dijous, 1 de juny de 2017

424) CRÒNICA QUATRE-CENTRES VINT-I-QUATRE DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

El Senat manté l’Exèrcit a les fires educatives.  
La cambra alta ha rebutjat la moció per evitar la presència de les Forces Armades en certàmens d’ensenyament.  
La moció ha obtingut 21 vots en contra del PP i el PSOE.  
El veto de l’Estat espanyol per exhumar cossos enterrats al Valle de los Caídos arriba a les Nacions Unides.   
Una dona que té l’avi i l’oncle enterrats en aquest mausoleu ha interposat la denúncia.   
Escàndol per unes declaracions de Toni Bolaño dient que la CUP demana “morts al carrer”.   
Quim Arrufat, a qui assenyala com el presumpte autor d'aquesta frase, ha negat l'acusació a Twitter.   
La Fiscalia demana tres anys de presó per als estudiants que van estripar una bandera monàrquica espanyola.   
Se'ls acusa de coaccions i ultratge a la bandera del Regne amb l'agreujant de motivació ideològica.   
Aprovada la proposta d’ERC --amb l’oposició del PP-- de reconvertir la comissaria de la via Laietana en un museu de la repressió franquista.    
És una proposició no de llei, i per tant, no és d'obligat compliment per al Govern espanyol.   
Detenen el cap de Democracia Nacional Joven per incitar a fer accions com les del Centre Blanquerna del 2013.   
Juan de Haro, veí del Vendrell de 27 anys, ha confirmat la notícia a través del seu compte de Twitter.  


[Barcelona (República Catalana) 01/06/2017] 
L’AMIC DEL POBLE   

La Comissió d'Educació i Esport del Senat va rebutjar ahir la moció de Unidos Podemos, En Comú Podem i En Marea, per prohibir la presència de l'Exèrcit a les fires educatives, i en qualsevol centre educatiu i de formació. tres a favor d'Unidos Podemos i ERC, i una abstenció.
La senadora del PP, María Cristina Sanz, ha criticat la moció per "incoherent i oportunista", perquè considera que les Forces Armades estan en el seu dret d'informar els menors sobre les opcions acadèmiques i laborals que ofereixen. El senador del PSOE, José Fernández Blanco, ha explicat que no entén "el que es pretén amb aquesta moció, a no ser que es vulgui amagar la realitat de les Forces Armades", i ha assegurat que l'Exèrcit "és un component més de la societat que intenta resoldre conflictes".  
En canvi, Sara Vilà, senadora d'En Comú Podem, ha afirmat que "no és tolerable que s'expliquin activitats de l'Exèrcit a les fires d'educació", i més tenint en compte que ofereixen una "imatge edulcorada" del que suposa ser militar, sense mencionar les "horrors de la guerra". Es planteja "com si fos una ONG de cooperació i ajuda humanitària", quan en realitat "es dediquen a conflictes armats, en els que alguns moren en acte de servei".

EL VETO DE L’ESTAT ARRIBA A LES NACIONS UNIDES 
Una dona ha denunciat davant de les Nacions Unides la prohibició de l’Estat espanyol per exhumar dos familiars --un avi i un oncle-- que es troben enterrats al Valle de les Caídos. En aquest mausoleu franquista s’hi troben enterrats, entre altres, el dictador Francisco Franco i el líder de Falange Espanyola de les JONS, José Antonio Primo de Rivera. L’advocat de la família afectada defensa que s’ha produït una vulneració reiterada del dret de desenterrar els cossos i considera que l’Estat espanyol ha faltat "la sensibilitat".
La dona que ha interposat la denúncia assegura que ha presentat instàncies en diferents jutjats arribant fins al Tribunal Europeu de Drets Humans i, de moment, encara no ha aconseguit un permís per exhumar els cossos.
Això succeeix unes setmanes després que el Congrés de Diputats aprovés retirar les restes de Franco del Valle de los Caídos. El PSOE va presentar una moció que va comptar amb els vots favorables de Podem, el PDECAT i el PNB i les abstencions del PP i ERC, per motius clarament oposats. Tot i així, Rajoy no té l’obligació de complir aquest acord parlamentari.

ESCÀNDOL PER UNES DECLARACIONS DE TONI BOLAÑO CONTRA LA CUP 
Unes acusacions dures del tertulià Toni Bolaño sobre la CUP durant en un programa de TVE han aixecat força polseguera.
Toni Bolaño, que va ser responsable de l’oficina de comunicació de Presidència de la Generalitat de Catalunya durant l’etapa de José Montilla, acusa la CUP, i concretament el secretari nacional, Quim Arrufat, de voler internacionalitzar el partit a còpia de “cremar el carrer i que hi hagi morts”.
Quim Arrufat, a qui assenyala com el presumpte autor d’aquesta frase, se n’ha exclamat a Twitter, on ha negat l’acusació: “Per descomptat que cap violència no entra en cap pla de la CUP”. 

TRES ANYS DE PRESÓ A CAUSA D’UNA ESTANQUERA 
La Fiscalia demana tres anys de presó, 5.400 euros de multa, 8.000 d’indemnització a les víctimes i tres anys d’allunyament de la Universitat Autònoma de Barcelona  (UAB) per a tres estudiants d’aquesta universitat per haver trencat una bandera monàrquica espanyola d’una carpa de Societat Civil Catalana (SCC) instal·lada al campus universitari l’abril de l’any passat.
Segons el ministeri públic, la instal·lació de la carpa informativa situada a la Plaça Cívica de l’AUB va coincidir, cap a les 12 del migdia del 19 d’abril, amb la presentació del llibre ‘Desmuntant Societat Civil Catalana’, de Jordi Borràs. Convocats per les xarxes socials, una vintena de membres del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) es van apropar a la carpa i van increpar els voluntaris que hi havia. Tot això --segons l’entitat espanyolista-- amb la finalitat d’impedir-los el llibre exercici dels drets constitucionals de llibertat ideològica, d’expressió, de reunió i d’associació.
En un moment determinat, cinc suposades persones, els tres acusats i dos no identificats, “amb evident menyspreu antidemocràtic i d’humiliació a la bandera d’Espanya” que hi havia al costat d’una senyera a la carpa, la van arrencar i la van estripar amb un objecte tallant enmig de la plaça i a mode d’exhibició davant del públic. Finalment, la van tirar a terra en diversos trossos.
La Fiscalia afirma que davant de la pressió dels independentistes, els voluntaris de SCC van desmuntar ràpidament la carpa i van marxar. Una hora després, ja desmuntada la carpa, la vintena de sindicalistes, sense que estigui demostrada la presència dels acusats, van detectar a la Plaça Cívica la presència de Rafael Arenas, president de l’entitat espanyolista i professor de la mateixa universitat. Segons el ministeri fiscal, el docent havia interromput la seva activitat quan va tenir coneixement dels fets i va ser abordat, rodejat i increpat pel grup amb crits de “fora feixistes de la universitat”.
SCC denuncia que les agressions es van produir davant la presència i la passivitat de la seguretat de la UAB.
Segons el ministeri fiscal, els fets suposen un delicte de coaccions per impedir drets fonamentals i un d’ultratge a la bandera del Regne, amb l’agreujant de motivació ideològica.

EL TERROR FRANQUISTA A VIA LAIETANA  
L'edifi del terror.  
Com deia la tonada durant el franquisme i la Transició monàrquica: “Si me quieres esccribir,/ ya sabes mi paradero,/ en la via Laietana/o en la càrcel Modelo”. El Congrés de Diputats ha aprovat avui la proposició no de llei d’ERC per a reconvertir la comissaria de la via Laietana, a Barcelona, “en un museu-centre memorial, documental i arxivístic de la repressió franquista a Catalunya”. Tanmateix, la moció no és d’obligat compliment per part del Govern espanyol.
En cas d’aplicar-se, la seu de la Prefectura Superior del Cos Nacional de la Policia espanyola a Barcelona hauria d’esdevenir una exposició permanent de “la repressió, causes, protagonistes i conseqüències de la dictadura de Franco”.
La proposició, presentada a la comissió d’Interior del Congrés de Diputats, ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PP. ERC ha inclòs en el redactat final algunes de les esmenes que ha fet el PSOE.
Abans de museïtzar la comissaria farà falta un acord amb la Direcció General de la Policia Nacional espanyola, que penja del Ministeri de l’Interior del Govern espanyol, perquè traslladi els agents de policia en “instal·lacions més modernes i adequades”.
Després, ERC demana que s’obri un termini de sis mesos perquè la Generalitat de Catalunya procedeixi a reconvertir la comissaria amb l’ajuda d’experts museístics. Comptant amb la col·laboració dels arxius històric espanyol i de la Policia Nacional espanyola.
La proposició també inclou la creació d’un òrgan coordinat per la Generalitat, el Govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona, perquè gestioni l’espai.

INCITAR A FER ACCIONS UNIONISTES COM LA QUE VA PATIR BLANQUERNA A MADRID 
Mani ultra Blanquerna Ferran VilaEls Mossos d’Esquadra van detenir ahir a la tarda el cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, com a presumpte autor d’un delicte d’odi. El detingut, de 27 anys i veí del Vendrell (Baix Penedès), hauria fet comentaris a través d’un programa de ràdio emès per un partit ultradretà en què incitava a fer accions com les patides pel Centre Blanquerna a Madrid, seu de la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a la capital de l’Estat, durant l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya l’11 de setembre del 2013.
El mateix De Haro ha confirmat la notícia en una piulada al seu compte de Twitter. Al text s’hi llegia, en castellà: “Avui els Mossos m’han detingut i hores després han procedit a posar-me en llibertat. Motius: criticar la islamització i defensar el Centre Blanquerna”. Cal recordar que un grup de persones vinculades a moviments d’extrema dreta espanyola van irrompre en aquell espai enmig de l’acte i van agredir, escridassar i intimidar els assistents.
Els fets que han propiciat la detenció es remunten al 22 de març del 2017 quan, mitjançant un programa de ràdio emès pel canal d’un partit ultradretà espanyol que s’emetia a través d’una plataforma digital de podcast, l’autor va declarar que s’havien de reproduir actes com el de la Blanquerna, segons han explicat els Mossos. La Policia Autonòmica també indica que el detingut va realitzar comentaris “islamòfobs i contraris a col·lectius de caire antifeixista”. En concret, els Mossos expliquen que el detingut va fer aquestes afirmacions amb posterioritat a una manifestació que un col·lectiu antifeixista va convocar el 18 de març del 2017 a la capital del Baix Penedès. La Policia de la Generalitat va dirigir les línies d’investigació des del principi cap a un mòbil ideològic “que finalment s’ha concretat amb la detenció de l’autor dels fets”. Després de ser escoltat en declaració es va deixar la detenció sense efecte a l’espera de ser citat en seu judicial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada