El cost d'esborrar les petjades fetes amb pintura al terra a diversos espais de la ciutat.
El regidor Quim Felip (PDeCAT) diu que es cobrarà a la CUP el cost de la neteja.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/05/2017
Figueres (Alt Empordà).-
Marta Felip Torres, alcalde de Figueres (Alt Empordà), i el seu equip municipal del PDeCAT sembla que vulguin descarregar sobre la CUP local la seva rancúnia pròpia d’un patit burgès neoliberal. Així, avui llegim en l’òrgan oficiós del PDeCAT, el diari El Punt Avui, que el govern municipal figuerenc passarà el rebut a la CUP local de la feina d'esborrar les pintades derivades de les “microaccions” de protesta feminista a la ciutat emmarcades en la campanya contra els feminicidis desplegada arreu del país i també a Figueres dimarts passat.
A Figueres, es van dibuixar petjades amb pintura vermella en un centre de depilació del carrer Muntanya, en una botiga d'una cadena de roba interior del carrer Joan Maragall i al terra de la voravia davant la façana de l'església parroquial de Sant Pere. El cost de la feina d'esborrar les pintades ha estat xifrat per l’Ajuntament en 686 euros.
ESBORRAR, ESBORRAR, QUE DE FEMICIDI NO S’HA DE PARLAR, CANTA LA PREPOTENT ALCALDESSA
El problema no és el cost d’esborrar, és la prepotència i gosadia de l’alcaldessa convergent de la ciutat d’imposar la censura municipal enfront la campanya contra els femicidis.
El regidor de seguretat de l'Ajuntament de Figueres, Quim Felip, va erigir-se en portaveu de la indignació del govern municipal i va explicar que lamenta que “amb cada reivindicació d'alguns grups i partits polítics, tots els figuerencs hagin de pagar el cost de netejar l'espai públic”.
PROU FEMICIDIS
«Feminicidi és l’assassinat de dones pel fet de ser dones. Es tracta d’assassinats perpetrats per homes i motivats per odi, menyspreu, plaer o sentit de possessió cap a les dones.
Els feminicidis no són fets esporàdics perpetrats per bojos. Són la punta de l’iceberg de tota una violència contra les dones que té com a objectiu que no puguem capgirar el paper que el sistema patriarcal ens ha reservat.
Els feminicidis no és un fenomen derivat de la “inseguretat ciutadana”. La major part de les agressions masclistes es donen al sí de les famílies o entre persones conegudes.
Els feminicidis no són equiparables a episodis de violència en què l’agredit és un home i l’agressora una dona. Els feminicidis es basen en una situació de dominació dels homes sobre les dones. És a dir, en l’existència d’una societat patriarcal i una ideologia masclista que continua molt arrelada a la nostra societat.
No morim, ens maten. Quan hi ha un feminicidi, molts mitjans de comunicació minimitzen, conscientment o inconscient, el caràcter masclista de l’agressió. Imagineu què hagués passat si el 2016 haguessin estat assassinats 36 aficionats a futbol pel simple fet de ser aficionats al futbol?
És hora d’alçar la veu i assenyalar que no són casos esporàdics, sinó conseqüència de tot un sistema de violències contra les dones que desemboquen en assassinats.
És hora de parar els peus a tots aquells que diuen que les feministes exagerem, que també hi ha homes agredits per dones, que parlen de denúncies inventades contra homes… Són les mentides que el masclisme fa servir per a protegir-se davant l’evidència que és el culpable de tota aquesta violència i patiment.
És hora d’exigir a les administracions que prenguin iniciatives valentes, per molt incòmodes que els puguin semblar, per tal de començar a atacar l’arrel del problema.
És hora de treballar per la nostra autoorganització com a dones. Ens volem vives i amb vides dignes.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada