Durant la Retirada de 1939 passà a la Catalunya Nord i patí els camps de concentració de Sant Cebrià
de Rosselló, on emmalaltí de paludisme, i d'Argelers de la Marenda del qual va sortir enrolat en una
Companyia de Treballadors Estrangers per a anar a treballar durant dos anys a Clarmont d'Alvèrnia.
Josep Piñas Serra:
El 26 de maig de 1899 neix a Valls (Alt Camp) l'anarcosindicalista Josep Piñas
Serra. Fill de família pagesa, va anar a l'Escola
Pública i després a la racionalista del
Centre Obrer Instructiu que regentava, sota els principis de l'Escola Moderna, el mestre Amadeu Martorell. Amb 12 anys començà a treballà al camp.
Abandonà la religió --havia estat escolà a l'església de Sant Antoni, on arribà a ser escolà major--
quan assistí als debats dialèctics a la
Societat Agrícola, on conegué l'anarquista Fidel Martí Parés. Distribuí la premsa obrera (
Tierra y Libertad
i La Voz del Campesino),
fet que possibilità la seva relació amb els militants de tota la
comarca. Participà en les lluites socials d'aleshores i va fer costat
les vagues agràries de la seva zona.
Entre 1921 i 1924 va fer el servei militar a l'Àfrica durant la Guerra del Rif i visqué la batalla
d'Annual --el seu testimoni figura en l'anomenat «Expedient Picasso»--.
De bell nou a Catalunya participà en les activitats clandestines de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Cap el 1925 es matriculà a l'Escola
del Treball.
Durant la dictadura de Primo de Rivera va estar empresonat per encobrir un fals militant confederal.
En 1929, quan es constituí l'Ateneu
Popular, va ser nomenat president de la seva junta directiva.
Durant la
Dictablanda
de Dámaso Berenguer y Fusté formà part d'una
comissió de protesta per l'expulsió de Francesc Macià Llussà creada el
setembre de 1930. A començaments d'aquell any havia enviat diners per
als presos en una col·lecta organitzada pel periòdic ¡Despertad!
de Vigo (Rias Baixas,
Pontevedra, Galícia).
El 7 de juliol de 1931 signà els estatuts del
Sindicat de Treballadors del Camp de Valls que van ser presentats
al Govern Civil de Tarragona (Tarragonès). Va participar en l'assemblea
de constitució de la
Federació Regional de Camperols de Catalunya (FRCC) i el setembre de 1932 en va ser elegit secretari a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
En 1932 va restar empresonat i els sindicats vallencs van fer vaga per demanar que no fos processat.
Quan l'escissió confederal s'arrenglerà amb el sector
trentista, amb la majoria dels pagesos de Valls, i se separà del sector dominat de la
CNT-AIT partidari de les posicions anticapitalistes rupturistes
amb el parlamentarisme burgès de classe que aleshores es defensaven des
de grups anarquistes revolucionaris i també les
Joventuts Llibertàries (JJLL) i la mateixa
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), però no consta que s’afiliés al
Partit Sindicalista (PS). Fou, amb Ramon Porté Dalmau, Joan Arans Nin i Pere Sagarra Boronat, un dels principals militants de les tesis
trentistes de la seva comarca.
El març de 1933 fou delegat per diverses localitats de la comarca d'Alt Camp (Pla de Cabra, Cabra
de Camp, Figuerola i Vallmoll) al Ple Regional de Catalunya de la
CNT-AIT i el juny d'aquell any representà set sindicats de Valls al
Primer Ple Regional de Catalunya de
Sindicats d'Oposició que se celebrà a Barcelona. El 17 de novembre de 1933 va fer un míting a Valls.
Durant la insurrecció del
Sis d'Octubre de 1934, en que hi van participar la
Regional de Catalunya de
Sindicats d'Oposició, va ser detingut, jutjat el setembre de 1935 i
condemnat a sis anys i un dia de presó com a organitzador de la vaga
general revolucionària. Mentre estava engarjolat, els pagesos li
recollien solidàriament les garrofes del seu tros de
terra on feia de pagès.
El 17 de febrer e 1936 va ser alliberat i quan el cop militar feixista de juliol de 1936 va presidir
el Comitè de Milícies Antifeixistes de Valls, que es constituí l'agost d'aquell any.
El setembre de 1936 assistí al
Ple de Pagesos de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), que se celebrà a Barcelona.
Entre l'11 d'octubre de 1936 i el 18 de novembre de 1937 fou alcalde de Valls. Des del seu càrrec
defensà, enfrontant-se al Comissariat de Museus de la
Generalitat de Catalunya, les històriques rajoles de la capella del
Roser al·legòriques a la batalla de Lepant. També fou regidor fins el
novembre de 1938, quan
va ser cridat a files i destinat a la Secció Forestal de Valls.
Entre el 8 i el 9 de gener de 1938, com a secretari de la
Secció de Treball Col·lectiu de la Col·lectivitat Agrícola de Valls, participà en el
Ple de la Federació Regional de Sindicats i Col·lectivitats Camperoles de la
CNT-AIT que se celebrà a Barcelona.
Entre el 28 de febrer i el 12 de juny de 1938 fou secretari del
Comitè Comarcal de Valls-Montblanc, que englobava tots els sindicats de pagesos de la comarca.
Durant aquests anys republicans va ser membre de la
Comissió Mixta de Revisió dels Fulls de Contractes de Conreu, en representació de l'estament parcer, mitger i arrendador.
Durant
la Retirada de 1939 passà a la Catalunya Nord i patí els camps de
concentració de Sant Cebrià
de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), on
emmalaltí de paludisme, i d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella,
Rosselló) del qual va sortir enrolat en una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a anar a treballar durant dos anys a Clarmont d'Alvèrnia (Puèi Domat, Alvèrnia, Occitània).
Posteriorment residí a Montasèls (Coisan, Limós, Aude, Occitània) i després a Còrnabarriu (Alta Garona,
Occitània) amb la seva família.
Trobem col·laboracions seves en diferents publicacions llibertàries, com ara
Acció Sindical, Sindicalismo,
Solidaridad Obrera
i El Trabajo.
Josep Piñas Serra va morir el 19 d'octubre de 1986 a Còrnabarriu.
El setembre de 2017 l'historiador Antoni Gavaldà Torrents publicà la biografia
Josep Piñas Serra. Enmig d'un riu desbocat. President del Comitè i alcalde de Valls en temps de guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada