En
el decurs de la Retirada de 1939, una vegada va travessar la frontera
del Pirineu, el febrer d’aquell any Carl Einstein va ser fotografiat per
la revista Match quan es trobava al cafè Le Palmarium, de Perpinyà
 |
Carl Einstein a la galeria coberta del cafè Le
Palmarium, a Perpinyà. Imatge publicada en un article sobre els
refugiats de la Retidarada a la revista Match, el 16 de febrer de 1939, p. 44.
|
Carl
Einstein:
El 26 d'abril de 1885 neix a Neuwied (Renània-Palatinat,
Alemanya), en una família jueva, el poeta, escriptor, historiador de
l'art i combatent comunista anarquista Carl Einstein. Ell mateix, per
publicar, es va canviar el nom alemany de Karl per Carl.
En 1918 va lluitar en la Revolució Espartaquista a Berlín i va fer costat al KPD.
Poeta
d’avantguarda es decantà cap a la història de l’art fins esdevenir un
reconegut teòric i mediador cultural entre França i Alemanya. Carl
Einstein va col·laborar en diverses publicacions --entre les quals Die
weißen Blätter, Die Aktion, Das Kunstblatt i Transition). Fou coeditor,
amb Georg Grosz, de Der blutige Ernst(1919) i, amb Paul Westheim, de
Europa-Almanach(1925), a més de cofundador de la revista Documents(1929)
junt amb Georges Bataille, Michel Leiris, Georges Wildenstein e
Georges-Henri Rivière. Formà part del cercle on hi havia Daniel-Henry
Kahnweiler i va conèixer Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris i
Fernand Léger. Els escrits i el pensament de Carl Einstein mostren una
coherència intel·lectual, d’un rigor excepcional,
Apassionat
per l'art, va freqüentar els cercles artístics i va esdevenir un
representant dels moviments expressionista i dadaista alemanys, tot
descobrint al món l’obra de Picasso, el cubisme i l'art africà.
Arran
d'una campanya de difamació portada a terme per l'extrema dreta contra
la seva peça teatral Die Schlimme Botschaft va ser condemnat per
blasfèmia en 1922 i va exiliar-se d'Alemanya per instal·lar-se finalment
a París (Illa de França) en 1928, on va fundar, amb Georges Bataille i
Michel Leiris, la revista Documents. Va coredactar amb el director Jean
Renoir el guió de la pel·lícula Toni (1934).
L’estiu
de 1936, amb altres anarquistes alemanys, com Helmut Rudiger i Augustin
Souchy, marxarà a Barcelona per lluitar de combatent en les files de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), integrant-se en el Grup
Internacional de la Columna Durruti, però serà ferit en combat.
El 22 de novembre de 1936, Ràdio CNT-FAI de Barcelona va llegir el seu discurs fúnebre sobre Buenaventura Durruti.
En
el decurs de la Retirada de 1939, una vegada va travessar la frontera
del Pirineu, Carl Einstein va ser fotografiat quan prenia una copa de vi
rossellonès junt amb altres companys assegut en una taula de la galeria
coberta del famós cafè Le Palmarium, a Perpinyà (Rosselló), segons la
imatge publicada en un article sobre els refugiats de la Retirada a la
revista Match, el 16 de febrer de 1939, p. 44.
En
1940, tant punt va esclatar la guerra entre França i Alemanya, va ser
detingut per les autoritats franceses i internat en un camp de
concentració de Bordeus (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) pel simple
fet de tenir un passaport alemany, però els responsables del camp davant
l’avanç de les tropes nazis i davant la seva condició de semita van
decidir alliberar-lo.
El
5 de juliol de 1940, completament deprimit i temorós de caure a mans
dels nazis en veure la impossibilitat de passar la frontera del Pirineu
cap a la Península, Carl Einstein es va suïcidar llançant-se al torrent
pirinenc anomenat Gave de Pau (Bétharram, Pirineu Atlàntic, Nova
Aquitània, Occitània). Una estela al cementiri de Boel-Bezing (Nova
Aquitània, Occitània) recorda el seu combat per la llibertat.
Entre
les seves obres literàries podem destacar la novel·la Bebuquin oder die
Dilettanten des Wunders (1912) i la seva obra teatral Die Schlimme
Botschaft (1921), i entre els seus assaigs de crítica artística Wilhelm
Lehmbrucks graphisches Werk (1913), Negerplastik (1915), Afrikanische
Plastik (1921), Der frühere japanische Holzschnitt (1922), M. Kisling
(1922), Entwurf einer Landschaft (1930), Giorgio di Chirico (1930),
Georges Braque (1934), entre altres. La seva obra Die Kunst des XX.
Jahrhunderts (L'Art del segle XX), publicada en 1926, va revolucionar la
manera d'abordar la pintura i les arts plàstiques d'aleshores,
barrejant l'estètica amb la política. En castellà hi traduïdes les
obres: La escultura negra y otros escritos (Editorial Gustavo Gili,
Barcelona, reedició 2002); La columna Durruti y otros artículos y
entrevistas de la guerra civil española (Sd Edicions, Barcelona, 2006);
El arte como revuelta. Escritos sobre las vanguardias (Lampreave y
Millán, Madrid, 2008); Correspondencia Carl Einstein/Daniel-Henry
Kahnweiler (Ediciones de La Central/Museo de Arte Reina Sofía,
Barcelona, 2008); Bebuquin o los diletantes del milagro (Antonio Machado
libros, traducción de Juan Andrés García, Madrid, 2011).
El
director Lilo Mangelsdorff va realitzar en 2000 una pel·lícula sobre la
seva vida i la seva obra titulada Der Bebuquin. Rendezvous mit Carl
Einstein.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada