dilluns, 10 de desembre del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 10 de desembre de 1887 neix a Palma (Mallorca) el militant anarquista, anarcosindicalista i independentista Jaume Binimelis Rotger

Jaume Binimelis RotgerEn la Retirada de primers de febrer de 1939 creuà la frontera del Pirineu Oriental i intentà sense èxit retrobar sa família. Aleshores retornà a la Península. Detingut, va ser jutjat, condemnat a mort i internat a Belchite. La pena de mort va ser commutada per una de 12 anys de presó- En 1956 va ser posat en llibertat condicional, assignant-li la residència a Mallorca.  


Jaume Binimelis Rotger:   
El 10 de desembre de 1887 neix a Palma (Mallorca, Illes Balears) el militant anarquista, anarcosindicalista i independentista Jaume Binimelis Rotger. Sos pares es deien Gabriel Binimelis Cervera, destacat militant anarquista del Centre de Picapedrers de Palma, i Margalida Rotger Salas. Fou el major de quatre germans (Jaume, Joan, Gabriel i Ramon).
Quan tenia set anys, marxà amb sos pares a l'Argentina i la família s'establí a Buenos Aires. A l'Argentina sa família buscà l'oncle Jaume, que s'havia exiliat per la seva militància anarquista, però no en trobaren el seu rastre.
Després de passar la seva adolescència a l'Argentina, sa família retornà a Mallorca a començament del segle XX. Entre 1907 i 1912 va ser el servei militar obligatori a la caserna d'Artilleria de Palma, on va ser promogut a caporal i destinat a l'economat de la caserna. En acabar la mili, reenganxà en l'Exèrcit per continuar la carrera militar.
En aquesta època es va casar amb Maria Castell Guarros, filla d'un pescador i mare d'una nina d'un any, Margalida. Jaume volgué que aquesta nina portés el llinatge Binimelis, però Maria s'hi oposà. La parella tingué cinc infants (Gabriel, Carme, Maria, Ramon i Àngela) i més tard, a Barcelona, adoptaren un infant anomenat Josep, fill d'una prostituta.
En 1912 abandonà l'Exèrcit i es posà a fer feina de pescador. Posteriorment, quan va veure que la pesca no donava per mantenir sa família, s'instal·là, amb son germà Ramon, a Barcelona, on en 1915 trobà feina com a cap de personal a la fàbrica de gasoses Gremio.
A començament dels anys vint s'instal·là a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès Nord), on comprà un terreny. En aquesta població milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT), participà activament en les lluites obreres i durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera s'encarregà especialment de guardar les armes dels grups d'acció confederals.
En 1931, quan la proclamació de la República, va ser nomenat president del Centre Republicà d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Santa Coloma de Gramenet, això sense deixar de militar en la CNT-AIT.
Durant la Guerra Civil va ser comandant d'Artilleria de l'Exèrcit Popular de la República espanyola.
En el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 creuà la frontera del Pirineu Oriental i intentà sense èxit retrobar sa família. Aleshores retornà a la Península. Detingut, va ser jutjat, condemnat a mort i internat a Belchite (Campo de Belchite, Saragossa, Aragó). La pena de mort va ser commutada per una de 12 anys de presó.
Molt malalt, en 1956 va ser posat en llibertat condicional, assignant-li la residència a Mallorca.
Autoritzat a deixar l'illa, Jaume Binimelis Rotger va morir el 20 de febrer de 1956 a Santa Coloma de Gramenet. Aquest mateix dia, el símbol de Falange va ser pintat als murs de casa seva. Son fill, Gabriel Binimelis Castell, militant de la CNT i exiliat a França, no pogué assistir al seu enterrament celebrat a Badalona (Barcelonès Nord. Sa companya, Maria Castell Guarros, morí el 12 d'octubre de 1974.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada