Visita en el mes de maig al camp del SIM de càstig per soldats i de treball forçós a Cala Pelosa de Roses

Dibuix del camp de la Pelosa, fet l'any 1938 

L’any 1968 hi va estar internat el revolucionari represaliat després del Maig 37 Jaime Fernández Rodríguez  

 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/04/2017 

Roses (Alt Empordà).-  

En el marc de la efemèrides dels 80 anys de les jornades de Maig de 1937, quan el proletariat a diferència de Barcelona i altres territoris catalans va resistir durant una setmana enfront la contrarevolució republicana burgesa --encapçalada pels elements stalinistes-- TRAMUNTANA FLOREAL farà una visita a les ruïnes del camp de concentració del criminal SIM republicà stalinista per tancar soldats de lleva refractaris a la guerra i militants revolucionaris empresonats que hi ha a tocar la Cala Palosa, a Roses (Alt Empordà).

TRAMUNTANA FLOREAL vol recordar el marxista revolucionari i destacat militant obrer empresonat per la reacció republicana burgesa i stalinista, Jaime Fernández Rodríguez (El Ferrol, 1914-Barcelona, 1998), a partir del 13 de febrer de 1938. Primer, torturat junt amb altres camarades durant un mes per agents del SIM i de la policia stalinista comandada pel anomenat Ojo de Muscú, fins l’11 de març en que va entrar a la presó Model de Barcelona. Després, el 23 d’abril d’aquell any junt al camarada Teodoro Sanz van ser internat al camp de treball situat a Omells de Na Gaia (Urgell), on patí i superar les horribles condicions del camp d’extermini stalinista del SIM republicà, dirigit per uns elements criminals, Astorga i Mendoza. Podeu llegir el règim del camp i els seus càstings i afusellaments en el llibre de Balance BIOGRAFÍAS DEL 36 (Descontrol, Barcelona, juliol 2016, pp. 86-87).

Més endavant, Jaime Fernández fou traslladat a l’Alt Empordà, en el camp de càstig per soldats de lleva desertors i treball forçós del SIM en el municipi de Roses i situat a tocar la Cala Pelosa.

Resseguint el camí de ronda, a uns 100 metres i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de càstig i treball forçós de SIM republicà, conservades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la guerra per internar soldats de lleva de la República desertors i emboscats i revolucionaris represaliats després del Mig 37. Els reclosos foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferros d’espines. El SIM els obligava a treballar en una pedrera, on extreien material per a construir fortificacions a les platges de l’entorn, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar.

El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia de la República espanyola i era gestionat per elements stalinistes del SIM.

Posteriorment, amb la victòria militar franquista fou reutilitzat per presoners de guerra de l’Exèrcit Popular de la República i militants antifeixistes . Els presos antifeixistes confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra forçosa per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués pel litoral.

D’aquest camp de treball en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu.

Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites.

El Catàleg Municipal de Béns Protegits de Roses, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes. A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d’un reixat.