dimecres, 17 de maig de 2017

El bon nom dels anarcosindicalistes de Llagostera

Emotiva descoberta de la placa del parc Eugeni Gurnés Bou 
Gràcies a la feina de la neta del dirigent cenetista llagosterenc afusellat Eugeni Gurnés s'ha pogut restituir el seu bon nom i, aquest mes de maig, l'Ajuntament de Llagostera li ha dedicat una plaça i ha estat homenatjat  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/05/2017 
Llagostera (Gironès).- 

El 7 de maig de 1943 el destacat militant anarcosindicalista, que fou alcalde per la CNT-AIT durant la guerra, el llagosterenc Eugeni Gurnés i Bou va ser afusellat a la tàpia del cementiri vell de Girona, tancant la llista de veïns de Llagostera (Gironès) represaliats pel franquisme.
Gràcies a la feina de la seva neta Eugènia Riera s'ha pogut restituir el seu bon nom i, aquest mes de maig, l'Ajuntament de Llagostera li ha dedicat una plaça i dissabte passat es va presentar el documental finançat per l’Ajuntament ‘Eugeni Gurnés, sumari obert de Joan Roura’, de Kinema Grup, que no podrem valorar al no haver-lo vist encara, però que evidentment, pel que llegim en la premsa burgesa, no sembla destacar els valors llibertaris que defensava el company afusellat-- . En el mateix acte, també es va presentar el llibre ‘Entre dictadures, Llagostera 1923-1943’, de Jordi Bohigas, amb el qual l'autor va guanyar la beca Esteve Fa Tolsanas, precisament quan fa vint anys de la mort d'aquest humanista i activista que va deixar una gran petjada.  
Fa un any Mercè Carbó i la mateixa Eugènia Riera van publicar ‘La veu silenciada’, on s'explica tot el viacrucis de la família d'Eugeni Gurnés, des del mateix dia de l'afusellament, quan la seva dona, Carme Mascort, li va posar una llauna de sardines a la butxaca per al dia que es pogués recuperar el cos, fet que es va produir el 14 d'abril de 1977.
Al cementiri vell de Girona, el maig de 1943, els militars franquistes ja hi havien executat els companys Llorenç Gabarrón, Florentí Homs, Josep Payret, Enric Peraferrer, Pere Ponce, Jaume Prim, Francesc Valls i Josep Lloveras, mentre que un nombre indeterminat de llagosterencs que havien anat a la guerra es donaven per desapareguts o morien a les presons, com ara els companys Josep Creus, a Girona, i Conrad Soler, que va morir a la presó de Saragossa (Aragó), i altres com Joan Mascort, Emili Puigmolé i Francesc Llagostera que van morir als camps nazis de Mauthausen-Gusen (Alta Àustria).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada