Fa
ja un any que les hores de vaga realitzades a Catalunya estan creixent.
De fet, el darrer any
van duplicar les de l’anterior. I tot això sense tenir en compte
l’impacte de les 3 darreres vagues generals realitzades i sense que la
presa de pèl de la falsa recuperació que ens venen ho impedeixi. Com ja
vam dir en el darrer 1er de maig, calia passar a
l’ofensiva per trencar un cicle de resistencialisme esgotat. Val a dir
que, a cop de lluita, la tendència s’està revertint.Vagues llargues han
tombat el braç de diferents patronals. Exemples en tenim a Metro, Bicing
i Telefèric de Barcelona, a les sitges de
Coca-Cola, empreses de neteja, estibadors i un llarg etcètera. A data
d’avui, i des del 15 de març, la plantilla de Funosa segueix en vaga
indefinida dos dies a la setmana contra la precarietat, amb seguiment
del 100%. El carrer s’està tornant a omplir amb
lluites en defensa de les pensions, de les llibertats i dels drets
civils i contra la repressió cada vegada més descarnada de l’Estat. I fa
poques setmanes amb una vaga general feminista que ha fet esclatar la
força acumulada per generacions de dones sotmeses
pel patriarcat.
En
un context on les lleis són paper mullat en el millor dels casos, i
cadenes en l’habitual, només
l’expressió del conflicte pot reequilibrar la balança. Un conflicte que
no és ni bo ni dolent. Simplement existeix. Hi ha conflicte quan
caduquen convenis col·lectius per la darrera Reforma Laboral, quan es fa
xantatge des de posicions de poder, quan ens acomiaden,
quan paguem per un lloguer dues terceres parts del nostre sou, quan hem
de combinar diverses feines per poder sobreviure, quan no podem
plantejar un projecte vital per la inseguretat laboral a la que ens
condemnen, quan després de treballar tota la vida se’ns
condemna a pensions de misèria. Aquells que estan guanyant volen que
acotem el cap acceptant el paper de perdedors en aquest conflicte
quotidià i permanent. I ens plantegen la seva pau social com el silenci
dels i les oprimides.
No.
No volem cap pau social de la derrota. Una pau que en situacions
d’injustícia només és positiva
per a qui ens explota. Cal dir alt i clar que els models sindicals que
fan bandera de la concertació són projectes esgotats i fracassats, sense
capacitat per assolir les molles que governs i empreses oferien fa uns
anys a canvi d’una contenció social que ja
no controlen. L’experiència ens ho mostra clarament: els darrers anys
només han pogut acumular retrocessos en les condicions laborals de la
majoria dels i les treballadores. Només les reivindicacions plantejades
des de posicions de força i determinació, diverses
i coordinades, són les que ofereixen millors condicions per poder
aturar la voracitat de beneficis capitalistes i la precarització de les
nostres vides.
Davant
la lluita de la classe treballadora o d’altres tipus de mobilitzacions
col·lectives el sistema
alça, un cop més, els murs de la repressió per salvaguardar els seus
privilegis i status quo: més vaguistes en processos penals, més
acomiadaments disciplinaris per l’activitat sindical a les empreses, més
autoritarisme, més criminalització i l’ús del codi
penal d’enemic per normalitzar el dret de càstig del poder. En aquest
escenari no hi ha cap altre camí que respondre solidàriament. Com hem
fet sempre, sense importar el color de la bandera del govern que hi hagi
al darrere d’aquests actes o el sector productiu
on es trobi la darrera empresa que ha fet fora una companya.
Som
força creixent: l’anarcosindicalisme està incrementant la seva
presència cada vegada a més territori,
a més empreses i amb més afiliació. Amb aquesta capacitat estem, dia
rere dia, en millors condicions per defensar les nostres llibertats, els
nostres drets i les nostres reivindicacions. Aquest 1er de maig fem una
crida a afiliar-se i organitzar-se al sindicalisme
llibertari, a mantenir l’actitud de lluita a tots els espais, amb un
orgull de pertànyer a la classe treballadora que ens permet mirar als
ulls d’aquells que ens estan explotant fins que, un cop més, abaixin la
mirada i els fem retrocedir cada vegada amb major
intensitat.
Organitzem-nos, fem créixer la nostra força, plantem batalla a l’explotació.
Secretariat Permanent
del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
17 d’abril de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada