Comunicat davant de les peticions de presó a diversos anarcosindicalistes de la CNT de Barcelona
COMUNICAT DE CNT BARCELONA
Durant
aquestes últimes setmanes hem rebut les peticions fiscals de 2
processos penals contra companys del nostre sindicat. Les notícies no
són bones, ja que la fiscalia, una vegada més, actua d’arma política del
capitalisme sol·licitant duríssimes penes de presó.
El
primer cas és el del Casino de Poble Nou. Prèviament a les eleccions
municipals de 2015 es va produir un piquet a les portes del Casino de
Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb les persones que
per aquell moment eren els alcaldables a la ciutat de Barcelona. Entre
aquestes persones estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió
il·legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com
IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA). El piquet de la CNT buscava
visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya
d’incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven
apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els
donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per
la pròpia Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser
atacat per un grup de persones que posteriorment vam saber que eren
Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall
del subministrament elèctric del debat electoral i per tant va estar
diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser
la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat
d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.
Una
vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos
per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 euros de
responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A
més la Guàrdia Urbana es persona com a acusació particular, demanant 4
anys de presó i 21.000 euros de responsabilitat civil. Finalment tot
apunta que també es personarà l’Ajuntament de Barcelona, colze a colze
amb la Guàrdia Urbana quan es tracta de reprimir treballadors en lluita.
L’altre
cas és el de El Corte Inglés. Els darrers mesos de 2015 vam dur a terme
una campanya de boicot a aquesta empresa per denunciar la seva
participació en processos penals contra vaguistes del 29M, així com per
visibilitzar la política de por i repressió contra els seus propis
treballadors, els múltiples casos de masclisme empresarial i les
connexions entre l’empresa i alts càrrecs polítics, policials, judicials
i eclesiàstics. Aquesta campanya va tenir com a conseqüència la
detenció de 3 companys i la seva posterior imputació per delictes de
coacció i obstrucció a la justícia. La petició fiscal contra aquests
companys ascendeix a 5 anys de presó i 6.500 euros de multa per a
cadascun d’ells.
Tots
dos casos no són més que exemples del que tristament es ve consolidant
des de fa anys: un enduriment brutal de la persecució contra
sindicalistes i treballadores en lluita. No es tracta de casos aïllats.
Arran de la successió de vagues generals que van començar en 2011,
comptem per centenars els treballadors represaliats en piquets i
conflictes sindicals. Alguns mitjans parlaven de la major ofensiva
contra el sindicalisme des de la dictadura. Pràcticament tots els
conflictes laborals mínimament contundents, amb accions més enllà de les
estrictament jurídiques, acaben amb imputacions penals i alguns d’ells
ja amb condemnes fermes: vagues generals, vaga minera, conflicte de Coca
Cola, treballadores i estudiants de la UAB, treballadors de Arcelor,
miners de Zarreu, muntatge del 14N a Logronyo, sindicalistes d’Airbus,
jornaleres andaluses… La llista és interminable.
Sota
el nostre punt de vista aquest enduriment de la repressió no és casual.
Es tracta d’una maniobra política per acabar amb el poc que queda. Des
de fa temps ja venim escoltant veus que des dels despatxos de les
empreses clamen per una regulació estricta de les lluites laborals, a
través, principalment, de limitar el dret a vaga, però també limitant i
fins i tot impossibilitant les lluites col·lectives als centres de
treball, els piquets i l’acció directa. I aquesta situació que es viu en
el context laboral té una versió equivalent en l’àmbit sociopolític:
per a l’Estat, a través de policies, fiscals i jutges, el sindicalisme
és coacció i els moviments polítics i socials són terrorisme.
No
volem, però, declarar-nos innocents a qualsevol preu. Reconeixem el
conflicte i reneguem d’una idea de sindicalisme canalitzada cap a
l’única opció dels jutjats. La lluita obrera mai s’ha limitat a posar
denúncies i no podem permetre que es converteixi en això, més encara en
un moment com l’actual, en el qual cada vegada tenim menys garanties:
lleis més estrictes, menys drets i sentències més desfavorables. Fa unos
mesos ens copejava la notícia que un jutjat havia avalat la
contractació d’empresa externes per a la cobertura dels serveis que es
deixen de prestar en una vaga. Amb exemples així, podem permetre’ns
canviar la lluita als carrers i als llocs de treball pels jutjats?
Ho
hem dit mil vegades, davant la repressió només ens queda seguir
lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens
neguem a mirar cap a un altre costat davant de la precarietat, els
contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir
l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació
sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de
submissió i misèria.
Per
tot això amb aquest comunicat us demanem que us solidaritzeu amb els
treballadors represaliats, que difongueu el cas perquè més gent sigui
conscient que això és un atac contra totes i tots, que recolzeu les
mobilitzacions que es convoquin… Però sobretot, que us organitzeu, que
alimenteu el moviment obrer als llocs de treball, als barris i als
pobles. Ells tenen presons, policies, fiscals, polítics, jutges… Però
nosaltres som molts més, i sempre serem molts més.
Llibertat anarcosindicalistas represaliats !!!
#SolidaritatInquestionable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada