El grup «Libertador» del SIEP el 10 de febrer de 1939 va traspassar un fronterer sense vigilància de la Gendarmeria francesa el primer que es va fer fou amagar en bidons buits de llet, que van ser enterrats en territori francès, el seu armament i altres armes escampades per soldats que fugien de l’avanç de l’exèrcit franquista, com a previsió per organitzar una propera resistència a l’Interior des de l’Exili. Més endavant, l’armament va ser recuperat i utilitzat. Interceptat el grup aquest va ser reclòs a la Gangueta d’Ix en un prat a tocar la carretera de Perpinyà. A primers de març de 1939 el grup, on hi havia els germans Faustino i Juan Manuel Barrabés, fou traslladat en tren al camp de concentració del Vernet d’Arièja, on va morir Juan Manuel.
Faustino Barrabés Asún:
El 15 de febrer de 1909 neix a Esquedas (Foia d’Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Faustino Barrabés Asún.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), Faustino era el més gran del germà Juan Manuel, també anarquista que va morir al camp de Vernet d’Arièja (Occitània) el 23 d’agost de 1939 després d’haver estar reclòs junt amb ell a la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya)durant la Retirada de febrer de 1939 per aquella part del Pirineu català, i les seves germanes, de les Joventuts Llibertàries, Rafaella (als 21 anys) i Violeta (als 19 anys), afusellades ambdues el 23 d'agost de 1936 juntament amb altres nou dones, entre elles la viuda de Ramón Acín Aquilué, Conxita Monràs Casas.
Durant la Guerra Civil lluità al front d'Aragó com a membre del grup «Libertador», unitat especial guerrillera dirigida pel militant anarquista Francisco Ponzán Vidal i encarregada de recavar informació i de realitzar sabotatges darrera les línies feixistes. El grup l’agost de 1937 passà al Servei d'Intel·ligència Especial Perifèric (SIEP). Faustino Barrabés i el seu germà Juan Manel van combatre junt a Ponzán i Benito Lasvacas Coronas, Eduardo Santolaria Ferrer (Civilón), els germans Pascual i Eusebio López Laguarda (Sixto i Coteno), Prudencio Iguácel Pidrafita i Manuel Sus Dieste, tots de CNT-AIT, i Ángel Beltrán Calvo, Ángel Cabrero Callau --nat a Bolea (Osca), de 17 anys-- i Lorenzo Otal Biela, de la UGT, onze soldats --8 de la CNT i 3 de la UGT-- també a l'Exèrcit de l'Est des del SIEP (el Govern de la República després dels Fets de Maig de 1937 va dissoldre l’Exèrcit Popular de Catalunya i l’integrà en l’Exèrcit Popular de l’Estat amb el nom d’Exèrcit de l’Est). Quan les tropes franquistes de Muñoz Grandes avançaven en dos fronts vers el Gironès i la Garrotxa des de l’Urgell i el Bages mentre Moscardó es dirigia al Ripollès per anar cap a la Baixa Cerdanya i García-Valiño volia anar cap a la frontera per Camprodon i Molló, el 8 de febrer de 1939 Ponzán va demanar al comandant militar de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) un salconduit en comissió de serveis --vàlid per 24 hores-- per anar a l’altra banda de la frontera, a la Guingueta d’Ix. La missió era inspeccionar la situació en la frontera. Així el grup «Libertador» del SIEP --acompanyat per Joan Català Balañà i dos altres catalans que Ponzán havia incorporat quan passà per la Seu d’Urgell (Alt Urgell), i alguns milicians i dones amb criatures-- el 10 de febrer va traspassar un fronterer sense vigilància de la Gendarmeria francesa el primer que es va fer fou amagar en bidons buits de llet, que van ser enterrats en territori francès, el seu armament i altres armes escampades per soldats que fugien de l’avanç de l’exèrcit franquista, com a previsió per organitzar una propera resistència a l’Interior des de l’Exili. Més endavant, l’armament va ser recuperat i utilitzat. Interceptat el grup aquest va ser reclòs a la Gangueta d’Ix en un prat a tocar la carretera de Perpinyà. A primers de març de 1939 el grup, on hi havia els germans Barrabés Asún, fou traslladat en tren al camp de concentració del Vernet d’Arièja (Occitània).
Faustino Barrabés Asún va morir el 23 de maig de 1967 d'un accident de treball a La Peyre (Carmauç,Tarn, Occitània), població on s'havia establert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada