 |
| Amputen una espardenya del memorial a Companys a Besalú |
L’extrema dreta espanyolista agredeix dos joves a Santa Maria d’Oló. L’amentre canten el
Cara al Sol i criden "Puigdemont a prisión".
Carta oberta als germans Roca a raó de Felipe VI: «Quan he sabut que havíeu decidit d'acollir la
visita del rei espanyol, Felipe de Borbó, i les activitats de la
Fundació Princesa de Girona, m'he vist immediatament amb la necessitat de demanar-vos que us ho repenseu».
Els
Pilars per la Llibertat omplen de solidaritat i castells les
poblacions dels presos polítics i exiliats. Quinze colles castelleres
han participat en una iniciativa per a recordar els vuit mesos de
privació de llibertat
dels Jordis.
Elisenda Paluzie fa una crida als figuerencs per fer “l’assalt al cim”.
El
Vermut Groc omple la plaça Catalunya de Roses per recordar els presos i exiliats polítics catalans.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 16/06/2018
Besalú (la Garrotxa, comtat de Besalú).-
Segons un despatx de
l’Agència Catalana de Notícies el Memorial dedicat a Lluís Companys a
Besalú (la Garrotxa, comtat de Besalú) ha aparegut malmès aquest
dissabte. En concret, elements desconeguts han amputat una de les
espardenyes que conformaven l'obra
Roses blanques per a Companys, de l'escultora garrotxina Duaita
Prats. L'Ajuntament ja ha advertit que ho posarà en coneixement dels
Mossos d'Esquadra i que es contactarà amb Prats perquè torni a refer el
memorial.
Tot plegat ha passat aquesta matinada i sembla que els responsables han
fet servir una serra radial per tallar l'espardenya, que està feta de
ferro com la resta de l'obra.
Roses blanques a Companys és un poema visual situat a la plaça
del Bisbe a Besalú i va ser inaugurat ara fa un any per part del
president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El Memorial Lluís
Companys atacat està
compost per un escrit en una llosa, juntament amb dues espardenyes, una
rosa i quatre barres de ferro.
Des de feia dies, des d’observatoris antifeixistes es temia seriosament que elements feixistes aprofitessin
la nit després del partit Espanya - Portugal, amb
La Roja, per fer malfets i atacs a símbols i qualsevol cosa
relacionada amb Catalunya o el seu procés d’emancipació nacional. Besalú
ha estat un dels objectius de l’agressivitat feixista i unionista.
També Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès.
L’extrema dreta espanyolista agredeix dos joves a Santa Maria
d’Oló
Llegim a
VilaWeb que un grup d’una vintena d’ultres espanyolistes va
irrompre anit a Santa Maria d’Oló (Moianès, comtat d’Osona) per arrencar
llaços grocs i cartells de l’ANC que eren
penjats al carrer. Segons el testimoni dels veïns que van presenciar
els fets, van actuar de manera provocadora també envers els qui
s’aplegaven llavors, als volts de l’una, en alguns bars. Hi va haver
empentes fins que van agredir amb cops de puny dos joves
del poble, que van haver de ser atesos a urgències. Un va haver de
ser-hi traslladat amb ambulància.
En aquest sentit, els
CDR’s han denunciat a través dels seus comptes de
Twitter que aquest dissabte a la matinada dos membres del
Comitè de Defensa de la República de la Catalunya Central han
estat agredits per "ultres" que els han encerclat amb "consignes
racistes i feixistes" a Santa Maria d'Oló. Aquests fets passen un dia
després que un home
de 65 anys fos agredit per un altre que estava amb un grup de cinc o
sis persones més traient cartells del
CDR i llaços grocs a la ciutat de Lleida (Segrià). Els fets han
passat cap a dos quarts de dues de la matinada a l'avinguda Manuel
López, al costat de la plaça de l'ajuntament, on, segons els Mossos
d'Esquadra, una
dotzena de persones arrencava llaços grocs i pancartes. Segons fonts
policials, els dos veïns i membres del
CDR els han recriminat l'acció i llavors els "ultres" els han
començat a agredir. Tots dos han resultat ferits de poca gravetat i un
d'ells ha estat traslladat en una ambulància del
Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'Hospital de Manresa (Bages).
L’alcalde, Enric Güell, ha explicat a
VilaWeb que avui al migdia ha anat a la comissaria dels Mossos
d’Esquadra a presentar una denúncia contra aquests individus, que ja van
visitar el poble una altra vegada per arrencar-hi llaços grocs i
despenjar-hi
estelades. ‘Vaig sentir el sarau i vaig baixar i vaig tenir por que tot
plegat no derivés a coses més greus. Era una baralla d’empentes, i algú
d’Oló va acabar agredit i va haver d’anar a urgències. Aleshores, quan
intentava posar-hi pau, en vaig rebre alguna
i no vaig aconseguir que em fessin cabal’, explica Güell.
Finalment, una patrulla dels Mossos va arribar al lloc dels incidents i va identificar quatre dels
agressors, segons que han informat a VilaWeb.
Celebració feixista d'un grup d'aficionats de La Roja pels
carrers de Barcelona
Un grup d'aficionats de la selecció espanyola ha celebrat l'empat de
La Roja amb Portugal pels carrers de Barcelona entonant l'himne de
Falange Espanyola, el
Cara al Sol. També, cridaven “Puigdemont a prisión”.
Alguns d'ells feien salutacions franquistes mentre increpaven als vehicles que hi passaven.
La polèmica per la col·locació de la pantalla gegant a Barcelona per veure els partits de la selecció
espanyola creix després del comportament d'aquest grup d'aficionats feixistes pels carrers de Barcelona.
Carta
oberta als germans Roca a raó de Felipe VI: «Quan he
sabut que havíeu decidit d'acollir la visita del rei espanyol, Felipe
de Borbó, i les activitats de la Fundació Princesa de Girona, m'he vist
immediatament amb la necessitat de demanar-vos que us ho repenseu»
 |
| Els Roca. |
El regidor a l’Ajuntament de Girona per la
CUP-Crida per Girona Lluch Salellas escriu als germans Roca a raó del rei Borbó:
“Benvolguts germans Roca: Us escric des del respecte i l’admiració cap al projecte gastronòmic
que heu desenvolupat a Girona. El Celler de can Roca, que fa poc
més de dos anys ens vau ensenyar amb tota la voluntat de compartir la
vostra passió pels aliments i la cuina, és el vostre projecte insígnia,
una proposta
que heu fet a foc lent, amb excel·lència i amb una clara vocació
d’arrelament a la terra on heu nascut i crescut. La vostra dedicació i
qualitat a la cuina és fora de tota discussió. La ciutat us ha agraït no
només que ens hàgiu situat en el mapa gastronòmic
mundial sinó també la vostra col·laboració amb els barris d’origen
treballador de Taialà, Domeny i Germans Sàbat que mai no heu volgut
abandonar. I això que de propostes i d’oportunitats no us n’han faltat.
Gràcies, doncs, una vegada més. I tot, sense oblidar
que hi ha alguns aspectes amb què no hem coincidit ni coincidim, i així
us ho hem traslladat, però això no em priva de reconèixer els encerts i
el mèrit del projecte del
Celler de can Roca.
Recordo molt bé aquell matí al
Celler, quan els clients no havien arribat, i com vam parlar de
drets socials, de desigualtats i de sobirania alimentària, entre molts
altres temes. Vam compartir preocupacions i ens vam endur una sensació
positiva
de la perspectiva humanista que movia i mou el vostre projecte. És per
això que avui, quan he sabut que havíeu decidit d’acollir la visita del
rei espanyol, Felipe de Borbó, i les activitats de la
Fundació Princesa de Girona, m’he vist immediatament amb la necessitat de demanar-vos que us ho repenseu. Que us repenseu de cedir casa vostra, el
Mas Marroch, perquè Felipe de Borbó, que va justificar la
violència contra milers de catalans i catalanes, inclosos centenars de
gironines i gironins, pugui predicar el seu discurs a les nostres
comarques.
La
monarquia espanyola ha tingut un paper històric d’autoritarisme vers el
poble català, un fet que està també fora de tota discussió. Això
ja és un motiu que ens porta als republicans a rebutjar la seva
presència a Girona, però després del que va passar la tardor passada,
penso que més que mai ens sobren els motius, a tots plegats, per a
demostrar-los que no són benvinguts. Ell, que va decidir
prendre partit contra aquells que reclamàvem un referèndum que vam
haver de defensar amb els nostres cossos en una jornada amb què
vosaltres, per cert, vau col·laborar a l’escola del barri. Ell, que mai
no ha demanat perdó i que va justificar la brutal agressió
de policies armats en vuit escoles de la ciutat. Ell, que negocia amb
l’Aràbia Saudita el comerç d’armes i, com el seu pare, s’enriqueix a
partir dels impostos de totes i tots. Ell i els seus valors em semblen
incompatibles amb moltes de les coses que vau
explicar aquell matí i que sé que heu anat explicant arreu, també quan
heu viatjat i col·laborat amb projectes de solidaritat.
Si
escric aquestes paraules, és perquè penso que des de la humilitat i la
sinceritat és des d’on
s’ha de construir tota relació i que expresso el sentiment de molta
gent que valorarà el gest de no obrir la porta de casa vostra a Felipe
de Borbó. M’agradaria pensar que hi ha possibilitat de tirar-ho enrere,
de canviar d’opinió. Si no, com a mínim, aquells
que no compartim la vostra decisió, legítima, evidentment, ens quedarà
el dissens i la crítica. Perquè, de moment, Felipe de Borbó encara no ha
aconseguit que deixem de pensar com pensem. Ni ho aconseguirà mai.
D’això en podem estar ben segurs. Salut i República.”
Els Pilars per la Llibertat omplen de solidaritat i castells
les poblacions dels presos polítics i exiliats
Llegim a
VilaWeb que els
Pilars per la Llibertat s’han alçat avui en unes quantes poblacions
de Catalunya per reivindicar la llibertat dels presos polítics i el
retorn dels exiliats: Amer (Selva, vila natal de Carles Puigdemont),
Torroella de Montgrí (Baix Empordà, de Dolors Bassa),
Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat, de Oriol Junqueras), Caldes de
Montbui (Vallès Oriental, on Raül Romeva passà la infantesa), Terrassa
(Vallès Occidental, ciutat de Josep Rull i Lluís Puig), Parets del
Vallès (Vallès Oriental, de Jordi Turull), Santa
Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental, de Jordi Cuixart), Vic (Osona,
de Marta Rovira), Sallent (Bages, d’Anna Gabriel) i Xerta (Baix Ebre, de
Carme Forcadell). Els primers han estat a Balaguer (Noguera), on els
Castellers de Lleida han aixecat al migdia un ‘pilar per la llibertat’
a la plaça Mercadal per exigir l’alliberament de l’anterior consellera
d’Agricultura, Meritxell Serret,
originària de Vallfogona de Balaguer (Noguera). Precisament avui al
vespre es farà un gran concert al pavelló de Vallfogona, titulat
#FreeSerret, amb les actuacions de dotze grups i les intervencions de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i del vicepresident d’Òmnium
Cultural, Marcel Mauri.
Elisenda Paluzie fa una crida als figuerencs per fer “l’assalt
al cim”
“Un camp base que ens situa molt més amunt d’allà on érem al 2012 i que ens ha de permetre preparar-nos
per l’assalt final al cim, a la independència”, llegim en la premsa convencional comarcal. Amb aquest símil la presidenta de l’ANC,
Elisenda Paluzie, va intervenir ahir a Figueres per reclamar que es
reflexioni “sobre
el que ha fallat però que no es renunciï a l’objectiu polític de la
independència i la República”. Paluzie va animar els assistents a l’acte
convocat a la plaça del
Teatre a preparar-se per a una tardor en què s’hauran de
“mobilitzar i molt”. Elisenda Paluzie va augurar que la gent haurà de
tornar a sortir l’11 de setembre i l’1 d’octubre per deixar clar “que la
repressió que
té com a objectiu fer-nos renunciar no ens fa recular i que el sacrific
dels presos no és en va”. L’acte, titulat
Cap on anem i convocat per l’ANC, s’havia iniciat al
capvespre amb les intervencions dels familiars de la presa de Torroella
de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries)
Dolors Bassa --Pau Surroca i Montse Bassa (Associació Catalana pels Drets Civils)-- i del vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, i Joaquim Arnau (secretariat territorial
ANC). I amb les actuacions de
Grup tradicional de Ministres i Grup Veus Empordaneses.
El Vermut Groc omple la plaça Catalunya de Roses per recordar
els presos i exiliats polítics catalans
Segons
EMPORDA.INFO
el groc en record dels polítics catalans que estan empresonats o
exiliats ha donat la nota de color a un dissabte molt calorós a la plaça
Catalunya de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), a tocar el
mar. Gent del poble, però també gent vinguda de diferents municipis de
la comarca, s'han reunit en un acte anunciat com a
Vermut Groc, i organitzat pel
Comitè de Defensa de la República Roses, l'ANC Roses i
Òmnium Cultural. Han fet parlaments Pep Cruanyes, vicepresident de l'ANC; Carles Ribera, director de la publicació
La República, i el president del
Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Ferran Roquer i l'alcaldessa,
Montse Mindan, que també ha fet un petit discurs en homenatge als
represaliats i les seves famílies. La plaça, plena de gom a gom, ha
lluït una senyera gegant, mentre la música sonava en directe
a l'escenari. Han actuat Madamme Mustash i Cesc. S'han servit
botifarres i begudes fresques, i els diners recaptats es destinen a l'Associació
de Presos i Exiliats Polítics i a la
Caixa Solidària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada