dilluns, 5 de juny de 2017

426) CRÒNICA QUATRE-CENTRES VINT-I-SIS DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Mas insiste en la consulta en CataluñaLa Moncloa intenta posar la por al cos als funcionaris. 
El Govern espanyol adverteix els treballadors públics que se’ls poden exigir responsabilitats penals pel referèndum.  
Albert Rivera al club Bilderberg i Ciuadanos potser alternativa de Brussel·les al PP i al PSOE.  
Interrogatori dels Mossos sobre l’operació Catalunya als detectius Antonio Tamarit i Julián Peribáñez, ordenat per la subdirectora general de Seguretat Interior de la Generalitat, Maite Casado.  
Rabell esgrimeix la constitució espanyola i Fachin li recorda la tutela militar.  
Els diputats de CSQP es discuteixen a Twitter per la llei de Transitorietat.   
El cas Pandora i la postveritat.  
L’arxivament judicial de l’operació policíaca contra okupes de la Kasa de la Muntanya coincideix amb la recuperació de la propietat per a la família Güell.   
Les platges i piscines catalanes es tornen a omplir de socorristes que no entenen el català.  
Com cada estiu les platges i piscines dels Països Catalans es tornen a omplir de socorristes que no entenen el català ja que la majoria dels ajuntaments no exigeixen que aquests treballadors hagin d’entendre l’idioma del país.  


[Barcelona (República Catalana) 05/06/2017]   
L’AMIC DEL POBLE    

En ple debat sobre el paper que poden tenir els funcionaris a la Comunitat Autònoma de Catalunya en la celebració del referèndum, el Govern espanyol afegeix llenya al foc. Així, la Moncloa adverteix que als funcionaris públics que infringeixin l’“essencial deure de lleialtat” a la Constitució espanyola de 1978 se’ls poden exigir responsabilitats disciplinàries i fins i tot penals. Així ho assenyala l’agència Europa Press, que es fa ressò d’un argumentari intern del Govern espanyol. L’argumentari inclou “pautes de defensa jurídica” que els empleats públics poden seguir si reben “ordres de dubtosa legalitat” --vist des del marc espanyol--, i l’executiu de Rajoy no s’està de recordar que han de mantenir la “lleialtat” a la Constitució del Regne. També avisa que l’obediència als superiors jeràrquics no és una clàusula general d’exempció de responsabilitat. A més, segons Europa Press, el Govern espanyol té informes de l’Advocacia de l’Estat, segons els quals hi ha jurisprudència que permetria precintar urnes, paperetes de votació i fins i tot la publicitat per demanar el vot. Per la seva banda, la consellera del Departament de Governació, Meritxell Borràs, ha defensat reiteradament que el Govern de la Generalitat de Catalunya no posarà “els treballadors públics en risc ni en una situació compromesa”, i ha censurat les amenaces del govern de Rajoy.

OPERACIÓ ALBERT RIVERA 
Segons informa EL TRIANGLE --mitjà influït i informat pel lobby del PSC de l’Hospitalet de Llobregat, ja que cada dues setmanes es troben en la tinguda de la Lògia Europea de la GLE a Barcelona amb l’ex-ministre Cestino Corbacho Claves i altres militants del mateix partit--, al Regne d’Espanya s’ha dissenyat i s’està cuinant una Operació Macron, a imitació de l’espectacular maniobra política que, en una ofensiva llampec, ha portat l’ex-ministre d’Economia de François Hollande, de 39 anys, a la presidència de la República francesa. L’esquema és el mateix: bastir una candidatura tecnòcrata de centre, que aplegui personalitats del centredreta i del centreesquerra, trencant la clàssica bipolaritat PP-PSOE.  

RIVERA AL BILDERBERG  
La persona escollida per jugar aquest paper a Espanya és el líder de Ciudadanos, Albert Rivera. Té 37 anys, és català de naixement i, en l’horitzó post-Rajoy, a tres anys vista si no peta l’Estat capitalista espanyol a causa de la separació nacional catalana, reuneix totes les característiques per esdevenir l’Emmanuel Macron espanyol. Per això, Albert Rivera ha estat convidat a participar en l’última reunió de l’elitista club Bilderberg, celebrada la setmana passada a Chantilly (Virgínia, USA). El Capítol espanyol d’aquest cub discret --que passa per ser el “cervell que mou el món”-- el dirigeix Ana Patricia Botín, juntament amb el CEO del grup Prisa, Juan Luis Cebrián, que són dos assistents fixes en aquesta cimera anual que reuneix els “poders fàctics” occidentals.
Enguany, a més d’Albert Rivera, també ha estat convidat a la reunió de Chantilly el ministre d’Economia, Luis de Guindos.
L’aposta del club Bilderberg per Ciudadanos ja va quedar reflectida l’any passat, quan va ser convidat a assistir-hi el responsable del programa econòmic de Ciudadanos, Luis Garicano.
Alguns dels convidats espanyols dels últims anys han estat protagonistes, després, de sonats escàndols que han enterrat la seva reputació. És el cas del rei emèrit Juan Carlos I, obligat a abdicar l’any 2014 per no malmetre més la monarquia espanyola; i també de Mariano Rubio (ex governador del Banc d’Espanya), Rodrigo Rato, Narcís Serra, Esperanza Aguirre, Federico Trillo… o de Jordi Pujol Soley, que va ser convidat a la cimera del club Bilderberg de l’any 1991. Sense anar més lluny, Juan Luis Cebrián, que passa per ser el representant espanyol d’aquest club elitista, està a punt de perdre la seva omnímoda poltrona al grup mediàtic que va fundar l’any 1976 i que ha acabat portant a la ruïna.

INTERROGATORI DELS MOSSOS D’ESQUADRA A DETECTIUS DE MÉTODO 3  
Llegim també a EL TRIANGLE que en vigílies de la seva compareixença davant la comissió parlamentària que investiga l’operació Catalunya, dos dels testimonis requerits --els detectius de Método 3 Antonio Tamarit i Julián Peribáñez-- van ser objecte, el passat dia 15 de maig, d’un punyent interrogatori, a les dependències de la caserna de Sant Andreu, per part d’un sergent i un caporal de la unitat central de Seguretat Privada dels Mossos d’Esquadra. Els dos detectius havien estat convocats telefònicament pels Mossos per tractar sobre una suposada denúncia administrativa que els afectava professionalment. Un cop a les dependències policials, la citació --que no estava avalada per cap autorització judicial prèvia-- va derivar en una reunió molt tensa. Els detectius de Método 3 van exigir, d’entrada, poder consultar el suposat expedient administratiu que se’ls havia obert i qui era l’autor de la suposada denúncia contra ells. Però els dos agents dels Mossos s’hi van negar i van començar a disparar una bateria de preguntes que, segons va advertir l’advocada dels detectius, que els acompanyava, ultrapassaven la legalitat.

RELACIÓ DELS DETECTIUS AMB ELS POLICIES NACIONALS MARCELINO MARTÍN BLAS  I RUBÉN ELADIO  I L’OPERACIÓ CATALUNYA   
Maite Casado, el magistrat José de la Mata, el comissari Marcelino Martín Blas i Josep Pujol Ferrusola.
Els Mossos volien que Antonio Tamarit i Julián Peribáñez expliquessin la seva relació amb l’ex-cap d’Assumptes Interns del Cos Nacional de Policia del Regne, Marcelino Martín Blas, i el seu adjunt, Rubén Eladio. També els van collar perquè confessessin que havien col·laborat en l’operació Catalunya i que havien cobrat diners dels fons reservats de l’Estat per participar en la “guerra bruta” dirigida per l’ex-ministre de l’Interior del Govern espanyol, Jorge Fernández Díaz, contra els líders del moviment sobiranista català. En concret els van preguntar si havien fet seguiments de polítics catalans i si havien investigat una propietat de la família Pujol a la Baixa Cerdanya.
L’interrogatori va girar, en gran part, sobre la declaració que van fer els dos detectius el passat 23 de febrer davant el jutge de l’Audiència Nacional del Regne José de la Mata, que instrueix el cas Pujol. Aquesta compareixença estava relacionada amb la investigació sobre el famós pendrive amb documentació del despatx de Jordi Pujol Ferrusola que va “aparèixer” en uns calaixos de la UDEF. Finalment, el jutge José de la Mata ha tancat aquesta peça separada del sumari i ha invalidat el contingut del pendrive, que EL TRIANGLE, atès el seu interès informatiu, publica en les últimes edicions. Davant la insistència dels mossos, els dos detectius van esgrimir que les respostes a les preguntes que se’ls feien ja constaven en la seva declaració a l’Audiència Nacional espanyola. També van recalcar la seva “indefensió” i, segons EL TRIANGLE, hores després d’aquest interrogatori, van interposar una denúncia per coaccions i amenaces al jutjat de guàrdia i van posar els fets en coneixement del jutge José de la Mata, ja que consideren que els Mossos d’Esquadra van intentar interferir en la investigació judicial del cas Pujol que mena l’Audiència Nacional.
Segons EL TRIANGLE, darrere d’aquest interrogatori als dos detectius de Método 3 hi ha la subdirectora general de Seguretat Interior de la Generalitat, Maite Casado, que s’ha negat a respondre al requeriment per escrit que li han formulat Antonio Tamarit i Julián Peribáñez, tal com llegim en aquesta informació.
EL TRIANGLE revela que els Mossos van advertir als dos detectius que s’exposaven que se’ls obrís un “expedient sancionador molt greu per falta de col·laboració”.
Aqust interrogatori als dos detectius de Método 3, pocs dies abans de la seva prevista compareixença davant la comissió parlamentària d’investigació sobre l’operació Catalunya, s’emmarca en la contraofensiva que han endegat el clan Pujol i les seves terminals polítiques i mediàtiques contra l’actuació judicial que, de moment, ha portat l’empresari Jordi Pujol Ferrusola a la presó de Soto del Real. En aquest context, segons EL TRIANGLE, caldria inscriure les declaracions de Josep Pujol Ferrusola --que s’ha erigit en el portaveu oficiós de la família-- al diari digital Público i a l’espai de Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. 

VICTÒRIA, GANXO DE L’ESTAT 
Pensem que l’interrogatori al detectius, a diferència del que escriu EL TRIANGLE, mitjà que fa costat a Victòria Álvarez (la de la gravació a La Camarga), correspon a un intent del Govern de la Generalitat que aquesta ex amant de Jordi Pujol Ferrusola seria un ganxo enviat a Jordi Pujol Ferrusola pel CNI i les cloaques del Regne com a primer pas de la denominada operació Catalunya. Temps al temps.  
Amb la nova temporada d’estiu les platges i piscines dels Països Catalans es tornen a omplir de socorristes que no entenen el català (i en ocasions fins i tot s’han negat a atendre els banyistes que els demanen ajuda en la llengua del país).

RABELL I FACHIN DISCUTEIXEN EN RELACIÓ A UN ESCRIT D’ARBÓS 
El president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) i històric trotskista, Lluís Rabell, sempre ha estat molt crític amb el secretisme que Junts pel Sí (JxS) i la CUP-CC preparen la llei de Transitorietat per esquivar la justícia espanyola. Avui, Rabell ha compartit a Twitter un article del diari La Vanguardia escrit pel catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Brcelona, Xavier Arbós. L’escrit d’Arbós defineix la llei de Transitorietat com “un salt al buit”, on l’independentisme intentarà imposar el seu articulat legal “sense que l’Estat retiri el seu. Un panorama inquietant”.
En el seu piulet, el president del grup parlamentari de CSQP ha elogiat l’article d’Arbós  i ha dit que Catalunya en Comú treballarà “per generar un espai acordat de decisió democràtica, o anem cap a l’aventura”.
Poc després, el líder de Podem Catalunya i el diputat també de CSQP, Albano-Dante Fachin, ha reaccionat i li ha senyalat que Arbós fonamenta la seva reflexió en l’article número dos de la Constitució espanyola. Concretament, quan el catedràtic parla de la unilateralitat, escriu això: «La Constitució impedeix la secessió, pactada o no, pel caràcter indivisible de la unitat d’Espanya que imposa l’article 2. Si el que es pretén és fer una secessió de manera legal, abans aquest precepte s’hauria de reformar seguint els procediments de l’article 168». Fachin li recorda a Rabell que “no podem passar per alt com es va gestar l’article [dos]. S’ha de tenir en compte” i li adjunta una fotografia d’un llibre, on s’explica que la indivisibilitat de l’Estat espanyol es va acordar sota “influència militar”.

EL CAS PANDORA, LA POSTVERITAT  I ELS GÜELL 
Publica Mercè Ibarz a VilaWeb un anàlisi de gran interès sobre el cas Pandora i la família Guell. Així, Ibarz reflexiona del fet que sentim parlar als mitjans de comunicació de la postveritat de manera clara i pedagògica per tal de prendre consciència d’aquest fenomen aberrant de la informació periodística i política que altera la comprensió de les coses. A ‘Sense ficció’ de TV3 hi va haver un debat, després s’hi van afegir planes i planes de diaris, programes de ràdio, articulistes. Ara que s’ha arxivat judicialment per falta de proves el cas Pandora, dos anys i mig després de la detenció d'anarquistes acusats de tota mena de maldats, què s’ha de dir? El cas és un bon exemple de postveritat. Les acusacions de “terrorisme anarquista” en aquest cas han estat “fets alternatius”, que diríem en terminologia postveritat. I ara, que es veu que són del tot falses, com s’han de considerar? El resum que n’acaba de fer Media.cat, l’observatori dels mitjans del Grup Ramon Barnils, és eloqüent: “Un terrorisme anarquista tan inexistent com les rectificacions: l’arxivament del cas Pandora als mitjans”.

SET-CENTS MOSSOS ESCENIFICATS PER TV3 
Vista de l'interior de l'edifici de la Kasa de la Muntanya. 
Tot va començar el 16 de desembre de 2014 quan TV3 va mostrar a primera hora del matí el fort desplegament de set-cents mossos d’esquadra que enfilaven cap al parc Güell, on a cent metres hi ha la Kasa de la Muntanya, ocupada des de fa vint anys per un bon nombre de joves i no tan joves. Uns minuts més tard se sabia que hi havia 14 arrestats en “l’operació policíaca contra el terrorisme anarquista”’ que el conseller d’Interior del Govern de la Generalitat, llavors Anton M. Espadaler (membre d’Unió de Duran Lleida i de la secta Opus Dei), considerava del tot justificada perquè hi havia “base suficient”.
No tots els mitjans es van sumar a la festa d’Espaler. Des de llavors el sistema judicial ha anat rectificant les acusacions als catorze encausats, sense que alguns dels mitjans dels encara considerats de referència se’n fessin ressò, fins que l’Audiència Nacional del Regne hagi arxivat el cas, que es va anomenar Pandora. Cal doncs deixar de parlar dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC), que segons la Policia Autonòmica de Catalunya constituïen els detinguts. Set d’ells van passar un mes i mig en presó preventiva i ara, dos anys i mig després, queden lliures de càrrecs.  Postveritat, en suma. Succeeix cada dos per tres en els països i estats del planeta. Potser allò que més crida l’atenció és com costa de rectificar quan cal, si es tracta de maneres de pensar i de viure que d’una forma o altra hem acabat considerant “poc socials” o “poc cíviques”, encara que no ho diguem així: els okupes, la gent que viu autonomament sense demanar ni beneficència ni ajuts institucionals, que no va a les cues del menjar i dels bancs dels aliments. Detinguts i empresonats uns quants, encausats durant més de dos anys, ara queden finalment sense càrrecs per manca completa de proves…

LA KASA DE LA MUNTANYA 
Mentrestant, una altra notícia salta als ulls quan mires la cartografia dels fets i com s’ha anat desenvolupant l’arxivament del cas judicial: el mes de maig, dues setmanes abans de la decisió de l’Audiència Nacional espanyola sobre el cas Pandora, la família dels Güell ha recuperat la propietat de la Kasa de la Muntanya. Aquesta nissaga, que va finançar el parc de Gaudí, també va fer construir aquest edifici com a caserna de la Guàrdia Civil per buscar protecció de l’Estat contra el moviment obrer. El 1902 la va fer edificar per a la Guàrdia Civil perquè protegís el parc, que havia de ser una urbanització elitista, dels aldarulls socials als carrers de Gràcia, sí, quan els anarquistes de llavors s’enfrontaven a l’ordre establert per tota la ciutat.
En el més d’un segle transcorregut la propietat ha passat per tota mena de circumstàncies, com ara l’okupació d’aquestes dues últimes dècades per part d’un bon grapat de gent i contra la qual es va llançar l’operació Pandora de la policia de la Generalitat. I mira, ves per on, ara els Güell recuperen la propietat de la Kasa de la Muntannya, just quan es tanca la capsa de Pandora que fa dos anys i mig el Govern de la Generalitat  va obrir… Tal vegada són aquests els “fets alternatius”, el retorn a l’ordre de la propietat de la Kasa de la Muntanya.

RECLAMACIONS A LA PISCINA DE LA DEVESA DE GIRONA  
La CUP-Crida per Girona reclama l’ús del català a les piscines municipals (Imatge: CUP Girona)
Piscina de la Devesa 
L’estiu passat diversos mitjans de comunicació van informar que molts socorristes no entenen el català fet que obliga als usuaris a parlar en castellà si volen fer alguna consulta (a Girona alguns usuaris van demanar els full de reclamacions a la piscina de la Devesa per denunciar aquesta discriminació lingüística i  la CUP-Crida per Girona va reclamar l’ús del català a les piscines municipals).
Aquesta situació es repeteix a moltes platges i piscines dels Països Catalans perquè la majoria dels ajuntaments no demanen que aquests treballadors de salvament aquàtic hagin d’entendre l’idioma del país i de fet moltes empreses de territoris de llengua catalana no demanen cap nivell de competència lingüística en català als seus empleats (la majoria tampoc fan servir el català ni a les seves web tot i tenir el nom de l’empresa en català). En ocasions l'externalització del servei de salvament aquàtic provoca que els nous socorristes no entenguin la llengua catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada