diumenge, 2 de juliol de 2017

Poc a poc les suredes, les rouredes i els alzinars recuperen el seu terreny a l’eucaliptus imposat per les indústries insostenibles

Treballadors de l'empresa que ha eliminat a les Gavarres 15 hectàrees d'eucaliptus. 
En 1976 l’empresa Torras Hostench, amb el suport de la Diputació i l’Ajuntament de Girona, va arrancar gran extensions de roures, suros i alzine.    
Els col·lectius ecologistes incipients es van radicalitzar socialment i grups anònims d’acció es dedicaven a les nits a tallar i arrencar els eucaliptus que es plantaven de dia.   
Eliminen 15 hectàrees d'eucaliptus a les Gavarres.   
L'objectiu és recuperar espècies autòctones i lluitar contra els incendis forestals.   


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/07/2017 
Quart (Les Gavarres, Gironès).- 

El fet que el Consorci de les Gavarres amb el suport de Nando and Elsa Peretti Foundation arrenca quinze hectàrees d’eucaliptus de les Gavarres per replantar-hi alzines sureres representarà que les suredes podran recuperar el seu terreny. Era el 1976 quan la fàbrica Torras Hostench amb el suport de la Diputació de Girona, ja que el seu president aleshores, Antoni Xuclà Bas, era conseller de la Torras Hostench, i la complicitat de l’Ajuntament de Girona, governat per l’alcalde Ignasi de Ribot, que era el secretari del consell d’administració d’aquesta empresa paperera, va dur a terme una campanya interessada i demagògica perquè els propietaris forestals arrenquessin roures, suros i alzines i hi plantessin eucaliptus amb les promeses d’uns rendiments econòmics extraordinaris.

ELS EUCALIPTUS CREAMATS MATEN GENT A PORTUGAL 
A la península Ibèrica, com aquests dies s’ha vist a Portugal amb el mortífer incendi, feia anys que es plantaven eucaliptus en llocs com Huelva o Santander. Aviat es va veure que tot plegat era una descarada operació per afavorir els interessos de la Torras Hostench, que s’estalviaria despeses de la fusta base per fer pasta de paper. Els eucaliptus venien sobretot d’Austràlia i la fusta tenia un cost afegit en el transport en vaixells de càrrega.

FRANQUISTES EN TRANSACCIÓ POLÍTICA 
Franco acabava de morir, però els franquistes de la Croada de 1936 governaven les institucions de la monarquia, com ara ajuntaments i diputacions. Sembla que aquest fet va facilitar que les veus opositores es fessin sentir ja elements com Antoni Xuclà o Ignasi de Ribot havien d’adaptar-se a transacció de la democràcia burgesa parlamentàra, i es va crear un Grup de Defensa del Medi Ambient de Girona que va liderar la lluita social ecologista contra una planta que empobreix el sòl i altera totalment l’ecosistema existent.

DEMAGÒGIA GOVERNAMENTAL I EMPRESARIAL 
En l’informe editat semiclandestinament, el 1978, en format d’opuscle ‘Les plantacions d’eucaliptus i els seus protagonistes ja es deia: “La demagògia ens vol fer creure que la destrucció de la natura és un mal necessari que cal pagar si volem mantenir l’actual ritme de benestar.”

MINORITÀRIA PERÒ MOL ACTIVA OPOSICIÓ D’ACCIÓ ECOLOGISTA AUTÒNOMA  
La minoritària però molt activa oposició va aconseguir el suport del Departament de Biologia del Col·legi Universitari de Girona, que deixava clar que la plantació d’eucaliptus comportava un procés d’esterilització del sòl. El doctor Oriol de Bolós encapçalava la signatura del comunicat.  

ACCIÓ CONTRA LES PLANTADES  
Des del poder i els mitjans convencionals del sistema hegemònic es va intentar manipular l’opinió pública portant teòrics científics a sou de la Torras Hostench i dient autèntiques bajanades com la seva resistència al foc, la rendibilitat o l’aspecte estètic. Aleshores, els incipients col·lectius ecologistes es van radicalitzar socialment, tot constituint una efímera però valenta Coordinadora ecologista de les comarques gironines i Catalunya Nord, i grups anònims d’acció es dedicaven a les nits a tallar i arrencar els eucaliptus que es plantaven de dia.

A LES GAVARRES ENCARA HI HA 400 HECTÀREES PLANTADES EN 1976  
Ben aviat es va veure que no era prou negoci però el mal ja estava fet (l’incendi de Portugal és en zona d’eucaliptus i pins). Cal recordar que a les Gavarres encara hi ha unes 400 hectàrees d’eucaliptus.

ELIMINEN 15 HECTÀREES A LES GAVARRES A NIVELL ADMINISTRATIU 
Segons l’Agència Catalana de Notícies la fundació Nando and Elsa Peretti (NaEPF) ha finançat l'eliminació de 15 hectàrees d'eucaliptus del massís de les Gavarres amb l'objectiu de recuperar espècies autòctones de la zona i lluitar contra els incendis forestals. L'actuació, que ha dirigit el Consorci de les Gavarres, busca acabar progressivament amb les més de 400 hectàrees d'aquesta espècie que han quedat completament abandonades amb el pas dels anys. Entre 1976 i 1977 es van fer plantacions intensives a la zona promogudes per la fàbrica de paper Torras Hostench, amb l'objectiu de "rendibilitzar terrenys no urbanitzables ocupats per boscos i camps de conreu sense ús". La intenció era posar a prova més de 100 varietats i es van arribar a plantar unes 480 hectàrees.

480 HECTÀREES D’EUCALIPTUS AL MASSÍS DE LES GAVARRES 
El president de l'ens de les Gavarres, Fermí Santamaria, ha explicat que aquesta arbres són que faciliten la ràpida propagació d'incendis i que, per això, calia actuar-hi.
La presència d'eucaliptus al massís de les Gavarres té l'origen en unes plantacions intensives que als anys 70 va promoure la fàbrica de paper Torras Hostech, coneguda com a Torras Paper. Aleshores i amb el suport de les administracions, es veia com una bona oportunitat per rendibilitzar terrenys que no es podien urbanitzar i que estaven ocupats per boscos i conreus abandonats. L'empresa paperera, a més, preveia posar a provar un centenar de varietats d'aquesta espècie. Es van seleccionar els 'clons' que millor s'adaptaven a la zona i es van plantar fins a 480 hectàrees. D'aquestes, actualment en queden unes 400 completament abandonades. L'eucaliptus, però, és una espècie al·lòctona (no és pròpia de la zona) i, a més, facilita la propagació del foc en cas d'incendi forestal.
En els darrers anys s'hi ha fet algunes actuacions per anar minimitzant els riscos a la zona i, a la vegada, recuperar progressivament el seu patrimoni natural. La més contundent s'ha dut a terme ara, amb el finançament d'aquesta fundació, que promou projectes socials arreu del món. En concret, s'han eliminat 15 hectàrees d'aquests arbres, al terme de Quart (Gironès). El seu propietari, Josep Maria Güell, ha explicat que la fàbrica de paper va promoure l'actuació, amb el suport institucional però que mai va donar rendiments. Güell ha admès que era un perill i ha assegurat que sense el suport econòmic per tirar-ho endavant, no ho hagués pogut assumir.

CULTURA DEL SURO A LES GAVARRES 
La iniciativa la dirigeix el Consorci de les Gavarres però l'ha impulsat la Cork Forest Conservation Alliance, una entitat americana que vol posar en valor la cultura del suro entre el públic nord americà. De fet, un cop s'hagin acabat els treballs de tala i de cares a l'octubre, s'hi plantaran espècies autòctones de la zona com les alzines sureres. El seu director, Patrick Spencer, ha assegurat que els eucaliptus són uns arbres molt perillosos des del punts de vista dels incendis i que "no haurien de ser presents als boscos".
Per la seva banda, el representant de la fundació Nando and Elsa Peretti, Paolo Manzin, ha explicat que l'entitat ha participat en els darrers set anys en més de 900 projectes en 82 països del món. "Aquest ens el sentíem molt proper". A més, la iniciativa també té una vessant social. I és que la plantació d'espècies autòctones que es farà passat l'estiu anirà a càrrec de la Cooperativa d'inserció social Idària, que ofereix oportunitats laborals a persones en risc d'exclusió.
El màxim responsable del Consorci, Fermí Santamaria, ha volgut remarcar la importància de l'actuació com un "clar exemple" de les sinèrgies que es poden aconseguir quan "organitzacions conservacionistes de diferents països treballen conjuntament amb objectius comuns" en favor d'un planeta més sostenible. Santamaria ha admès que les plantacions massives d'aquesta espècies es van fer amb la connivència de les administracions públiques i ha assegurat que s'està treballant per reparar progressivament el "dany" causat.

FRANJA DE PREVENCIÓ A SANT MARTÍ VELL 
Aquesta no és la única actuació per a la prevenció d'incendis a la zona. Al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès) també s'ha executat una franja de prevenció d'incendis de cinc quilòmetres. L'actuació està inclosa en el pla de prevenció d'incendis del massís de les Gavarres. La intervenció, a banda de reduir la càrrega de combustible forestal a la zona, permetrà facilitar la intervenció i el trànsit de vehicles dels Bombers si s'hi declara un foc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada