dimarts, 9 de maig de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 9 de maig de 1902 neix a Bagni di Lucca l'anarquista Bruno Bonturi

Foto policíaca de Bruno BonturiL'agost de 1936, passà a Catalunya, on s'allistà en la Bateria Rosselli de la «Columna Italiana». 
Ferit a la mà esquerra, patí la febre de Malta. 
Durant un temps fou intèrpret a Portbou, on es relacionà amb alguns destacats anarquistes (Ernesto Bonomini, Renzo Cavani, Renato Castagnoli, Domenico Ludovici, Enzo Fantozzi, etc.). 
També, amb Celso Persici, en nom de la CNT-AIT i de la FAI, s'encarregà a Portbou del control de viatgers. 
El setembre de 1937 estava allotjat a l'Hotel Pensió Roma de Barcelona i el 18 d'octubre de 1937 va se detingut a Perpinyà per «violació del decret d'expulsió» i condemnat a tres mesos de reclusió. 
El desembre de 1937 figurava en el llistat francès d'anarquistes a controlar a les fronteres. 
 
Bruno Bonturi: 
El 9 de maig de 1902 neix a Bagni di Lucca (Toscana) l'anarquista Bruno Bonturi, també conegut com Ramón García Ramos o Bruno l'americano. Els seus pares es deien Giuseppe Bonturi i Annunziata Angelini. Fill d'una parella de treballadors emigrants, el seu naixement a Bagni di Lucca és del tot accidental. Ben aviat partí de Gènova (Ligúria) amb la seva mare cap a Nova York (Nova York, EUA), on arribà el 3 de juny de 1916. Quan tenia 14 anys s'embarcà, amb un passaport marítim dels Estats Units, com a aprenent de fogoner en un vaixell mercant nord-americà.
A començament de 1922 retornà a Itàlia per a fer el servei militar i va ser enviat al 157 Regiment d'Infanteria establert a Zara, aleshores una província italiana i actualment pertanyent al Comtat de Zadar (Croàcia), i a partir del 23 de novembre de 1922 a Roma (Itàlia), a l'anomenat «Reparto Autonomo "Giacomo Medici"». El 23 de novembre de 1922 va ser denunciat per «apropiació indeguda» i enviat a Gaeta (Laci) fins el 18 de març de 1923, data en la qual va ser assignat a la III Companyia de Disciplina de Verona (Vèneto) i després a la de Gaeta.
Processat per «activitats subversives» dins de l'exèrcit, va ser condemnat pel Tribunal Militar de Roma a 18 mesos de reclusió a Gaeta. Alliberat el 30 de juny de 1923 i acabada la seva experiència militar, emigrà de bell nou a Nova York, on acabà prenent la ciutadania nord-americana.
En 1930 retornà a Itàlia i s'establí a Nizza Monferrato (Piemont) i l'1 de gener de 1931 es casà amb Iolanda Prato. Entre abril i maig de 1934 passà per Gènova i després s'acostà a Bagni di Lucca per a veure la seva mare.
El juliol de 1934 passà al Regne d’Espanya amb la seva companya. El setembre de 1934 va ser detingut a Barcelona, i va ser expulsat per la frontera portuguesa, a Valencia de Alcántara (Càceres, Extremadura). Engegà una peregrinació a diversos ports europeus i de l'Atlàntic sota la falsa identitat de Ramón García Ramos, també conegut com Bruno l'americano.
El juliol de 1936 s'embarcà com a timoner en el vaixell nord-americà Independence, ancorat al port de Bilbao (Biscaia, País Basc, Euskal Heria) i va fer escala a Barcelona.
L'aixecament militar feixista l'aplegà a Alacant (Alacantí, País Valencià) i s'enrolà en una milícia com a mariner guardacostes.
Finalment, l'agost de 1936, passà a Catalunya, on segons la policia itaiana, «s'enrolà en la milícia roja»; en realitat s'allistà en la Bateria Rosselli de la «Columna Italiana». Ferit a la mà esquerra, patí la febre de Malta.
Durant un temps fou intèrpret a Portbou (la Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), on es relacionà amb alguns destacats anarquistes (Ernesto Bonomini, Renzo Cavani, Renato Castagnoli, Domenico Ludovici, Enzo Fantozzi, etc.). També, amb Celso Persici, en nom de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), s'encarregà a Portbou del control de viatgers. Altres documents testimonien que passà per la Brigada «Lincoln» de voluntaris nord-americans.
Un telegrama del Ministeri de l'Interior italià del 23 de maig de 1937 el qualificà de potencial «terrorista» encarregat per Giustizia e Libertà (GL, Justícia i Llibertat) d'atemptar contra Benito Mussolini.
Va ser detingut, amb un passaport fals a nom de Ramón García Ramos, a Le Havre (Sena Marítim, Alta Normandia) mentre embarcava a bord del vaixell La Fayette, provenint de Nova York, amb la intenció de retornar a la Península i enrolar-se com a voluntari.
El setembre de 1937 estava allotjat a l'Hotel Pensió Roma de Barcelona i el 18 d'octubre de 1937 va se detingut a Perpinyà (Rosselló) per «violació del decret d'expulsió» i condemnat a tres mesos de reclusió. El desembre de 1937 figurava en el llistat francès d'anarquistes a controlar a les fronteres.
Un cop lliure, passà per París (Illa de França) i Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània).
El setembre de 1938 de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) passà a Barcelona. Quan la Guerra Civil espanyola estava sentenciada a favor del general Franco, el 31 de gener de 1939 s'embarcà a bord del Queen Mary per emigrar clandestinament als EUA, on va ser internat un temps a Ellis Island de Nova York, juntament amb altres pròfugs italians provinents d'Espanya. Posteriorment el grup pogué embarcar-se cap a Valparaíso (Valparaíso, Xile).
El desembre de 1939 es presentà al consolat italià demanant permisos, sense èxit, per a poder viatjar a Itàlia i reunir-se amb sa mare. Durant els anys quaranta encara estava vigilat.
Desconeixem el lloc i la data de la seva defunció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada