dijous, 18 de maig de 2017

El Consell Comarcal del Pla de l'Estany tampoc vol l'exèrcit espanyol

  • Ple del Consell del Pla de l'Estany, ahir. 
El PDeCAT, ERC i la CUP consensuen una moció després de les maniobres militars que van tenir lloc a Banyoles, Porqueres i Serinyà la setmana passada. 
El Pla de l’Estany declarat comarca desmilitaritzada on s’han de fer maniobres. 




TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/05/2017 
Banyoles (Pla de l’Estany).-   

Llegim en la premsa comarcal convencional que el Consell Comarcal del Pla de l'Estany va aprovar ahir, per unanimitat, una moció sobre “la desmilitarització” de la comarca, en què es demana que cessin les activitats militars als espais que no siguin estrictament militars, entre altres raons perquè Catalunya aposta per una cultura de la pau i no per una cultura de la violència.
En el text, consensuat prèviament pels tres grups representats al ple (el PDeCAT, ERC i la CUP), s'assenyala també l'increment del nombre de soldats destinats a Catalunya que hi ha hagut els darrers anys, així com l'augment de la seva activitat.

MANIOBRES MILITARS RECENTS A LA COMARCA
La decisió de l'ens comarcal, segons la premsa convencional, es pot interpretar com una reacció a les maniobres que militars de l'Exèrcit espanyol van fer al Pla de l'Estany (també a Sant Ferriol i Besalú, a la Garrotxa) el dia 9 d'aquest mes i que van causar malestar en diversos sectors.
Els ajuntaments afectats (Banyoles, Porqueres i Serinyà) van assegurar que el Ministeri de Defensa del Govern espanyol els va avisar quan ja feia hores que els soldats eren als seus termes municipals. A Banyoles, per exemple, el consistori se'n va assabentar pels avisos de diversos veïns. En la nota del Ministeri de Defensa s'explicava que 80 soldats farien exercicis al seu municipi amb tres camions i un autobús. 
Les veïnes i els veïns de Banyoles van veure els soldats, entre altres llocs, al passeig Dalmau i a la vora de la carretera de circumval·lació de l'estany, a l'altura del càmping, ja al terme de Porqueres. Quan l'alcalde d'aquest municipi, Francesc Castañer, va tenir-ne notícia, va telefonar a la Subdelegació del Govern espanyol a Girona per obtenir informació, però, segons va dir, no va poder parlar amb ningú.
Castañer va avançar que en el pròxim ple de Porqueres es presentarà una moció similar a la que prèviament havien aprovat a la Diputació de Girona, i que va inspirar la que ahir es va tractar al Consell Comarcal del Pla de l'Estany.
A més de l'ens provincial, diversos municipis ja han fet oficial el seu no a la presència de l'exèrcit. Contra un d'aquests ajuntaments --el de Llançà (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà)-- el Ministeri de Defensa ha presentat un recurs contenciós administratiu.
El grup de CiU, que governa l'ens comarcal del Pla de l'Estany amb ERC, es diu des d'ahir PDeCAT, el nou nom que ha adoptat l'antiga CDC.
La moció que el Consell del Pla de l'Estany demana a les instàncies militars que cessin les maniobres en espais que no siguin estrictament militars, en la línia del que la Diputació de Girona ja va fer el setembre de 2016.

PROTESTES A GIRONA I CELRÀ
Malgrat aquest rebuig institucional, al febrer es van reproduir els exercicis militars a la part del Gironès de les Gavarres, en aquest cas a Girona i Celrà. Aquesta actuació militar va provocar la reacció ciutadana i prop de 150 persones, entre representants de formacions polítiques, entitats cíviques i ciutadans, van participar en dues marxes populars de caràcter pacifista que van sortir, precisament, de Girona i de Celrà per acabar al castell de Sant Miquel. Al vespre, es va fer una concentració de rebuig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada