dissabte, 17 de juny de 2017

El grup ERC-MES proposa l’alcalde republicà de 1937 Pere Cerezo per al nomenclàtor de Girona

Pere Cerezo, alcade republicà de Girona de juny de 1937 a gener de 1939. 
Treure en nom del primer alcalde franquista, el 1937, Joan Tarrús i Brú. 
Proposta d’11 noms al nomenclàtor de Girona. 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/06/2017 
Girona (Gironès).-   

El grup municipal d’ERC-MES a l’Ajuntament de Girona ha registrat una bateria de noms per a carrers, places i espais públics del municipi de Girona. En el marc de la comissió del nomenclàtor, la coalició socialdemòcrata republicana vol impulsar aquells noms “vinculats a la memòria històrica, al compromís amb el civisme i la democràcia i també a la cultura de la pau”. Al seu torn, opten per “corregir el biaix de gènere que invisibilitza l’aportació de les dones en la vida de Girona i del conjunt de la societat”. Per aquesta raó, i encara que la comissió de nomenclàtor hagi rebut molts noms masculins, la coalició opta per “prioritzar les dones”.
Entre les propostes d’ERC-MES, destaca la de l’activista de la Joventut Comunista Ibèrica i del POUM i cantautora Teresa Rebull, la del fundador de la Fundació per la Pau Alfons Banda o el nom Lleva del Biberó (massacrada en la nefasta batalla de l’Ebre organitzada pel govern Negrín), en record a tots els nois gironins que van ser membres d’aquesta lleva durant els últims sospirs de la Guerra Civil. Així mateix, la coalició inclou altres noms com el de l’escriptor Miquel Pairolí o el del primer president del Girona FC (1930-1932) i Diputat al Parlament Albert de Quintana.
D’entre les propostes, Maria Mercè Roca ha volgut destacar la de Pere Cerezo, alcalde de Girona durant la Guerra Civil. La portaveu d’ERC-MES ha explicat que Cerezo “va néixer a l’Argentina però arriba a Girona de ben petit”. Amb només 27 anys es convertiria en regidor de la ciutat, de la qual en seria alcalde de juny de 1937 a gener de 1939. També fou diputat al Parlament de Catalunya per ERC. Després de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i finalment s’exilià a Buenos Aires (Mar de Plata, Argentina), “on mantindria el compromís amb el país presidint el Casal de Catalunya”. Va morir allà, a l’Argentina, l’any 1977, sense haver pogut tornar mai a Catalunya. Roca ha exposat que la de Cerezo “és una figura no prou estudiada però d’una importància històrica remarcable”, i per aquesta raó ha declarat que “es mereix el nom d’un carrer o d’una plaça a la nostra ciutat, de la qual en fou un dels alcaldes republicans”.

PROCÉS OBRET
Maria Mercè Roca ha explicat que una part substancial de les propostes del grup són fruit d’un procés intern que han obert a la militància dels dos partits que formen la coalició, però també a persones properes al projecte municipal d’ERC-MES i a ciutadans independents que s’han interessat per la iniciativa. En aquest sentit, la regidora ha animat a tothom que tingui propostes per al nomenclàtor de Girona que les faci arribar a [info@ercmesxgirona.cat] “. Els noms dels espais públics de la ciutat han de ser el reflex dels millors valors de Girona i el màxim nombre de ciutadans s’hi han de sentir representats”, ha conclòs.

ONZE NOMS NOUS AL NOMENCLÀTOR DE GIRONA 
Segons la premsa convencional gironina el grup municipal d’ERC-MES va presentar abans-d'ahir una llista d’11 personalitats perquè s’estudiï la inclusió --i una exclusió per franquista-- dels seus noms en el nomenclàtor de Girona. Entre els noms hi ha els del filòleg i teòleg Modest Prats, el periodista i escriptor Miquel Pairolí i l’alcalde republicà de Girona (de juny de 1937 a gener de 1939) i diputat al Parlament de Catalunya Pere Cerezo. Els altres noms són els de Lleva del Biberó, Alfons Banda (fundador de la Fundació per la Pau), Jaume Curbet Boj (vinculat a l’esport gironí, sobretot al Girona FC), Jaume Curbet Hereu (un dels fundadors del Reagrupament Socialista de Josep Pallach i regidor de Girona), Teresa Rebull (activista marxista, cantautora i pintora), Tomàs Sobrequés i Masbernat (músic) i Albert de Quintana i de León (primer president del Girona FC, participant en la fundació d’ERC i diputat al Parlament de Catalunya).
Per la nostra part, volem recordar que hi ha molts de municipis que una vegada establerta la monarquia borbònica han anat posant noms d’alcaldes del temps de la dictadura franquista, com ara a l’Escala (Alt Empordà) el cas del farmacèutic i pintor Joan Massanet, alcalde durant el franquisme tardà.

TREURE EL NOM DE JOAN TARRÚS, ALCALDE DE PRIMO DE RIVERA I DE FRANCO 
A més, han demanat que es retiri el nom del carrer del militant carlí tradicionalista Doctor Joan Tarrús i Bru, per haver estat alcalde de Girona en les dictadures de Primo de Rivera i Franco, per Unió Patriòtica i FET i de les JONS. La coalició socialdemòcrata republicana destaca que els noms proposats estan vinculats a la memòria històrica, el compromís amb el civisme i la democràcia i la cultura de la pau. La portaveu del grup municipal, la regidora Maria Mercè Roca, considera que els noms del nomenclàtor “han de ser el reflex dels millors valors de Girona i el màxim nombre de ciutadans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada