Llavors de revolució social enfront eleccions del 155.
Enfront la claudicació política i la desmobilització social solament es pot superar aquesta situació negativa amb l’empoderament republicà permanent per mitjà d’una Oposició Antiparlamentària aquests dies de campanya electoral colonial.
[Refugi del Coll de Banyuls, a Rabós d’Empordà (República Democràtica i Social Catalana) 13/11/2017]
L’AMIC DEL POBLE
La República Democràtica i Social Catalana existeix malgrat el govern de Puigdemont (ara a la presó o a l’exili) el 27-O no va voler organitzar les milícies del poble, pel poble i amb el poble. Junts pel Sí, a causa de la dreta autonomista representada pel PDeCat (Santi Vila i companyia), no ha creat estructures republicanes de poder sobirà català entre les darreres autonòmiques i el 27-O, ni ha desenvolupat la República enfrontant-se directament amb l’Estat capitalista espanyol. En canvi, el país està ocupat pels invasors. Votar el 21-O és fabricar més cadenes, donar suport als decrets monàrquics de l’aplicació del 155. És una contradicció defensar la República i acceptar la farsa electoral dels invasors, unes eleccions colonials. Al mateix temps, cal aturar el feixisme roig, escenificat per Iceta i Paco Frutos. El 21-O, res a votar. Vaga general revolucionària indefinida.
Sempre a favor de les vagues generals polítiques inclusives (de fet vagues generals revolucionàries), sempre a favor dels comitès de defensa de la República (CCDDRR), sempre per mantenir des del carrer la República, no volem participar (encara que respectem el 91 dels membres de la CUP que ahir van decidir participar en les eleccions dels invasors, ja que de l’esquerranisme (gauchisme) no surt la revolució proletària dels comitès revolucionaris i consells obrers) en la contradicció política del PDeCAT, ERC i CUP, formacions parlamentàries que acceptes les eleccions autonòmiques de Rajoy -convocades per l’invasor a fi de formar un govern de la Generalitat intervinguda del 155 deCiutadans- PSC i PP (un govern de la Generalitat que formà Lerroux i Gil Robles després del Sis d’Octubre de 1934, amb el govern Companys a la presó), vol dir renunciar a la legalitat legítima catalana de la Llei de Trasitorietat, avalada en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, vers el procés republicà constituent i participatiu, cosa que és un contrasentit manifest que congela, a pràctica del dia a dia fins el 21-D, el poder real al carrer dels comitès de defensa de la República (alguns ja anomenats de la República de les Classes Populars i fins i tot de la Revolució) així com a les mobilitzacions populars republicanes (també noves vagues generals) a causa de la contesa electoral colonial espanyola a Catalunya. Una situació de claudicació política i desmobilització social que solament es pot superar amb l’empoderament republicà permanent per mitjà d’una Oposició Antiparlamentària aquests dies de campanya electoral colonial.
L’Oposició Antiparlamentària hauria de fer petar l’economia del sud d’Europa, a partir del col·lapse del que queda de l’antic teixit industrial i comercial català (cosa a que no ajuda la manca de la participació anarcosindicalista en el sector de la mobilitat durant la vaga general inclusiva del 8-O, com ara Renfe o Metro i autobusos de Barcelona) a fi i efecte de que es dispari la prima de risc espanyola i el preu dels bons, per obligar a la Comissió Europea a obligar la monarquia borbònica a negociar la instauració completa de la República Democràtica i Social Catalana. Però aquesta via segurament generaria l’inici de la revolució proletària al Nord-est de la península Ibèrica, una possibilitat que ni en el pitjor somni volen PDeCAt o ERC. En aquest sentit cal dir a la CUP: quo vadis? Amb la burgesia i la petita burgesia catalanes o amb la revolució proletària, no hi ha termini mig. De fet, PDeCAT i ERC prefereixen la Catalunya que acata les eleccions del 155 en comptes de la revolució dels comitès de defensa de la República, una porta oberta a la revolució proletària la transformació del procés republicà català d’alliberament nacional en un magnífic impuls del socialisme autogestionari, just en el centenari de la revolució dels soviets a Rússia.
Com parlem de vaga general revolucionària ens referim a l’assaig espontani del 8-N: es tracta d’un moviment polític revolucionari inclusiu -fonament en el boicot i sabotatge econòmic- tot bloquejant vies importants de transport de mercaderies, amb un impacte general (llargues cues de camions, esquirols que no arriben als llocs de producció o comercialització de la mercaderia, altres esquirols que renuncien al desplaçament que tenien pensat, empreses que no reben subministraments i comerços oberts sense clientela).
Molta gent del món pensa que a Catalunya vivim els inicis d’una revolució social amb projecció política a nivell europeu, ja que no podem continuar així, en una situació colonial de poble ocupat i oprimit per una monarquia hereva de Franco que ens fa saber que el poder és el poder i ens volen fer agenollar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada