aquesta querella per nosaltres, per justícia i per la resta de companyes afectades", ha expressat Maria P.

"Assenyalem Grande-Marlaska, el Ministeri d'Interior i tota l'estructura policial, que han sobrepassat els límits legals propis d'un estat que es diu democràtic. Les infiltracions responen a una estratègia planificada amb què busquen desestabilitzar i controlar un barri actiu", ha declarat Marta Sanchis, portaveu de Cuidem Benimaclet.

Danys psicològics

A conseqüència de les relacions afectives, les querellants pateixen danys psicològics. El text jurídic especifica que ambdues afectades han necessitat tractament psicològic per tal de reduir "el nivell d'ansietat". Una d'elles continua hui dia rebent suport i acompanyament terapèutic. "Fou el querellat qui alimentà les relacions. Si bé no va haver-hi sexe, sí que hi havia en ambdós casos un grau alt d'afectivitat, ja que l'agent es va convertir en un suport emocional en moments difícils", s'argumenta en l'escrit. L'advocada defensa que s'ha produït un "clar dany moral" perquè les estratègies utilitzades pel funcionari policial "haurien vulnerat la intimitat i la privacitat", a banda de generar "un dany a la dignitat de la persona".

De la mateixa manera que en la resta de casos de policies infiltrats, R. M. F. va tenir intermitències durant el període d'infiltració a València i es va escudar en una suposada tornada a Barcelona, on segons va anunciar viuria amb "un dels seus millors amics" i continuaria estudiant Treball Social --durant el curs acadèmic de 2020-2021--, sota la seua identitat fictícia, Ramon Martínez Hernàndez, es va matricular a la Universitat de València i va ser un alumne més del primer crus de Treball Social. Per a acomiadar-se del seu cercle d'amistats, l'infiltrat va celebrar un sopar al Centre Social-bar Terra i va marxar de València el 20 de setembre de 2021. Abans, va advertir que no volia mantenir cap vincle amb ningú perquè no li agradaven "les relacions a distància". Tot i que va intercanviar alguns missatges de mòbil amb el seu entorn, el distanciament i el trencament sobtats també van afectar la salut mental de les querellants, tal com es recull a la querella.

Accés a informació reservada

La querella insisteix en el fet que la infiltració va tenir com a únic objectiu fer servir les activistes "com a font d'informació, tant de les querellants com del seu entorn i dels col·lectius". La infiltració de Ramon Martínez Hernàndez es va caracteritzar per una multimilitància que li permetia obtenir informació de diversos espais socials i polítics. Abans de la pandèmia de 2020, ja amb la identitat falsa, apareixia per primera vegada a una assemblea oberta de Cuidem Benimaclet. L'esclat de la pandèmia va aturar el seu pla d'infiltració fins a la represa de les trobades presencials, quan va assistir a la primera assemblea oberta de la Xarxa de Suport Mutu i Cures, impulsada per Cuidem Benimaclet, el CSOA l'Horta i l'Assemblea Feminista. Poc després va accedir al grup de muay thai, a l'Horta, centre neuràlgic de l'activisme social de Benimaclet i del conjunt de la ciutat, i a Grama. Va aconseguir també tenir accés a informació reservada dels col·lectius EntreBarris, la Xarxa Solidària Gira per la Vida del País Valencià o del centre social i, fins i tot, va tenir còpia de les claus d'aquest últim.

En el cas de la infiltració de R. M. F. també va destacar el seu paper protagonista en diverses accions de protesta i sabotatge. Va liderar un dels grups de veïnes que van tombar algunes de les tanques que l'empresa Metrovacesa havia instal·lat en solars de la seua propietat on pretén construir 1.345 habitatges. També va participar en la recuperació del CSOA l'Horta, després que la Policia Nacional l'intentara desallotjar sense ordre judicial, i va estar present en l'ocupació de la seu de la societat immobiliària Haya Real Estate de València per protestar per un desallotjament executat per la Sareb. Fins i tot va participar en l'assemblea per a organitzar les protestes contra l'empresonament de Pablo Hásel i va formar part del bloc capdavanter de manifestants que empenyia el cordó policial per a obrir-se pas. En una altra ocasió, va assistir a la marxa antifeixista de l'1 de maig de 2021 com a membre del cordó de seguretat organitzat per Acció Antifeixista València,

La querella subratlla que, sobre la base de l'obtenció d'un conjunt d'informació "reservada i privada" a través de la seua participació en diferents col·lectius, protestes i accions, es cometria un delicte de revelació de secrets. Segons explica l'advocada, el delicte "es comet en el moment en què l'agent accedeix a informació privada de forma irregular, perquè no hi havia consentiment per part de les afectades i els col·lectius". "En primer lloc –continua--, perquè s'ha utilitzat l'engany. En cas d'haver-se conegut la vertadera identitat, l'agent no haguera pogut accedir a les dades. I, en segon lloc, perquè tampoc hi hauria hagut consentiment en el moment de cedir la informació recollida a la Comissaria General d'Informació, d'on se sosté l'operació".

Entre les diligències, a banda de sol·licitar la declaració del querellat, es demana conèixer la cadena de comandament de R. M. F., així com reconèixer l'informe mèdic sobre l'impacte en la salut mental de les dues afectades.

Fins ara ja són tres les querelles interposades arran de les infiltracions policials --pels casos de Dani, Maria i Ramon-- i una demanda contenciosa administrativa pel primer episodi d'infiltració policial descobert, el de Marc Hernàndez Pons, que està pendent de resolució al Tribunal Constitucional. Amb relació a la querella del cas de Dani, Fiscalia va demanar al jutjat d'instrucció Núm. 21 de Barcelona que no admetés a tràmit la querella criminal, ja que considerava que no s'havia comès cap delicte. Mesos més tard, amb un argument similar al de Fiscalia, el jutjat d'instrucció Núm. 21 de Barcelona també descartava la comissió de cap delicte. Irídia i CGT, impulsores de la querella, van recórrer a l'Audiència de Barcelona les inadmissions de Fiscalia i el jutjat. En el cas de Girona, sota la direcció lletrada de Benet Salellas, la querella es va presentar el novembre de 2023 i el jutjat d'instrucció encara no s'hi ha pronunciat.