dijous, 13 de juliol de 2017

La tanca militar de l’Albera delimitarà una part del perímetre on es porten a terme els entrenaments.

L'alcaldessa de Sescebes, Olga Carbonell, durant el judici sobre l'AMI. 
Cada cent metres hi haurà cartells advertint del risc de passar perquè és zona militar.  
L’Ajuntament de Sant Climent Sescebes defensa al jutjat que ha pagat l'AMI per ''voluntat dels veïns''.  
L'Ajuntament reclama que es desestimi el recurs presentat per la Delegació del Govern espanyol.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/07/2017   
Sescebes (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada).-   

La tanca militar de l’Albera delimitarà una part del perímetre on es porten a terme els entrenaments. Cada cent metres hi haurà cartells advertint del risc de passar perquè és zona militar. El malestar per la presència de l'Exèrcit en una àmplia zona entre els pobles de Sescebes i d’Espolla, a l’Albera (Alt Empordà, comtat de Peralda) no és nova. Però l'any passat van caure una quinze de morters fora del perímetre i una part a tocar una vivenda als Vilars d’Espolla. Va mobilitzar a les veïnes i als veïns, persones cansades d'una situació que asseguren fa anys que dura. Es va constituir la plataforma Alto el Foc a l'Albera. Veïnes i ajuntaments de la zona van demanar mesures a la base militar Álvarez de Castro de Sescebes. En retirar la zona de caiguda de projectils no explotats. La plataforma demana treure el camp però fins ara Defensa s'hi ha negat, al contrari, han transformat la base de l’Albera en un emplaçament de tancs.

L’Ajuntament de Sant Climent Sescebes defensa al jutjat que ha pagat l'AMI per ''voluntat dels veïns''
En un altra ordre de coses, segons l’Agència Catalana de Notícies els 150 euros corresponents a les quotes pagades a l'AMI els anys 2015 i 2016. Aquest és el focus del litigi que aquest dimarts ha portat l'Ajuntament de Sescebes (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) davant del contenciós.
L'advocat de l'Ajuntament, Joaquim Oliva, ha tirat de legislació --i de jurisprudència-- per defensar que el consistori és sobirà a l'hora de decidir pagar els imports a l'associació. Oliva ha recordat, ja d'entrada, que l'Ajuntament va acordar per ple adherir-se a l'AMI el 5 d'octubre del 2012. I que d'ençà d'aleshores, cada any ha abonat la quota corresponent. Per això, s'ha estranyat que la Delegació del Govern espanyol només hagi centrat el contenciós en els dos últims abonaments, i no hagi dit res de tota la resta. "Entenem que l'adhesió a l'AMI és un acte ferm i consentit, perquè l'acta del ple es va enviar a la Subdelegació de l'Estat i no es va impugnar", ha afirmat. Per aquest motiu, ha demanat al jutjat que inadmeti directament el recurs (perquè les quotes impugnades són conseqüència d'aquest acord de ple, que no es va recórrer).
Entrant al fons de la qüestió, l'advocat ha defensat que l'Ajuntament està "legitimat" per pagar les quotes a l'AMI atenent a diferents motius. Entre aquests, el "pluralisme polític" i les competències que la llei dona als ajuntaments, que representen "la voluntat dels veïns" que n'han escollit els regidors. "L'Ajuntament té competències en tot allò que representi els seus ciutadans", ha afirmat. I hi ha afegit: "Entenem que formar part de l'AMI és una qüestió d'interès comú, que respon a la voluntat dels veïns; per això, el ple va acordar adherir-s'hi".
Joaquim Oliva també ha assegurat que, de la mateixa manera que existeix l'AMI, també seria "legal" que hi hagués altres associacions municipals que defensessin la unitat d'Espanya o el centralisme estatal. I ja per últim, ha recordat que hi ha moltes altres sentències sobre els pagaments a l'AMI que han donat la raó als ajuntaments. De fet, per fer-ho palès, n'hi ha entregat un feix a la jutgessa.
Per la seva banda, l'advocada de l'Estat ha justificat que no van impugnar l'adhesió a l'AMI perquè el simple fet de formar-ne part no té res a veure "amb la gestió dels recursos públics". Cosa que sí passa amb les quotes anuals que es paguen a l'associació. A parer de l'advocada governamental espanyola, a més, formar part de l'AMI xoca amb "el principi de neutralitat" que han de tenir ajuntaments com el de Sant Climent Sescebes. I més, tenint en compte que el consistori ha destinat diners públics "a una associació que només té com a objectiu la independència de Catalunya". "L'Ajuntament s'ha excedit en les seves competències, i s'ha autoatribuït la decisió sobre quina era la voluntat dels seus veïns", ha dit. La lletrada del Govern espanyol també ha recordat, a més, que totes les sentències que fins ara han desestimat les demandes de l'Estat encara no són fermes. I en contraposició, també ha recordat que hi ha hagut jutjats que han avalat la petició del govern espanyol i, en conseqüència, han anul·lat les quotes anuals a l'AMI.
Després que una i altra part hagin exposat els seus motius, ara toca al Jutjat Contenciós Número 1 decidir en sentència si anul·la o no el pagament de les dues quotes.
L'alcaldessa de Sescebes, Olga Carbonell, que ha assistit a la vista, confia que el contenciós els doni la raó. "Són actes que s'han fet a l'empara de la legalitat i no entendríem una sentència que no desestimés la demanda interposada per l'Estat", ha subratllat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada