 |
| Barri de Sant Joan, a Figueres. |
La multiplicació de càmeres.
Girona ciutat també
lidera el tema amb videovigilància i amb lectura de matrícules amb
vídeo, encara que potser el més significatiu és el cas de Salt
(Gironès), on, en una fugida tecnològica cap endavant, s’agafa el recurs
de la videovigilància per solucionar conflictes socials, amb 55
càmeres.
De nou, amb el cas de Salt, la videovigilància es centra en
els més desfavorits econòmicament.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 07/05/2017
Figueres (Alt Empordà).-
Negreverd fa públic
un informe sobre videovigilància. Ha sortit als diaris la noticia de que
en el barri de Sant Joan de Figueres (Alt Empordà), l’Ajuntament pensa
instal·lar 15 càmeres de videovigilància per “prevenir la delinqüència”:
Amb un pressupost de 250.000 euros s’intal·laran11 dispositius abans de
l’octubre d’aquest any i te la aquiescència del Departament d’Interior
de la Generalitat i de la Comissió de Vídeo Vigilància. Els altres 4
dispositius, que faran pujar el pressupost fins els 333.000 euros,
s’instal·laran l’any vinent.
El
ple municipal de Figueres ha aprovat el Projecte executiu de la
videovigilància, segurament com una mesura cosmètica davant la
impotència municipal, ja que el calendari per fer efectiu un concurs per
la instal·lació és pràcticament impossible, amb celeritat
s’instal·laran a finals d’any o a principis del que ve.
Val
a dir que Sant Joan és el barri gitano de Figueres, però cap regidor
estableix connexió amb el fet, sembla que fora d’aquest barri perifèric,
a Figueres no deu haver “delinqüència”.
De
fet sempre la videovigilància es dedica per a controlar directament als
mes pobres, o per a controlar l’accés als bens i serveis dels més rics.
EL CAS DE L’INSTITUT BRUDIEU A LA SEU D’URGELL
Darrerament,
la videovigilància s’ha convertit en un tema “estrella”. Ara fa uns
quants dies va saltar el cas de l’Institut Joan Brudieu de la Seu
d’Urgell (Alt Urgell), en tornar de vacances, els alumnes i suposem que
alguns professors, van trobar en una aula una càmera instal·lada i els
corresponents cartells normatius avisant de la gravació. Aquest institut
de Secundària va començar fa alguns anys controlant amb vídeo càmeres
els exteriors del centre, després va passar a controlar les àrees
comunes i els passadissos, però també laboratoris i sala d’informàtica
(la instal·lació de càmeres fixes a espais didàctics és més que
discutible amb la seva pròpia legislació), veient que la cosa era així
de senzilla van decidir instal·lar-la dins d’una aula on hi assisteix un
grup d’alumnes conflictiu. Aleshores, la reacció generada a fet que,
finalment, la direcció de l’IES hagi retirat la càmera.
Tot
l’embolic videocontrolador ha servit, però, per poder saber --en boca
del Departament d’Educació de la Generalitat-- que a Catalunya hi han
tretze instituts de Secundària, una escola primària, una escola oficial
d’idiomes i dos serveis del Departament d’Ensenyament.
Qui
estigui familiaritzat amb la vida quotidiana als centres d’ensenyament
(o sigui para, o mare, o també alumne) o amb entitats d’esplai, coneix
la pila de traves que hi ha amb les imatges dels menors, per fer una
foto a una excursió cal demanar l’autorització als pares. Negreverd es
pregunta quina mena de trampa o coacció s’ha fet servir per poder gravar
amb vídeo la vida quotidiana dels menors als centres controlats?.
Segurament són centres de zones econòmicament desfavorides i allà el
poder coactiu de directors, conselleries, departaments.... és molt més
gran que, posem per exemple a Sarrià, a Sant Gervasi o a Gràcia, parlant
de Barcelona.
Més sobre videovigilància centre d’educació:
LA COSTA BRAVA, FACIDA DE CÀMERES, I TAMBÉ LA JONQUERA
La
Costa Brava està farcida de càmeres, el procés sembla liderat per
Santa Cristina d’Aro/Castell d’Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà), que amb
23 càmeres és el model seguit per Calonge (Baix Empordà), amb 8 càmeres;
la Jonquera (Albera, Alt Empordà), amb 14 càmeres, Tossa de Mar (la
Selva marítima), amb 3 càmeres, i Begur (Baix Empordà), amb un encàrrec
de 150.000 euros, però encara sense determinar la ubicació i el nombre.
LA CIUTAT DE GIRONA I LA DE SALT
Però
no sols a la zona turística litoral o fronterera, Girona ciutat també
lidera el tema amb videovigilància i amb lectura de matrícules amb
vídeo, encara que potser el més significatiu és el cas de Salt
(Gironès), on, en una fugida tecnològica cap endavant, s’agafa el recurs
de la videovigilància per solucionar conflictes socials, amb 55
càmeres. De nou, amb el cas de Salt, la videovigilància es centra en
els més desfavorits econòmicament.
La
denominada “Associació de Caps de la Policia Local de les Comarques
Gironines” preveia el 2014 que el nombre de càmeres s’aniria duplicant
més o menys cada any. Aquesta associació deia que l’any 2014 hi havia 85
càmeres i el 2015 estava previst que hi haurien 130, ja pressupostades.
Així que hores d’ara estarien instal·lades --o en procés
d’instal·lació-- sobre les 500, segurament, les previsions dels caps
policials locals eren molt “optimistes”, però ens serveix per fer-nos
una idea.
UN TEMA MOLT GREU
La
videovigilància és un tema més greu del que ens pensem, perquè ja no és
el tema de l’enregistrament d’imatges, ni la facilitat per
emmagatzemar-les, ni en la disminució del cost de l’emmagatzemament. El
problema és la potencia del tractament aplicable a aquestes imatges, la
“nova videovigilància”, i l’extensió de nous sensor vinculats a la
videovigilància “clàssica” com per exemple les càmeres tèrmiques,
combinades amb les convencionals, que ha instal·lat un municipi petit
--i sense conflictes greus-- com Caldes d’Estrac (Maresme).
Altres infos: [www.negreverd.blogspot.com]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada