Paul Lapeyre

Paul Lapeyre i la seva companya Jeanne Pantais

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 28 de maig de 1910 neix a Montguilhèm (Gers, Gascunya) el militant anarquista, anarcosindicalista i lliurepensador Paul Lapeyre

Quan comença la revolució col·lectivista, el juliol de 1936, organitzà amb els seus germans Aristide i Laurent una xarxa per enviar a través de Perpinyà i per la frontera del Pirineu Oriental armes, medicaments, queviures i altres coses necessàries a la CNT-AIT i a la FAI. Durant aquells anys desenvolupà una intensa tasca en el seu suport i fou orador en nombroses reunions militants i mítings solidaris

Entre juliol i agost es desplaçà a Catalunya i Aragó i tot seguit efectuà nombrosos viatges a a visitar les col3lectivitats en nom de la CGT-SR-AIT

Paul Lapeyre: El 28 de maig de 1910 neix a Montguilhèm (Gers, Gascunya, Occitània) el militant anarquista, anarcosindicalista i lliurepensador Paul Lapeyre. El seu pare es deia Thomas Lapeyre, conreador de la terra que esdevingué carter i militant sindicalista de la Regió del Sud-oest, i la seva mare fou Maria Dulhoste.

Va fer de barber després d'haver estat obligat a deixar el seu lloc com a mestre a causa del seu antimilitarisme.

A finals de novembre de 1926, amb els seus germans Aristide i Laurent, participà en la constitució de la Confédération Générale du Travail - Syndicaliste Révolutionnaire (CGT-SR, Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària), creada per Pierre Besnard, i col·laborà en el seu òrgan d'expressió Le Combat Syndicaliste, participant en el V Congrés (novembre de 1934) i el VI Congrés (22 de gener de 1937) d'aquesta confederació sindical.

En 1935, quan esclata l'«afer de les esterilitzacions de Bordeus», el seu germà Aristide va ser empresonat i fou ell qui assegurarà l'aparició de La Révolte, periòdic anarquista del Sud-Oest.

Quan comença la revolució col·lectivista, el juliol de 1936, organitzà amb els seus germans Aristide i Laurent una xarxa per enviar a través de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) i per la frontera del Pirineu Oriental armes, medicaments, queviures i altres coses necessàries a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AI) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Durant aquells anys desenvolupà una intensa tasca en el seu suport i fou orador en nombroses reunions a favor del procés revolucionari d'autogestió, com ara el míting que es realitza l'agost de 1936 a la Sala Wagram de París (Illa de França), organitzat pel «Comitè Anarcosindicalista per a la Defensa i l'Alliberament del Poble Espanyol», on va explicà la seva estada a les col·lectivitats del Principat de Catalunya i a Aragó, així com la gira propagandística que realitzà en nom de la CGT-SR entre el gener i el març de 1937 a Algèria, on va fer una dotzena de conferències en suport de la revolució col·lectivista en el marc de la contesa bèl·lica contra els feixisme.

També col·laborà en el setmanari SIA, òrgan de la Secció Francesa de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), fundat i animat per Nicolas Faucier i Louis Lecoin, i efectuà nombrosos viatges al Principat de Catalunya en nom de la CGT-SR. En aquesta època col·laborà en dos periòdics publicats a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) sota el títol L'Espagne Antifasciste, creat amb el seu germà Aristide el setembre de 1937, i que es fusionarà a començaments de 1938 amb L'Espagne Nouvelle, del qual Prudhommeaux era el redactor principal. El 6 de febrer de 1937 havia sortit a Perpinyà el primer número del Bulletin d'Information du Comité de Défense de la Révolution Espagnole Antifasciste. Organe de la Fédération des Comités Espagnols d'Action Antifasciste en France. Aquest periòdic mensual bilingüe (francès i castellà) al servei de la Revolució del 19 de Juliol del 36 fou publicat a iniciativa dels germans Aristide i Paul Lapeyre. Louis Montgon (Vérité), president departamental del Comitè de Defensa de la Revolució Espanyola Antifeixista (CDREA) i de la Federació dels Comitès Espanyols d'Acció Antifeixista de França (FCEAAF), en va ser el gerent, que poc després dimití «en desacord amb la línia política seguida per les organitzacions revolucionàries d'Espanya amb les quals treballa el Comitè», i fou substituït per Jean Ay. Tingué un tiratge de 2.000 exemplars.

Paul Lapeyre el 16 de setembre de 1938 va ser inscrit com a «anarquista», ben igual que el seu germà Laurent, en el «Carnet B» dels antimilitaristes.

El maig de 1939 fou nomenat delegat de Propaganda de la Federació Anarquista de Llengua Francesa (FAF), que s'havia constituït entre el 15 i el 16 d'agost de 1936 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) a resultes de l'escissió que es va produir dins de la Unió Anarquista (UA).

A finals d'agost de 1939 va ser mobilitzat i va ser enviat a Alsàcia, on va caure presoner de l'Exèrcit alemany i va ser enviat a un camp de concentració prop d'Hamburg (Hamburg, Alemanya). Després d'un intent d'evasió que resultà un fracàs, va ser enviat successivament a quatre camps d'internament.

El juny de 1945 va ser alliberat per les tropes britàniques.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista representà el Grup anarquista de Bordèu en el Congrés que donà lloc a la nova Federació Anarquista (FA), el qual se celebrà entre el 6 i el 7 d'octubre de 1945 a París (Illa de França). En aquesta època era secretari de la Unió Local Bordelesa.

El 17 de setembre de 1946 es casà a Bordeus amb la militant anarquista Jeanne Pantais.

Entre el 7 i el 9 de desembre de 1946 participà en el Congrés Constitutiu de la Confederació Nacional del Treball (CNT-F) - Secció Francesa de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), continuadora de la CGT-SR i sempre inspirada per Pierre Besnard, i va ser nomenat secretari de la VIII Unió Regional de la CNT-F.

Entre finals de 1947 i principis de 1948 al departament de la Gironda,  prengué part en un intent de fusió que donà lloc a un Comitè Departamental de Coordinació de Sindicats que havien abandonat la Confédération Générale du Travail (CGT) i que aplegava, entre altres forces, la Unió Regional de CNT-F, els «Amics de Força Obrera», els Comitès d'Acció Sindicalistes i la Unió Departamental de Sindicats Independents. animat pels carters. El 18 de gener de 1948, una assemblea general de moltes centenes de militants es van  reunir l'AthénéeMunicipal de Bordèu convocats per un comitè de coordinació. L'assemblea adoptà els estatuts d'una Union Départementale i es designà una comissió executiva provisional formada per 17 militants de pro Force Ouvrière, 9 sindicalistes independents i 7 de la CNT-F (entre altres militants, Paul Lapeyre, Jean Barrué i Albert Roux). Però, les instàncies sindicals superiors no van seguir aquesta posició. Els reformistes pro Force Ouvrière agrupats a l'entorn de Léon Jouhaux (secretari general de la CGT els anys 1909-1947 i president de la CGT-FO els anys 1948-1954) no van contactar amb aquesta executiva provisional i el Secretariat Confederal de la CNT-F preferí donar suport a l'opinió dels anarcosindicalistes exiliats espanyols que no volien que la CNT-F fos enterrada. Finalment, el congrés constitutiu de la Union Départementale de Force Ouvrière (FO) es celebrà el 16 de febrer de 1948 i adoptà majoritàriament els estatuts (fortament marcats per les tesis anarcosindicalistes) proposats en l'assemblea general del 18 de gener --però Paul Lapeyre i els seus companys llibertaris ja no hi eren, ja que van continuar militar a la CNT-F i al moviment llibertari.

En 1952 era delegat de Propaganda de la Unió Regional de la CNT-F.

A resultes del congrés de la Federació Anarquista (FA) que se celebrà entre el 31 de maig i el 2 de juny de 1952 a Bordèu, va ser exclòs de la FA, ben igual que altres companys (André Arru, MauriceFayolle, Maurice Joyeux, Aristide Lapeyre, Georges Vincey i altres militants), en la crisi orgànica generada en el seu enfrontament amb Georges Fontenis i els altres militants.

La FA canvià de nom, passant a dir-se Federació Comunista Llibertària (FCL) a proposta de Georges Fontenis i els altres militants anarcocomunistes revolucionaris, mentre, en un congrés que se celebrà entre el 25 i el 27 de desembre de 1953 a París organitzat, entre altres militants, per André Arru, Maurice Fayolle, Georges Vincey, Maurice Joyeux, Paul i Aristide Lapeyre, va néixer una nova Federació Anarquista (FA), que encara existeix.

L'agost de 1955 participà en la IV Concentració Internacional Juvenil que se celebrava a la Colònia de Malalts i Mutilats d'Aymare (Lo Vigan, Òlt, Guiana, Occitània), on va fer les conferències «Darwin-Kropotkine i «L'éthique et la morale anarchiste».

La seva tasca militant va ser continuada, juntament amb el seu germà Aristide, en «Libre Pensée», realitzant nombroses conferències i esdevenint un dels seus oradors principals a nivell de l'Hexàgon.

També va fer nombroses conferències a l'Escola Racionalista «Francisco Ferrer», animada pel Grup anarquista de Bordèu.

La seva barberia, al carrer de La Fusterie de Bordèu, fou centre de difusió de la premsa anarquista.

En tots aquests anys sempre participà activament amb les activitats de Moviment Llibertari Espanyol en l'Exili (MLE).

A començament dels anys setanta un infart el retirà de la militància activa i s'instal·là a Barçac (Gironda, Nova Aquitània, Occtània), a la regió vitícola de Sauternes.

Trobem escrits seus en nombroses publicacions llibertàries, com ara La Brochure Mensuelle, Les Cahiers de Terre Libre, Ce qu'il faut dire, Le Combat Syndicaliste, L'Entente Anarchiste, L'Espagne Antifasciste, L'Espagne Nouvelle, Germinal, L'Idée Libre, Lucifer, Le Monde Libertaire, Monde Nouveau, Rébellion, La Révolte i altres.

Entre les seves obres podem destacar Jésus-Christ, Dieu soleil (1933), Le 6 février (1934), Jésus-Christ a-t-il existé? (1936), Ce qu'est le syndicalisme révolutionnaire (1937), Lueurs sur l'Espagne. Révolution et contre-révolution en Espagne républicaine (1938), De Gaulle tout nu! (1946), Cléricalisme moderne et mouvement ouvrier (1983, amb Marc Prévôtel), Étienne de la Boétie. De la servitude volontaire ou le contr'un. Étude (ca. 1996, pòstum).

Paul Lapeyre va morir el 2 de maig de 1991 a l'Hospital de Burela (A Mariña Central, Lugo, Galícia) on havia estat portat després de patir un accident automobilístic en una carretera gallega el dia d'abans. Conforme les seves últimes voluntats, el seu cos va ser donat a la Facultat de Medicina de Santiago de Compostel·la (Santiago, A Coruña, Galícia).

Bibliografia: Jean Maitron, Le Mouvement anarchiste en France. R. Bianco, Un siècle de presse anarchiste d'expression française. Anarcoefemèrides (28/05/2020).

Fons: État civil de Monguilhem. Archives de l'Association des Amis d'Aristide Lapeyre (Bordeaux). Archives de l'UD-CGT-FO de la Gironde. Archives personnelles.